Pansa
De Viquipèdia
Una pansa és un aliment obtingut per l'assecament d'un fruit, en particular, el raïm o les prunes.
Taula de continguts |
[edita] La pansificació
La pansificació és una tècnica coneguda des de l'Antiguitat. El mot "pansa" prové del participi del verb llatí "pando", que significa "estendre" (en aquest cas, estendre al sol).
La humitat, i també la pluja, constitueixen el principal risc per a l'elaboració de la pansa. Són un perill constant que amenaça de fer malbé tota la producció i que el llaurador sempre ha sabut valorar: una campanya plujosa o excessivament humida minvarà la producció per l'efecte del podriment mentre que un temps asolellat la beneficiarà. El raïm necessita sol i aire per poder transformar-se en pansa, i l'aigua és un element danyós en aquest procés. És una idea que expressa perfectament la següent cançoneta de caràcter popular:
- La molinera d'Oliva
- demana aigua al Senyor;
- i ara diuen els pansers:
- ¡sol i aire, aigua no!.
Mentre la molinera prega a Déu perquè ploga -ja que necessita l'aigua com a força motriu del seu molí-, els pansers temen que el cel descarregue.
[edita] La pansa a la comarca de la Marina
[edita] Època musulmana
Els musulmans, per la seua condició d'abstemis, utilitzaven el raïm només per a pansificar-lo. Segons una escriptura de l'any 1472, els moros Azmet Astruch, Alí Paex i Abrahim Atech, habitants de Xaló i les alqueries de Benibrahim (o Benibrai) i Rafal, respectivament, van vendre a Bernat Trilles de Xàbia vint quintars de pansa. Aquest document constitueix la més antiga referència a l'elaboració de pansa al territori d'Aixa.
[edita] Segle XIX
A mitjans del segle XIX, la producció de pansa va experimentar un considerable augment, no tan sols a Aixa sinò a tota La Marina. La causa d'aquest creixement fou la gran demanda de pansa per part del mercat britànic. Se sol citar l'any 1818 com l'inici d'aquesta expansió econòmica per haver-se produït eixe any la primera pujada significativa del preu de la pansa. Si hom pensa que l'agricultura comercial es guia per una regla d'or segons la qual només s'ha de cultivar allò que resulte rendible, no es fa d'estranyar la massiva plantació de ceps que va començar aleshores per tota la comarca, a les envistes de proveir de raïm de moscatell a la que ja es perfilava com la primera indústria dels marinencs. S'encetava així el que més tard s'anomenaria encertadament "el segle de la pansa".
[edita] Segles XX i XXI
A començaments del segle XX, la competència d'altres països productors, l'impacte de la plaga de la fil·loxera i un seguit de nefastes collites van suposar un dur colp per a aquest sector econòmic.
Així, a partir de la segona meitat del segle XX es va produir l'abandonament progressiu d'aquesta activitat agricola a causa de la poca rendibilitat econòmica i l'emergència d'altres formes de comercialització del moscatell com és l'exportació a altres zones de l'Estat espanyol com a raïm de taula. A més a més, l'emergent sector del turisme als seixanta i setanta a la comarca van suposar l'abandonament definitiu primer a les zones costaneres i després cap a l'interior de la producció de pansa.
Actualment, al segle XXI, són comptats els casos de producció de pansa com a negoci i solament es conrea en algunes cases de la Marina més com un intent de no perdre el costum o, també, com a reclam turístic.
[edita] Pansers i panseres
Durant l'època en què la producció de pansa es va constituir en el motor econòmic de la Marina Alta, s'aplicava la denominació de pansers als jornalers que l'amo de la vinya llogava a fi que l'ajudassen en el procés de pansificació del raïm. El patró adquiria l'obligació de donar-los el dinar, que consistia generalment en una escalivada: tomaques, pebreres i albergínies barrejades i servides amb oli d'oliva i alls crus tallats ben finets; es tracta de l'especialitat gastronòmica que es coneix amb el nom de mullador, perquè és una vianda que es menja mullant-hi trossets de pa.
Els pansers treballaven tots els dies -fins i tot el diumenge- i rebien per la seua activitat una paga setmanal. L'any 1914 el jornal d'un panser era de cinc rals diaris. També hi havia dones panseres, però per la discriminació existent en aquella època cobraven un ral menys que els homes. Les panseres s'encarregaven d'escampar el raïm acabat d'escaldar sobre els canyissos o posar els pilonets de separació entre canyís i canyís; mai no es dedicaven a encendre o mantenir el foc que feia bullir l'aigua amb sosa de la caldera ni tampoc a girar els canyissos perquè el sol assecara el raïm de manera uniforme, que eren dues tasques que quedaven reservades per als homes pansers.
[edita] Dénia, capital de la pansa
La destinació de la pansa que s'exportava era la Gran Bretanya, almenys en un principi, però posteriorment s'hi va afegir el mercat nord-americà, que l'any 1885 va desplaçar al britànic en el consum de pansa de la Marina. Aleshores, Dénia es va convertir en la capital mundial de la pansa. La ciutat vivia de i per a aquesta activitat productiva, i recuperava així un esplendor que no tenia d'ençà de l'Edat Mitjana quan havia estat la capital de la taifa homònima.
