Alcalalí

Jaume I prengué Alcalalí el 1245 i li'l donà a na Berenguela Alonso de Molina el 1268. El 1325 l'adquirí n'Hug de Cardona. Fins l'any 1408 en Pere de Castellví fou senyor d'Alcalalí i Mosquera. L'any 1409 se li atorgà la independència jurídica. El 1599 Eximén Pérez Roiç de Lihori el comprà a Martí d'Alagó. Quedà despoblat el 1609 degut a expulsió dels moriscos i, el 1610 se'ls atorgà carta pobla als nous veïns, majoritàriament de procedència illenca. El 1616, es creà la Baronia d'Alcalalí, amb aquesta i el despoblat de Mosquera. L'últim baró va ser José Roiç de Lihori. El títol va passar als barons de Llaurí. El s. XVIII produïa cereals, seda, garrofes, oli, ametles, panses, moscatell i figues. Manté una torre del segle XIV.

[edita] Demografia i economia

És remarcable l'evolució demogràfica: el 1572 tenia 36 famílies; el 1787 n'eren 369 habs.; el 1845, 450; el 1900, 1.118; i ja més recentment, el 1986, 649 i l'última dada, 2002, ha pujat fins als 1.081, sens dubte degut a l'emigració de luxe europea.

La principal activitat econòmica dels seus habitants és la producció de raïm i taronges en les seues fèrtils terres.

[edita] Geografia

Alcanalí és una població situada en el territori d'Aixa, travessat pel riu Xaló-Gorgos. Un dels seus afluents és el Barranc de Passula, que separa el terme municipal d'Alcanalí del de Xaló. La documentació històrica acredita l'existència d'una antiga alqueria denominada Alquellelin en temps dels àrabs que és l'origen de l'actual població d'Alcalalí o Alcanalí. Dins del terme municipal hi ha l'entitat local menor de la Llosa de Camacho, les partides de Passula, la Barranquera i la Vereda, la xicoteta serra Seguili i el Coll de Rates, una de les entrades a la Marina Alta des de la Marina Baixa. El seu terme és de 14,4 km².