Lituània

De Viquipèdia

Lietuvos Respublika

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Vienybė težydi (Deixem que la unió floreixi)
Idiomes oficials	Lituà
Capital	Vilnius 54º 41' N, 25º 17' E
Ciutat més gran	Vilnius
Govern President Primer Ministre	República parlamentària Valdas Adamkus Gediminas Kirkilas
Superfície  - Total  - Aigua(%)	65.303 km² (122è) 0%
Població  - Estimació 2005  - Cens  - Densitat	3.412.600 (125è) - 55 hab/km² (116è)
Moneda	Litas (LTL)
Fus horari  - Estiu (DST)	EET (UTC+2) EEST (UTC+3)
Independència  - Declarada  - Reconeguda  - Perduda Independència  - Declarada  - Reconeguda	de la Rússia Imperial 16 de febrer del 1918 12 de juliol del 1920 1940 de la Unió Soviètica 11 de març del 1990 6 de setembre del 1991
Himne nacional	Tautiška giesmė
Domini internet	.lt
Codi telefònic	+370
Gentilici	Lituà, lituana

Lituània és un estat d'Europa, membre de la Unió Europea. Limita al nord amb Letònia, a l'oest amb la mar Bàltica, al sud-est amb Bielorússia, i al sud amb Polònia i Kaliningrad (Rússia). Va formar part de la Unió Soviètica sota el nom de República Socialista Soviètica de Lituània. Té una superfície de 65.200 km² i una població de 3.601.138 habitants (2002), amb una densitat de població de 55 hab/km². La capital és Vilnius.

Taula de continguts 1 Subdivisió administrativa 2 Geografia 3 Economia 4 Demografia 5 Enllaços externs

[edita] Subdivisió administrativa

Vegeu: Divisió Administrativa de Lituània

[edita] Geografia

L'orografia del país consisteix en planures alternades amb petits turons d'origen glaciar, amb restes a la part SE i E dels antics llacs de l'època glaciar. Així, el territori és gairebé pla i amb petites elevacions pròpies del relleu glaciar, amb turons morrènics a la conca del Nemunas que no passen dels 300 metres d'alçària. Hi ha dues zones molt diferenciades al país:

• La zona plana o Žemaitija (Samogítia), on només hi ha els turons del mateix nom i la plana de Merkys.
• La zona alta o Aukštaitija, on hi ha les zones més altes del país, i destaquen només els turons d'Ašmena, amb el Juozapinas (amb 292 metres), la màxima alçària de Lituània.

Pel que fa als rius, tots ells desemboquen a la conca bàltica i generalment no són gaire cabalosos; els més importants són el Nemunas Niemen, Neris, Virvyčia, šventoji, Venta, Mūša, Šešupė, Nevėžis, Dubysa, Minija, Šušvė, Merkys, Jūra.

També hi ha al país uns 3.000 llacs petits i aiguamolls, que ocupen l'1,5 % del total del territori. La resta és ocupat per les pastures (un 22 %) i pels boscos (un 16 %), que han fet tradicionalment al país força apte per l'agricultura i la ramaderia, riquesa tradicional dels lituans.

[edita] Economia

L'agricultura lituana ha estat tradicionalment la provisora de queviures dels mercats rússos. Però des dels anys 40 s'ha industrialitzat molt ràpidament, tot i que l'agricultura encara és important (potser encara una cinquena part de la població activa s'hi dedica ja que el 53,9 % de la terra és de conreu, mentre encara el 30,4 % són boscos i el 7,6 % pastures). També és força important la ramaderia.

Econòmicament, el país es divideix en quatre zones. Lituània Est té un sector industrial diversificat i en expansió (metal·lúrgia, manufactures, fusteres i indústria lleugera). La zona sud posseeix la meitat dels recursos energètics i aquàtics i té metal·lúrgiques, manufactures i alimentàries (sobretot per la ramaderia i la bleda-rave). El Nord de Lituània té poca indústria però és una important zona grangera (cereals i bleda rave). La zona Oest és més coneguda per les drassanes, reparació de vaixells i pesca.

[edita] Demografia

Segons les dades del darrer cens (1996), el repartiment ètnic de la República de Lituània, que no ha variat gaire, és:

• 3.016.000 (81,6 %) lituans, ètnia de parla indoueropea (grup bàltic) i religió majoritàriament catòlica romana amb minories protestants i de pomors o “vells creients”.
• 304.000 (8,2 %) russos, ètnia de parla eslava i religió ortodoxa, molts d'ells emigrats durant el règim soviètic. Establits principalment a les grans ciutats, com Kaunas i Vilnius, molts han tornat cap a Rússia (eren el 9,3 % el 1990).
• 259.500 (7,0 %) polonesos, ètnia de parla eslava (dialecte tutejszy) i religió catòlica romana. Viuen principalment als antics districtes de Vilnius (on eren el 73,6 % al districte i el 20 % a la ciutat), Solcininkai (el 80 %), Trakai (el 33,8 %) i Švenčionys (el 28,8 %).
• 55.600 (1,5 %) bielorussos, ètnia de parla eslava i religió ortodoxa, majoritàriament a l'àrea de Vilnius.
• 37.000 (1,0 %) ucraïnesos, ètnia de parla eslava i religió ortodoxa autocèfala.
• 11.000 (0,3 %) jueus, ètnia de religió judaica i parla jiddish, rússa o lituana, majoritàriament a Vilnius o Kaunas.
• 5.135 (0,13 %) tàtars de Lituània, dels quals només el 32 % parlen el seu dialecte turc, però tots conserven la religió musulmana. Viuen a Vilnius i a Trakai, i la majoria ja parlen lituà.
• 4.200 (0,12 %) letons, ètnia de parla bàltica indoeuropea i religió majoaritàriament protestant.
• 3.500 (0,1 % ) alemanys, ètnia indoeuropea de religió protestant, principalment a Klaipeda, antiga Memel.
• 300 (0,01 %) caraïtes, ètnia de religió judaica sectària i que alguns encara parlen un dialecte turc, el karaim (potser un terç). Viuen a Trakai, a l'Est de Vilnius.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lituània

• Prezidentas (en lituà) - Presidència de Lituània
• Seimas (en lituà) Pàgina del Parlament
• Vyriausybe (en lituà) Pàgina del govern
• Lithuanian Central Internet Gates
• (in Lithuanian) - Portal de Lituània
• Lithuania Online - Enllaços Lituans
• Departament Estatal Lituà de Turisme

	Ex Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS)
	Armènia | Azerbaidjan | Bielorússia | Estònia | Geòrgia | Kazakhstan | Kirguizistan | Letònia | Lituània | Moldàvia | Rússia | Tadjikistan | Turkmenistan | Ucraïna | Uzbekistan

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburg | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Suècia | República Txeca | Xipre
Estats que hi ingressaran l'1 de gener de 2007: Bulgària | Romania
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia | Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Hercegovina | Montenegro | Sèrbia

Estats d'Europa
Albània | Alemanya | Andorra | Armènia2 | Àustria | Azerbaidjan1 | Bèlgica | Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària | Ciutat del Vaticà | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Geòrgia1 | Grècia | Hongria | Irlanda | Islàndia | Itàlia | Kazakhstan1 | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Luxemburg | República de Macedònia | Malta | Moldàvia | Mònaco | Montenegro | Noruega | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Romania | Rússia1 | San Marino | Sèrbia | Suècia | Suïssa | Txèquia | Turquia1 | Ucraïna | Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.