Alexandre I de Rússia

De Viquipèdia

Alexandre I de Rússia (en rus: Александр I Павлович) (23 de desembre de 1977 – 1 de desembre de 1825), va ser tsar de Rússia (23 de març de 1801- 1 de desembre de 1825), rei de Polònia (1815-1825) i el primer Gran Duc de Finlàndia.

Va nèixer a Sant Petersburg, fill del Gran Duc Paul Petrovich, després Pau I de Rússia, i Maria Fedorovna, filla del Duc de Württemberg. Alexandre va succeir el seu pare al tron després que aquest fos assassinat, i va dirigir Rússia durant el període caòtic de les Guerres Napoleòniques. Durant la primera meitat del seu regant Alexandre va intentar introduir reformes liberals encara que en la segona meitat del seu regnat va dirigir les seves polítiques cap a una conducta més arbitrària que el va portar a abolir moltes de les reformes anteriors. En política exterior, Alexandre va guanyar certa impotància perquè va aconseguir guanyar diverses batalles. Concretament, sota el seu regnat, Rússia va conquerir Finlàndia i part de Polònia. Les estranyes contradiccions del seu caràcter converteixen Alexandre en un dels Tsars més interessants de Rússia.

[edita] Biografia

Aviat després del seu naixement va ser apartat del seu pare per la seva àvia materna Caterina la Gran, a la qual no li agradava Pau i no volia que ell tingués cap influència en el futur emperador. Algunes veus al·leguen que ella volia proclamar Alexandre com a hereu del tron en detriment del seu pare. Els dos intentaren usar-lo pels seus propòsits i li provocaren problemes emocionals, entre la seva àvia i el seu pare. Això va ensenyar a Alexandre, molt aviat, com manipular aquells que l'estimaven i va esdevenir un autèntic camaleó, canviant els seus punts de vista i la seva personalitat segons amb qui estava en cada moment. Educat sota l'atmosfera lliberal de la cort de Caterina, va ser instruït, pel seu tutor suís Frederic Cesar de Laharpe, en els principis de Rosseau; del seu governador militar, Nikolai Saltykov, va aprendre les tradicions de l'aristocracia russa. El jove Alexandre simpatitzava amb els revolucionaris francesos i polonesos. A més a més, sembla que el seu pare li va ensenyar a combinar un teòric amor per la humanitat amb un despreci pràctic per l'home. Aquestes tendències contradictòries van mantenir-se en el seu caràcter durant tota la seva vida, revelant-se en les fluctuacions de la seva política, tant interna com exterior.

El 1973 es va casar amb Lluïsa de Baden, que només tenia 14 anys en aquell moment. La mort de Caterina el novembre de 1976 va portar el seu pare, Pau I de Russia, al tron. Els seus atemptats i les seves reformes van portar-lo a un ambient hostil on molts dels seus coneguts més propers, inclòs el seu propi fill Alexandre, estaven en contra dels canvis proposats. El Tsar va ser assassinat el març de 1801. Del seu matrimoni amb Lluisa de Baden tans sols va tenir dos filles que van morir de petites.

Va establir amistat amb Napoleó per un període de temps molt breu però per pressió dels nobles i dels familiars l'aliança es va trencar i Alexandre es va convertir novament en enemic de França.

Alexandre va morir l'1 de desembre de 1825 a Taganrog i les seves despulles estan sepultades a Sant Petersburg.

[edita] Arribada al tro

Alexandre I va arribar al tro el 23 de març de 1801 i va ser coronat al Kremlin el 15 de setembre del mateix any 1801. Els historiadors encara debaten sobre el paper que va jugar Alexandre en l'assassinat del seu pare. L'opinió més estesa és que ell estava a favor d'aconseguir prendre el tron al seu pare però que va insistir que el seu pare no havia de morir. Al pincipi, de fet, això va exercir una petita influència en la vida de l'emperador. El jove Tsar estava determinar a reformar els sistemes de govern obsolets i centralitzat que Russia tenia. Al mateix temps que retenia per un temps alguns dels vells ministres que havien servit l'emperador Pau, un dels primers actes del seu regnat va ser el nomenament del Comitè Privat, també anomenat irònicament "Comite du salut public", format per joves i entusiastes amics seus -Victor Kochubey, Nikolay Novosiltsev, Pavel Stroganov i Adam Jerzy Czartoryski- per donar forma a uns esquemes de reformes internes que pretenien aconseguir l'establiment d'una monarquia constitucional. Alexandre va intentar elaborar una constitució i grans polítiques lliberals. També volia resoldre un altre problema rus -el futur dels serfs. El règim va contemplar la possibilitat d'emancipació dels serfs encara que això no es va aconseguir fins el 1861. Russia no estava preparada per a una societat més lliberal; i Alexandre, va ser tal com ell mateix va dir, "un feliç acident" al tron dels tsars. Alexandre es queixava amargament de l'«estat de barbarisme en que havia quedat el país degut al tràfic d'homes».

Alexandre també es queixava del fet que la corrupció generalitzada l'havia deixat sense homes, i al cobrir els llocs administratius governamentals amb alemanys i altres estrangers accentuava la resistència dels vells russos a les reformes. Aquest regnat que havia començat amb grans promeses de reformes i que va acabar apretant encara més les cadenes que oprimien el poble rus va ser consqüència més aviat dels defectes del Tsar que de la corrupció i de l'endarreriment de la manera de viure russa. El seu amor per la llibertat es va demostrar irreal, tot i semblar sincer. La seva vanitat augmentava al presentar-se davant el món com el benefactor del seu poble, però als seu teòric liberalisme s'hi afegia un caràcter autòcrata sense que això li representés cap contradicció. «Sempre vols instruir-me!», exclamava davant Derzhavin, el seu ministre de justícia, «Però jo soc un emperador autòcrata i ho seré, i res més!». El príncep Czartoryski va escriure: «Podria haver acordat graciosament que cada qual pugués ser lliure, si cada un escollira lliurement ser-ho».

Malgrat tot el seu temperament, unit a la falta de firmesa dels seus propòsits, li van fer posposar aquelles mesures els principis de les quals havia recolzat públicament.

[edita] Legislació

La codificació de las lleis iniciada el 1801 no va acabar de dur-se a terme durant el seu regnat. No es va fer res per solucionar la situació de la pagesia russa. La constitució esbossada per Mikhail Speransky i aprovada per l'emperador va quedar sense firma. Alexandre, de fet, va posseir en gran mesura totes les característiques tiràniques, com la desconfiança en la capacitat del seu poble per tenir una opinió independent. Li va faltat també el primer requisit per ser un sobirà reformista: la confiança en la seva gent; i va ser això el que va viciar les reformes que es dugueren a terme. Va experimentar en les províncies perifèriques del seu imperi, i els russos van fer notar amb murmuracions que, no content amb governar mitjançant estrangers, ara concedia a Polònia, Finlàndia i les províncies bàltiques els beneficis que a ells els negava.

Aquest article sobre biografies és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat com, per exemple, traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.