Orde Teutònic

De Viquipèdia

L’Orde Teutònica (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l’Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum ) fou una orde migeval de caràcter religiós - militar fundada a Palestina l’any 1190 (Tercera Croada) durant l’assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre. En 1198 esdevingué orde militar.

Des del segle XIX l’orde sobreviu com a una organització cristiana de caràcter caritatiu.

[edita] Noms en altres llengües

llatí: Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum, Ordo Teutonicus,
alemany Orden der Brüder vom Deutschen Haus St. Mariens in Jerusalem,
bielorús Тэўтонскі ордэн
estonià Saksa ordu
finès Saksalainen ritarikunta
hongarès Német Lovagrend
letó Vācu ordenis
lituà Kryžiuočių Ordinas
polonès Zakon Krzyżacki
romanès Ordinul Cavalerilor Teutoni
rus Тевтонский орден
suec Tyska orden
alemany suís Tütsche Ordä

Hermann von Salza.

[edita] Terra santa

L'Orde estava formada per nobles alemanys i seguia el model de l’Orde del Temple i de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem. Fou fundada en la fortalesa de Sant Joan d'Acre (Palestina) en l'any 1190 durant la Tercera Croada després de la presa de Jerusalem per Saladí. Originalment va ser només una organització caritativa que ajudava els pelegrins cristians, però va ser reorganitzada com a orde militar en 1192 i va obtenir el reconeixement oficial del papa Innocenci III en 1198. Un segle després, en 1291, la presa d'Acre pels Mamelucs obligà als croats a retirar-se de Terra Santa, impulsant l'ordre a reconsiderar la seva missió. Derrotats a les Croades, els cavallers de l'Ordre Teutónica es van traslladar a Transsilvània fins a la seva expulsió en 1225 pel rei Andreu II d'Hongria.

[edita] Estat teutònic

Fortalesa teutònica de Malbork.

Casa de l'Orde Teutònica a Frankfurt del Main.

En aquest moment l'ordre es va establir, ja definitivament a Prússia tot creant-hi un Estat de l'Orde Teutònica independent, des del qual van llançar campanyes contra el Regne de Polònia, el Ducat de Lituània i contra altres pobles no cristianitzats, procés que es va conèixer com les Croades Bàltiques. El Emperador Frederic II Hohenstaufen va atorgar als cavallers tots els privilegis dels prínceps de l'Imperi, com el dret de sobirania sobre els territoris conquistats. A pesar d'una derrota enfront del rus Alexandre Nevski en 1242, l'ordre estengué ràpidament el seu domini sobre els països bàltics. A partir de l'any 1308 van ocupar el conjunt de Prússia estenent-se fins a Estònia. Aquesta conquesta incloïa les regions bàltiques de Pomerània, Curlàndia, Letònia, Estònia i Danzig, ciutat aquesta que va estar sota el seu jou fins a 1454. L'ordre contava a més amb possessions en diferents punts del Sacre Imperi Romà Germànic. Van sofrir enfront del rei Ladislau II de Polònia i els lituans una tremenda derrota a la Batalla de Tannenberg en 1410, de manera que els territoris aconseguits per l'Orde van passar a mans poloneses.

AL donar-se a Europa la Reforma Protestant, l'Orde es va convertir a el Luteranisme per mitjà del seu Gran Maestre.

[edita] Secularització de Prússia

L'Orde va ser suprimida en la zona meridional del feu i les seves terres secularitzades per a crear el ducat de Prússia en 1525. L'Orde va perviure vinculada als Habsburg, però en 1809 Napoleó Bonaparte va ordenar la seva dissolució, pel que van perdre bona part dels seus béns seculars.