Estònia

De Viquipèdia

Eesti Vabariik

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Idiomes oficials	Estonià
Capital	Tallinn
Ciutat més gran	Tallinn
Govern President Primer ministre	Democràcia parlamentària Toomas Hendrik Ilves Andrus Ansip
Superfície  - Total  - Aigua(%)	45.226 km² (129è) 4.56%
Població  - Estimació 2004  - Cens —  - Densitat	1.401.945 (149è) — 31 hab/km² (144è)
Moneda	Corona estoniana (EEK)
Fus horari  - Estiu (DST)	EET (UTC+2) Si, EET* (UTC+3)
Independència  -Reconeguda	de l'URSS 20 d'agost de 1991
Himne nacional	Mu isamaa, mu õnn ja rõõm
Domini internet	.ee
Codi telefònic	+372
Gentilici	Estonià, estoniana

La República d'Estònia (estonià: Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, costaner amb el mar Bàltic a l'oest i amb el golf de Finlàndia al nord, que comparteix frontera amb el seu estat bàltic germà Letònia pel sud, i amb Rússia per l'est.

Taula de continguts 1 Política 2 Geografia 3 Subdivisió administrativa 4 Demografia

[edita] Política

Antiga república soviètica, sota el nom de República Socialista Soviètica d'Estònia, el 20 d'agost de 1991 va recuperar la seva antiga independència (1918-1940). Els primers presidents foren Arnold Ruutel i Lennart Meri. Des d'aleshores ha enfortit els lligams amb els països occidentals, i l'any 2004 na entrat a l'OTAN i a la Unió Europea.

[edita] Geografia

Estònia és un país molt pla, amb una altura mitjana de només 50 m, i 318 m d'altura màxima, a la muntanya Suur Munamägi, situada a l'extrem sud-oriental. Els boscos cobreixen un 47% de la superfície total. S'hi troben uns 1.400 llacs i estanys (alguns de molt petits, tot i que el més gran, el llac Peipsi, a la frontera amb Rússia, té 3.555 km²), nombrosos aiguamolls i 3.794 km de litoral marítim accidentat per un gran nombre de badies, golfs i estrets. Els principals rius del país són els Narva, Virgala, Parnu, Poltsamaa, Halliste, Navesti, Pedja, Emajogi, Kunda, Loksa, Jaggovel, Keghel i Fickel. També hi ha nombrosos llacs, com el Peips (en rús Čudskoje), Pihkwa (Pskov) i Vortsjärv. de El nombre d'illes i illots és d'unes 1.500, amb dues que són prou grosses per formar els seus propis comtats: Saaremaa/Ösel i Hiiumaa/Dägo, endemés de les Vormsi/Worms i Muhamaa/Moon.

[edita] Subdivisió administrativa

El territori és dividit en 15 comtats (estonià: pl. maakonnad; sg. - maakond). Aquests són:

Comtats d'Estonia

Comtat d'Harju (Harjumaa) Comtat d'Hiiu (Hiiumaa) Comtat d'Ida-Viru (Ida-Virumaa) Comtat de Järva (Järvamaa) Comtat de Jõgeva (Jõgevamaa) Comtat de Lääne (Läänemaa) Comtat de Lääne-Viru (Lääne-Virumaa) Comtat de Pärnu (Pärnumaa) Comtat de Põlva (Põlvamaa) Comtat de Rapla (Raplamaa) Comtat de Saare (Saaremaa) Comtat de Tartu (Tartumaa) Comtat de Valga (Valgamaa) Comtat de Viljandi (Viljandimaa) Comtat de Võru (Võrumaa)

[edita] Demografia

Per circumstàncies polítiques i històriques, la composició ètnica del territori estonià ha variat força, sobretot en els darrers cinquanta anys, ja que els ocupants soviètics potenciaren l’emigració de russos i altres eslaus per minvar l’element estonià. Això s’ha capgirat des que és un estat independent. Segons el cens del 2003, la població d'Estònia es compon ètnicament pels grups:

• 68.4% estonià
• 25.7% rus
• 2.1% ucraïnès
• 1.2% bielorús
• 0.8% finès
• 1.7% altres

L’element estonià és força predominant al camp (on és el 90 % dels efectius), mentre que a les ciutats el percentatge baixa al 56 %), mentre que el rus (que arriba al 35 % a les ciutats) no arriba al 5 % al camp. Una altra ètnia nadiua del país són els vòtics o chudes, que parla una llengua ugrofinesa, que eren uns 5.148 el 1848, però baixaren a un miler el 1914 i a uns 30 el 1970. Actualment són gairebé integrats entre els estonians. Darrerament han estat reconeguts com a minoria regional els võros, que viuen al Comtat de Võru i que parlen una llengua semblant a la dels estonians.

Pel que fa a la religió del país, els estonians són majoritàriament luterans o evangèlics (el 13,7 % de la població), així com els letons, finlandesos i alemanys. L’element eslau (rús, ucraïnès i bielorús) és de religió ortodoxa (el 19,9 % de practicants el 1998), i apart hi ha uns 5.100 catòlics (principalment polonesos i alemanys), 3.000 musulmans (els tàtars) i 2.500 jueus.

	Ex Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS)
	Armènia | Azerbaidjan | Bielorússia | Estònia | Geòrgia | Kazakhstan | Kirguizistan | Letònia | Lituània | Moldàvia | Rússia | Tadjikistan | Turkmenistan | Ucraïna | Uzbekistan

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburg | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Suècia | República Txeca | Xipre
Estats que hi ingressaran l'1 de gener de 2007: Bulgària | Romania
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia | Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Hercegovina | Montenegro | Sèrbia

Estats d'Europa
Albània | Alemanya | Andorra | Armènia2 | Àustria | Azerbaidjan1 | Bèlgica | Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària | Ciutat del Vaticà | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Geòrgia1 | Grècia | Hongria | Irlanda | Islàndia | Itàlia | Kazakhstan1 | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Luxemburg | República de Macedònia | Malta | Moldàvia | Mònaco | Montenegro | Noruega | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Romania | Rússia1 | San Marino | Sèrbia | Suècia | Suïssa | Txèquia | Turquia1 | Ucraïna | Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.