Transcaucàsia
De Viquipèdia
La Trasncaucàsia és una regió del Caucas que compren les Repúbliques d'Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan.
Va conforma en dues ocasions un sol Estat nacional. Durant la guerra civil russa, República Federal de Transcaucàsia (9 d'abril a 26 de maig de 1918) i durant la URSS com la República Federativa Socialista Soviètica de Transcaucàsia (del 12 de març de 1922 al 5 de desembre de 1939).
[edita] Banderes
La bandera de la República Federal de Transcaucasia va ser tricolor groga, negra i vermella. A l'establir-se la república federal soviètica la bandera va passar a ser vermella amb inicials.
[edita] Cronologia de la República Federal de Transcaucasia
abril 1917: El Consell Nacional Georgià es fa amb el poder a Geòrgia arran de la revolució a Rússia. A Armènia el poder passa al Consell Nacional armeni. Els diputats de la Duma russa que simpatitzaven amb el Musavat es van integrar en el Consell Nacional dels Pobles del Caucas amb armenis i georgians. El partit Musavat havia sorgit el febrer de 1917 de la fusió dels partits Mussavet (creat el 1911 per Mohammad Amin Rasul Zadeh) i el partit federalista, i el partit resultant va dominar el consell nacional de l'Azerbaidjan (consell nacional Tàrtar).
20 de setembre de 1917: El Consell nacional de Pobles del Caucas (compost pels diputats caucàsics del parlament rus) proclama a Tbilisi un govern anomenat Comissariat Transcaucàsic (creat pels partits de l’esquerra moderada nacionalista, socialrevolucionaris de Geòrgia, Socialdemòcrates, Dashnak d'Armènia i Musavat de l'Azerbaidjan), dintre d’una Rússia Federal. Es va formar un govern únic provisional ineficaç i tres governs federals, autèntics amos de la situació.
15 de novembre de 1917: Els comunistes es rebel·len a l'Azerbaidjan i en dominen extenses zones.
febrer de 1918: Revolució Russa. Després de la revolució russa les forces russes al Caucas es van retirar a la seva frontera anterior a l'inici de la guerra (menys algunes posicions estratègiques).
3 de març de 1918: El Tractat de Brest-Litovsk reconeix a Turquia la possessió de Kars, Ardahan i Batum, que eren russes abans de la guerra. Nomes signat el tractat, els turcs ocuparen les regions de Kars, Akhaltsikhé i Adjària.
25 de març 1918: El Musavat accepta la proposta de georgians i armenis de formar una República Federal de Trancaucàsia.
26 de març de 1918: Es dissol el Comissariat Transcaucàsic i és substituït per la República Federal de Trancaucàsia, que vol negociar la pau amb Turquia, però els turcs es van mostrar inflexibles en l'acompliment dels acords de Brest-Litovsk.
30 de març de 1918: Els turcs entren en territori d'Adjària.
12 d’abril de 1918: El partit Musavat intenta ocupar Bakú, però els comunistes els ho impedeixen.
13 d’abril de 1918: La República de Transcaucàsia entra en guerra amb Turquia.
15 d’abril de 1918: Cau la ciutat de Batum (a Adjària), i la Federació, ja que no poden esperar ajuda russa, decideix proclamar la independència de Rússia. Les negociacions amb Turquia no foren fructíferes i l'Azerbaidjan no va donar suport a Armènia enfront de Turquia.
17 d’abril de 1918: Els turcs, que han ocupat Batum, instauren una República sota la seva protecció anomenada República de Caucàsia Sud-oriental (Güneydogulu Kafkazya Cumhureyeti).
22 d’abril de 1918: El Parlament Transcaucàsic (Seym) proclama la plena independència en relació a Rússia. La federació no arriba a ser operativa. Geòrgia estava governada pel partit socialdemòcrata, l'Azerbaidjan pel partit Musavat i Armènia pel Dashnak, tots tres menxevics però amb fortes diferencies nacionals. El president de la Federació fou el menxevic georgià A. I. Txkhenkeli. El govern federal de Trancaucàsia havia d’incloure tota l'Armènia russa, però el març de 1918 el Tractat de Brest-Litovsk havia entregat Kars, Ardahan i Batum als turcs, territoris que Turquia va ocupar ràpidament i que la federació ja no va poder recuperar.
8 de maig de 1918: Els comunistes prenen Bakú i proclamen el govern de la Comuna de Bakú. Un embrió de govern republicà (menxevic) es forma a l'oest, a Gandja, amb els partidaris del Musavat.
22 de maig de 1918: Armènia abandona la federació. El mateix dia l’abandona Geòrgia.
23 de maig de 1918: Geòrgia demana ajuda a Alemanya.
26 de maig de 1918: La federació de Trancaucàsia queda formalment dissolta.
28 de maig de 1918: El Musavat proclama la República d'Azerbaidjan, que controla un terç del país (els tres districtes occidentals). Els comunistes resten els amos de Bakú i de la resta de l'Azerbaidjan, aliats a la Rússia bolxevic. Dirigia el govern del Musavat el menxevic Xaumian.
Vaixells de guerra alemanys arriben a Batum, República del Caucas Sud-occidental, i s’estableix un virtual protectorat voluntari sobre Geòrgia.
juny de 1918: Geòrgia firma la pau amb Turquia renunciant a Batum, Kars, Ardahan, Akhalsikhé i Akhalkalaki. La independència georgiana és reconeguda per Rússia (en un tractat complementari de Brest-Litovsk) i per Alemanya, Àustria i Turquia (el govern georgià no fou formalment reconegut pels aliats fins al final de la guerra).
juny de 1918: Els turcs passen a l’ofensiva i entren a l'Azerbaidjan, i la República (govern de Gandja) queda sota la influència (i de fet sota l’ocupació militar) dels turcs.
juliol de 1918: Els comunistes de Bakú es divideixen. Alguns volien obtenir l’ajuda britànica (els britànics s’havien establert a Pèrsia) per rebutjar els turcs. Els menxevics i els armenis (membres del Dashnak) afavorien les intervencions.
31 de juliol de 1918: Els bolxevics dimiteixen del govern de Bakú i s’acaba la comuna.
1 d’agost de 1918: Els menxevics russos i els armenis del Dashnak constitueixen temporalment un govern a Bakú anomenat la Dictadura de la Càspia Central. Per combatre els musavatistes i els turcs que avançaven per l'Azerbaidjan i cap al nord (Daguestan), aquest govern demana l’ajuda britànica.
17 d’agost de 1918: Tropes britàniques entren a Bakú, on són acollides pel primer ministre Iatxovski, un menxevic, i pel cap del Dashnak armeni Khatxaturov (un petit contingent britànic ja hi havia arribat el 4 d’agost). Els bolxevics, arrestats des l’u d’agost, foren deportats a Astrakhan i afusellats pel camí, a Krasnovodsk (Turkmenistan).
agost de 1918: Es forma a Lenkoran, a l’empara de l’ocupació britànica de Bakú, la Dictadura Militar provisional de Mugan, dirigida pel coronel Iliaixèvitx i per Sukhorukov.
14 de setembre de 1918: Els britànics abandonen Bakú davant l’arribada de les forces turques a les portes de la ciutat.
15 de setembre de 1918: Els turcs i els seus aliats musavatistes entren a Bakú el 15 de setembre de 1918, l'endemà d’evacuar-la els britànics junt amb els principals líders de la Dictadura del Caspi Central. La Dictadura del Caspi desapareix.
24 de setembre de 1918: El Musavat, amo de Bakú junt amb els turcs, reitera la proclamació d’independència de l'Azerbaidjan.
30 d’octubre de 1918: Armistici de Mudros després del qual els turcs comencen a retirar-se de l'Azerbaidjan i altres zones, retirada generalitzada el novembre. En virtut de l'armistici els britànics havien d’ocupar Batum i parcialment sis vilaiats de població armènia.
novembre de 1918: Un Alt Comissariat per al Caucas fou designat pels aliats per controlar la zona del Caucas. Va establir la seu a Tbilisi el desembre sota la direcció d'Oliver Wardrop.
Els àzeris del Musavat proclamen a Nakhitxevan la República d'Araks (Araxes), dirigida per Jafarkuli-Khan.
desembre de 1918: Un Parlament organitzat pel Musavat comença a funcionar a Bakú. Els britànics ocupen Batum, i entren a Adjària i Lazistan, evacuades pels turcs, però els militars turcs conservaren el control de Kars. Els otomans es negaven a retirar-se d’aquesta ciutat i el seu governador militar hi va constituir un govern provisional dirigit per Fakhr al-Din Pirioghlu (conegut com Fahrettin Pirioghlu), que va reclamar la sobirania sobre Kars i les regions turcòfones i musulmanes veïnes fins s Batum i Gumru (Alexandropol).
gener de 1919: A Batum es proclama un govern autònom conegut com la República de Batum (Batumis Respublika).
Els armenis ocupen la regió de Kars, però el govern turcòfil es va mantenir a la ciutat de Kars fins a l’arribada de les tropes britàniques.
Esclata la guerra entre Geòrgia i Armènia per certs territoris en litigi.
Armènia envia delegats a la conferencia de pau de París (gener de 1919) en una delegació conjunta entre els armenis que abans estaven sota domini rus i els de Turquia, on reclamen la creació d’una Gran Armènia amb ambdós territoris, projecte que tenia el vistiplau dels aliats, que proposaven un període provisional sota mandat d’una potència europea. Però els Estats Units, el Regne Unit, Itàlia i França rebutjaren exercir aquest mandat.
març 1919: L’Assemblea Constituent de Geòrgia ratifica la independència nacional (el 27 de gener de 1921 fou reconeguda de jure pels aliats).
El govern militar de Mugan s’enfonsa després de les derrotes de les forces de Denikin.
2 d’abril de 1919: Es proclama la República Soviètica de Mugan.
19 d’abril de 1919: Els britànics completen l’ocupació de la resta del territori de Caucàsia sud-occidental i entren a la ciutat de Kars, on el govern va quedar dissolt i els seus líders enviats a Malta.
El territori de Kars, junt amb Ardahan, és entregat a Armènia pels britànics.
juny de 1919: Els armenis ocupen la república d'Araks.
juliol de 1919: Després de la retirada britànica, el govern de Batum es dissol i el territori passa a sobirania de Geòrgia. També els altres territoris ocupats pels britànics foren entregats a Geòrgia i Armènia en les setmanes precedents.
novembre de 1919: Els britànics tornen a Bakú.
15 de gener de 1920: El govern de l'Azerbaidjan és reconegut per les Potències, amb Fatali Khan com a primer ministre.
abril 1920: Els britànics abandonen Bakú. Al cap de pocs dies esclata la rebel·lió comunista.
27-28 d’abril de 1920: Esclata a Bakú una revolució bolxevic dirigida pel partit comunista Hummet, que es va fer amb el poder a l'Azerbaidjan (obligant el Parlament a renunciar als seus poders) i hi va proclamar la República Soviètica. Immediatament tropes russes de l'exèrcit roig arribaren a Bakú.
maig 1920: La República Soviètica de Mugan es dissol i s’incorpora al govern bolxevic de Bakú.
maig de 1920; Forces bolxevics armènies de l'exterior, ajudades per Rússia i l'Azerbaidjan, envaeixen el país, però hi troben molta resistència i són rebutjades.
juny 1920: S’acorda un armistici entre Armènia i l'Azerbaidjan. Les negociacions de pau no són favorables per a Armènia. L'Azerbaidjan reclama la cessió de l'Alt Karabagh, Zangezur i Nakhitxevan. Encara que Armènia va rebre subministraments militars d'Anglaterra, la pressió de les forces turques, que havien començat la guerra i atacaven pel sud, obligà el govern armeni a negociar a la baixa.
juliol de 1920: Armènia accedeix a renunciar als districtes reclamats de Zangezur i l'Alt Karabagh (a on de fet les forces armènies van continuar) i al de Nakhitxevan. El territori de Nakhitxevan fou ocupat per tropes bolxeviques russes i àzeris.
28 de juliol de 1920: Una República Socialista Soviètica Autònoma és proclamada a Nakhitxevan.
20 d’agost de 1920: El Tractat de Sèvres confirma la creació de la Gran Armènia, i les seves fronteres serien establertes en part mitjançant un arbitratge. Però quan aquest arbitratge (del president dels Estats Units) fou fet públic, ja els kemalistes turcs ocupaven l'Armènia turca.
agost/setembre 1920: Armènia aconsegueix retardar per dos mesos la cessió dels territoris reclamats per l'Azerbaidjan (Zangezur i l’Alt Karabagh) i no reconeix el govern autònom de Nakhitxevan. Finalment accepta evacuar Zangezur i l'Alt Karabagh i reconèixer el govern de Nakhitxevan, però les forces militars d’aquests territoris romangueren als seus llocs i els àzeris no van poder fer efectiva l’ocupació. En aquest mes els turcs eren a Olti i Kars.
30 de setembre de 1920: Els comunistes de l'Azerbaidjan signen un tractat d’aliança amb Rússia.
novembre de 1920: Els turcs prenen Alexandropol.
desembre 1920: Esclaten aixecaments bolxevics a Erevan i altres punts, i les tropes turques es presenten a la ciutat i l’ocupen.
2 de desembre de 1920: Se signa el Tractat de Gumru que posa fi a la guerra entre Turquia i Armènia, i que establia que Armènia renunciava a tots els districtes de l'Àsia Menor que abans havien estat turcs, i a Kars i Ardahan, i reconeixia la República Soviètica turcòfona de Nakhitxevan creada a l'esmentada regió. El mateix dia del tractat de Gumru, el Comitè revolucionari armeni (bolxevic) treu els seus militants al carrer i es fa amb el poder, protegits per les forces turques.
3 de desembre de 1920: Les forces armènies a la Siunia i l'Alt Karabagh no poden esperar reforços i el líder militar Njde proclama la República Autònoma de Syunik amb capital a Tatev, dins d'Armènia.
gener 1921: Amb tropes russes a Bakú, la república d'Azerbaidjan queda totalment satel·litzada encara que formalment independent. En aquest any 1921 Nakhitxevan s’uneix a l'Azerbaidjan com a república autònoma.
25 de febrer de 1921: Una rebel·lió a Geòrgia amb suport dels bolxevics russos, dirigida per M. Mdavani, pren el poder. El president Zhordania fuig a Turquia i organitza una guerrilla nacionalista, que persistirà fins el 1924.
18 de març de 1921: Es proclama la República Soviètica de Geòrgia.
2 d’abril de 1921: Es proclama la República Soviètica d'Armènia.
26 de abril de 1921: En proclamar-se la República Soviètica d'Armènia, la República de Syunik es proclama independent. Reduïda a part de l'Alt Karabagh, va prendre el nom de República de l'Armènia Muntanyosa. Encara van resistir uns mesos davant l'exèrcit roig, que finalment va conquerir la regió. Els dirigents van fugir a l'Iran.
30 de setembre de 1921: Armènia declara la seva voluntat de formar part d’una Rússia federal.
12 de març de 1922: Abkhàzia, l'Azerbaidjan, Armènia i Geòrgia ingressen a la República Federal Soviètica de Transcaucàsia. La Constitució formal es va verificar el 12 d’abril de 1922.
12 de desembre de 1922: Es crea la República Federativa Socialista Soviètica de Transcaucàsia, que ingressa a la Unió Soviètica el 30 de desembre del mateix any com una de les entitats constituents de la Unió.
