Balkars
De Viquipèdia
Els balkars són un grup ètnic de la república dels Kabardins i dels Balkars, a Rússia, de llengua turquesa però etnogènesis incerta, que formen el 10% de la població de la república (uns 80.000 balkars sobre 786.000 habitants, els kabardins son uns 400.000 i els russos la resta). Estan emparentats als karatxais (uns 150.000 a la república dels Karatxais i dels Txerkessos, on aquestos darrers, parents dels kabardins, només són uns 50.000). L'atur entre els balkars arriba fins a més del 80% en algunes àrees.
El 1918 es va crear un Okrug o districte autònom balkar que va durar fins el gener de 1922, quan es va formar la regió autònoma dels Kabardins i dels Balkars, convertida en república autònoma el 1936. Els balkars van ser doncs units administrativament als kabardins el 1922 per la política de Josef Stalin que volia fer conviure pobles circassians (com els kabardins i els txerkessos) amb pobles turquesos com els balkars i els karatxais.
El 1943 els balkars, junt amb els karatxais, txetxens i ingúixos van ser expulsats dels seus territoris i deportats a l'Àsia Central soviètica, acusats de col·laborar amb els nazis (que havien ocupat la regió autònoma dels karatxais l'agost del 1942, i Nalčik l'octubre del mateix any). La regió autònoma dels karatxais fou suprimida i incorporada a Stavropol, Krasnodar, Geòrgia i al districte autònom dels txerkessos, mentre que la República Autònoma dels Kabardins i dels Balkars fou reanomenada nomes República autònoma dels Kabardins.
El 1957 la república va recuperar el nom de República Autònoma dels Kabardins i dels Balkars i el 1965 els balkars i els altres pobles deportats, foren rehabilitats de l'acusació de col·laboració, tot seguint la nova política de Nikita Khrutxev, i se'ls va permetre el retorn al Caucas. No obstant les fronteres interiors de la república es van modificar i quatre pobles balkars van passar a jurisdicció dels Kabardins. Mentre l'antiga regió autònoma dels Karatxais fou incorporada a la república dels Karatxais i Txerkessos engrandida amb aquesta zona.
El 1991 la República russa va adoptar una llei per rehabilitar als pobles oprimits. Els karatxais van demanar autonomia i Boris Ieltsin va presentar un projecte de llei per establir la República autònoma dels Karatxais dins Rússia, però els txerkessos s'hi van oposar i un referèndum el març del 1992 va rebutjar la iniciativa. Per la seva part els balkars van constituir el març de 1991 un Congres Nacional Balkar que el novembre va demanar una regió autònoma dins de Rússia, sense èxit, per lo qual van fer boicot a les eleccions presidencials de la república dels Kabardins i Balkars del 22 de desembre de 1991. Al cap d'una setmana van fer un referèndum al territori propi sobre l'autonomia, però el president electe Valeri Kokov en va rebutjar els resultats com inconstitucionals. El 1996 el Congres Nacional Balkar va posar al seu front al general retirat Supyan Beppaev, ex comandant del districte militar de Transcaucàsia. El novembre d'aquell any es van sotmetre dues opcions al Congres: exigir el retorn dels quatre districtes que havien passat als kabardins el 1957 i crear el lloc de vicepresident de la república per un balkar, o be la creació d'una república Balkar; els delegats van optar per la segona i el 17 de novembre de 1996 van proclamar la República autònoma Balkar dins Rússia, van designar un govern i van demanar el suport de Ieltsin. Les autoritats van respondre amb una repressió i detencions massives. Beppaev va dimitir i va demanar que es retires la demanda d'una república, cosa que els delegats balkars van rebutjar. El partit nacional balkar Tere o Tjore fou dissolt i prohibit i els seus líders empresonats i jutjats. Altres organitzacions balkars van ser clausurades. El gener de 1997 el kabardí Kokov fou reelegit president, i altra cop el 2002. El 2001 els líders de Tere de la línia dura van acusar als líders kabardins de discriminació i van demanar una trobada amb el president rus Putin, però no se'ls va escoltar.
Una llei del març 2005 va integrar a la ciutat de Nalčik, de majoria kabardina, dos districtes de població balkar amb els pobles de Khasanya i Belaya Rechka. L'alcalde de Khasanya, Artur Zokaev, va recórrer al tribunal suprem indicant que es tractava d'una violació de la constitució de la República i de Rússia. Zokaev fou assassinat la nit del 14 al 15 de maig i desprès la cort suprema va rebutjar els seus arguments. Els residents dels dos districtes van anunciar un referèndum que fou prohibit per el jutjat de Nalčik a petició del fiscal general de la república. El 28 de maig del 2005 els Balkars van demanar a Nalčik la constitució d'una república per el poble balkar separada de la dels kabardins així com la vella demanda de retorn dels districtes separats el 1957; la petició del restabliment del Congrés Nacional Balkar finalment no fou demanada i Beppaev va rebre un vot de censura acusat de servir els interessos kabardins.
