Wolfgang Amadeus Mozart
De Viquipèdia
Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, Àustria, 1756 - Viena, id. 1791) fou un compositor de música clàssica.
Mozart va néixer el 27 de gener de 1756 a Salzbug, Àustria. Va ser batejat amb els noms de Johannes Chrysóstomus Wolfgangus Theophilus Mozart; més endavant el seu pare canvià 'Wolfgangus' per 'Wolfgang' i 'Theophilus' per 'Amadeus' (essent aquest últim un sinònim llatí del grec zeòfilus, qui estima a Zeus (Déu)). Va ser l'últim fill de Leopold Mozart, músic al servei del príncep arquebisbe de Salzburg. La seva mare s'anomenava Anna Maria Pertl.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Infantesa
La casa natal de Mozart es troba al número 9 del carrer Getreidegasse de la ciutat de Salzburg. Es tracta d'una casa de tres plantes, que actualment és un museu amb gran quantitat d'objectes de l'època i alguns instruments del Mozart nen. És un dels racons més visitats de la ciutat i una mena de «meca» per a músics de tot el món.
Degut a l'alta mortalitat infantil de l'Europa antiga, Wolfgang i la seva germana Maria Anna, coneguda familiarment com a Nannerl, van sel els únics supervivents de set fills. Des de molt joves ambdós van mostrar unes extraordinàries facultats per a la música, sobretot Wolfgang. Per a ell, la música i les matemàtiques eren tan naturals com els jocs per a qualsevol altre infant.
Als quatre anys practicava el clavicordi i va començar a compondre petites cançons i minuets de considerable dificultat. Als sis tocava amb destresa el clave i el violí. Podia llegir música a primera vista, tenia una memòria prodigiosa i posseïa una inesgotable capacitat per a improvisar frases musicals.
Definitivament, no era un nen comú. El seu progenitor era un home intel·ligent, orgullós i religiós. Creia que els dots musicals dels seu fill eren un miracle diví que ell, com a pare, tenia el deure de fer créixer.
Leopold componia i donava classes de música. L'any del naixement de Wolfgang va publicar un llibre sobre l'art del violí, que va tenir éxit i el va fer famós. Després del naixement del seu fill, excepte les tasques pròpies del seu càrrec, va abandonar-ho tot per dedicar-se de forma exclusiva a la formació del seu fill. Va ser exigent com a pare i com a mestre, en tot moment va estar vigilant la formació del petit, per a guiar-lo com a home i com a artista.
Quan el nen va fer els sis anys d'edat, Leopold va decidir exhibir les dots musicals dels seus fills davant les principals corts d'Europa. Segons els primers biògrafs de Wolfgang, el seu pare «va voler compartir amb el món el miraculós talent del seu fill...»; en l'actualitat es pensa més aviat que el va explotar. L'única cosa certa és que la seva figura autoritària i opresiva marcaria el jove Amadeus de per vida.
[edita] El primer viatge
El 12 de gener de 1762 la família sencera va marxar cap a Munic; van tocar davant l'emperador Maximilià Josep II i van continuar fins a Viena. L'estança en aquesta ciutat -un dels centres municipals de la música- culminà amb dos recitals davant la família imperial al palau de Schönbrunn.
El petit Wolfgang causava sensació a cada concert. Els diners recaptats en aquest viatge no van ser tant com els elogis rebuts. Podria dir-se que aquest va ser un viatge de prova per a Leopold. El 5 de gener de 1763, els Mozart van retornar a Salzburg. El viatge havia estat de poc menys d'un any.
[edita] El gran viatge
Aquest gran viatge dels Mozart va començar el 9 de juny de 1763. Al llarg de tres anys i mig van recórrer les principals ciutats d'Europa, aconseguint grans éxits. A Viena van ser cridats a palau per l'emperatriu Maria Teresa. L'emperatriu va quedar fascinada amb el nen Wolfgang Amadeus, tant, que inclós el seia a la seva falda i el besava.
Va ser allà on en una ocasió, en relliscar pel terre enllustrat i caure, Wolfgang va ser auxiliat per la princeseta Maria Antonieta, que vint anys després seria guillotinada durant la Revolució Francesa.
A Versalles, els Mozart van tocar davant el monarca Lluís XV. L'anècdota explica que en aquesta ocasió, l'amant del rei, l'altiva Madame de Pompadour, no va permetre que el nen Wolfgang l'abracés per por a espatllar el seu vestit.
A Londres van causar l'admiració del rei Jordi III; al llarg d'aquest viatge el jove músic va compondre la seva primera simfonia i va conèixer a Johann Christian Bach fill petit de Johann Sebastian Bach (tot i que en aquesta època tenia molt més èxit que el seu pare, que era conegut com «el pare de Johann Christian Bach», qui exercia una gran influença sobre la seva obra).
A Holanda va deslumbrar tocant l'orgue més gran i complicat del món, i va compondre el seu primer oratori, als nou anys d'edat.
Cada presentació del jove Wolfgang Amadeus era una exhibició del seu virtuosisme amb el clave i el violí (es diu que en aquella època ja podia tocar el teclat amb els ulls enbenats), i deixava als espectadors maravellats improvisant sobre qualsevol tema que li proposaven.
A aquella edat ja sabia ser galant i dedicava a les dames de la noblesa les seves primeres sonates per a violí i clave. La família va tornar a Salzburg el 30 de novembre de 1766.
[edita] Les seves primeres òperes
El setembre de 1767 Mozart va viatjar a Viena acompanyat pel seu pare i la seva germana Nannerl. Aquest cop no per demostrar les seves habilitats de nen prodigi sino per desenvolupar les seves facultats de compositor.
A la ciutat imperial va desenvolupar una intensa activitat: va escriure concerts, simfonies, misses, oratoris, cantates i també les seves primeres òperes, com la que va fer per encàrrec de Josep II: L'òpera bufa La finta semplice ('La fingida ximple').
Els músics de l'època a Viena van veure en el talent del nen una amenaça per als seus llocs i van començar les intrigues. No creien que només amb onze anys pogués escriure tan bona música i deien que el seu pare era l'autèntic autor d'elles. Les coses es van complicar: va haver-hi triomfs, però també fracassos.
[edita] Un cavaller de 14 anys
El 1769 Mozart guanyà a Salzburg la plaça de mestre de concerts -gran honor per a un noi- ...però sense sou. Se li va financiar un viatge d'estudis a Itàlia, on Leopold pensava que Wolfgang Amadeus triomfaria component òperes.
Pare i fill van arribar a Roma l'11 d'abril de 1770. Al Vaticà, Wolfgang Amadeus va escoltar el Miserere de Gregorio Allegri. Aquesta obra tenia caràcter secret, doncs només podia interpretar-se a la Capilla Sixtina i la seva publicació era prohibida sota pena d'excomunió.
No obstant això, el jové compositor va escriure de memòria, res més arribar a la posada on s'allotjava, una versió molt aproximada de la partitura completa. El Papa Climent XIV, admirat pel talent del músic de catorze anys, només no el va excomulgar sino que el va nomenar Cavaller de l'Ordre de l'Esperó d'Or, títol, que, tot i els privilegis que l'atorgava- mai interessà a Mozart.
Un altre gran triomf va ser l'estrena de l'òpera Mitrídates, rei del Ponto, estrenada el 1770 a Milà sota forts aplaudiments i crits de "Viva il maestrino". Aprovant un examen que a la resta dels candidats els hi va portar tres hores i que ell va resoldre en mitja hora, va ser admés com a compositor a l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya, considerada el centre de l'erudició musical de l'època.
L'ingrés de Mozart a l'Acadèmia va ser extraordinari, ja que encara li quedava molt per arribar als vint anys, edat mínima exigida pel reglament. Aquí va conèixer al pare Giovanni Martini, important teòric de la música d'aquell temps, i pel qual Mozart sempre tingué un gran afecte.
[edita] El nou príncep-arquebisbe
Mozart va realitzar un segon viatge a Itàlia, per assistir a l'estrena de la seva òpera Ascani en Albada. El 1771 va tornar amb la seva família a Salzburg, que per aquells temps era un principat eclesiàstic regit per un príncep-arquebisbe. Es van enterar de la mort de l'arquebisbe Schrattenbach, que sempre els havia recolzat.
Va començar llavors una nova etapa, molt més difícil. Colloredo, el nou príncep-arquebisbe de Salzburg, es va mostrar autoritar i inflexible amb el compliment de les obligacions imposades als seus subordinats. Mozart va ser confirmat al seu lloc de mestre de concerts; ara rebria un modest sou, però la seva llibertat mica en mica disminuiria, fins el punt de sentir-se esclavitzat. Aquest fet va influïr al seu caràcter.
[edita] Anys de lluita
Pare i fill van viatjar a Itàlia per últim cop el 1772. A Milà, Wolfgang va estrenar una òpera i va escriure el motet Exsultate-jubilate. Va buscar un treball digne i estable, sense resultat. Va haver de regressar a Salzburg. Als 17 anys, Wolfgang ja no podia passar per nen prodigi. Començava ara la lluita per la vida.
El 1773 va fer un nou viatge a Viena, sense resultats pràctics, però positiu per al seu art, ja que va conèixer el nou estil vienés a través de la música de Haydn. El gener de 1775 Mozart va estrenar amb gran èxit a Múnich la seva òpera La falsa jardinera. Van ser per a Mozart anys prolífics: va escriure òperes, sonates per a piano, concerts per a violí, divertimentos. quartets i molta música sacra per encàrrec del seu nou cap.
No obstant això, Mozart se sentia presoner, sentia que no progressava i, alterat per l'ambient provincià de Salzburg, l'agost de 1777 va reclamar a l'arquebisbe Colloredo la llibertat per a abandonar el seu càrrec. Més tard, en companyia de la seva mare, va iniciar un llarg viatge a París. En una escala a Múnich va conèixer la família Weber i es va enamorar de la seva filla gran, Aloysa.
A Mannheim va fer una gran amistat amb un grup de compositors d'aquesta ciutat [la qual era coneguda perque les seves orquestres, per primer cop a la història de la música, exageraven la diferència entre els passatges suaus i els forts. Aquest estil es va donar a conèixer com a «estil de Mannheim» i poques dècades després seria una característica principal del Romanticisme.
[edita] Opressió i alliberament
Wolfgang Amadeus Mozart va romandre a París entre el 23 de març i el 26 de setembre de 1778, sense aconseguir millors beneficis monetaris, però arribant a estrenar obres com la Simfonia París.
El 3 de juliol la seva mare va morir d'un infart. Deprimit per aquesta mort i alguns fracassos, Wolfgang decideix retornar al servei de Colloredo. Malencònic, s'aturà a Munic per proposar-li matrimoni a Aloysa Weber, però ella ho rebutjà.
Va tornar a Salzburg el gener de 1779. Colloredo li va augmentar el salari, però també les seves obligacions: havia de dedicar-li molt més temps al seu càrrec. Aquell mateix any va escriure la Missa de la Coronació (KV 317).
El gener de 1781 va estrenar a Múnich Idomeneu, la seva primera gran òpera. Era a Augsburg quan va ser cridat per Colloredo. Després dels seus últims triomfs i de relacionar-se amb nombre quasi d'igual a igual, el tracte que li donava l'arquebisbe era humiliant per a ell. Les seves obres ja eren apreciades a tota Europa, però Colloredo es conformava amb subestimar-lo, tractant-lo com a un criat qualsevol. Finalment, Mozart es va rebel·lar; en acabar una difícil discussió, va decidir renunciar a la plaça. Així es van acabar deu anys, de 1771 a 1781, de tensions i disputes quasi permanents.
[edita] Matrimoni com sigui
Mozart s'instal·là a Viena i visqué un any feliç. Va intervenir en concerts, va impartir classes i va escriure nombroses obres. 1782 va ser l'any d'una altra òpera triomfal: El rapte del serrall.
Després del seu fracàs sentimental amb Aloysa Weber, va trobar consol amb Constanze, la germana menor. Però sabia que el seu pare Leopold no apreciava aquella família i va voler viatjar a Salzburg per presentar-li formalment la seva parella, però diversos aconteixments van retardar el temut viatge per a enfrontar-se al seu progenitor.
El 4 d'agost de 1782, sense el consentiment del seu pare, Wolfgang Amadeus i Constanze es van casar a Viena. Per celebrar-ho i per calmar al seu moralista pare, Mozart va compondre l'inacabada Misa en do menor (KV 427). Pensava estrenar-la a Salzburg amb Constanze com a primera soprano solista. Només ho va poder fer l'agost de 1783, però seria inútil. Desitjava demostrar a la seva família que havia escollit correctament, però Leopold i Nannerl mai van acceptar del tot a Constanze.
Per acabar-ho d'arrodonir, el seu primer fill va morir el 19 d'agost de 1783, al mes de néixer. Dels set fills que Wolfgang Amadeus va tenir amb Constanze només dos van arribar a sobreviure: Karl Thomas i Franz Xaver.
El 1782 havia conegut, a través del baró Van Swieter, els oratoris de Händel i algunes obres de Bach, entre elles El clave ben temperat, que el va afectar profundament en el seu estil com a compositor.
[edita] El més gran compositor
El desembre de 1784, Mozart va ingressar a la francmasoneria, en la qual va trobar un ideal filosòfic. 1785 va ser un any de gran activitat artística i social. Wolfgang es va sentir entusiasmat davant l'aplaudiment que els vienesos van fer de la seva música. Va ser en aquella època quan dedicà uns quartets de corda a Haydn.
L'anècdota ens explica que, en escoltar-los, Haydn va manifestar a Leopold davant Déu que Wolfgang Amadeus era el més gran compositor que podia haver conegut. Va ser un gran període per a la creació. El 1786 Mozart es trobava al punt àlgid. Va estrenar l'òpera Les noces de Fígaro amb un gran èxit, i, el 1787, a Praga, Don Giovanni.
[edita] Temps de crisis
[edita] La missa per a difunts
El març de 1791 Mozart va oferir un dels seus últims concerts públics a Viena; va tocar el Concert per a piano número 27 (KV 595). El seu últim fill, Franz Xaver, va néixer el 26 de juliol.
Pocs dies abans es va presentar a casa seva un desconegut, vestit de gris, que va refusar indentificar-se, i va encarregar a Mozart la composició d'un rèquiem. Li adelantà part dels honoraris i van quedar que tornaria al cap d'un mes. Però el compositor va ser cridat des de Praga per escriure l'òpera La clemenza de Tito, per a festejar la coronació de Leopold II.
Quan pujava amb la seva dona al carruatge que els havia de portar a aquesta ciutat, el desconegut es va presentar un altre cop, preguntant pel seu encàrrec. Això va alterar el compositor.
Més endevant es va saber que aquell obscur personatge era un enviat del comte Franz Walsseg, l'esposa del qual havia mort. El vidu desitjava que Mozart composés la missa de rèquiem per als funerals de la seva dona, però volia fer creure a la resta que l'obra era seva i per això permaneixia en l'anonimat.
Mozart, obsessionat amb la idea de la mort des que va morir el seu pare, debilitat per la fatiga i la malaltia, molt sensible a les coses sobrenaturals per la seva vinculació amb la francmasoneria i impressionat per l'aspecte de l'enviat, va acabar per creure que aquest era un missatger del Destí o que el rèquiem que compondria seria per al seu propi funeral.
[edita] El final d'una vida tràgica
La salut del geni va començar a declinar i la seva concentració disminuïa. La clemenza de Tito va ser acollida amb fredor pel públic. En retornar a Viena, Mozart es va posar a treballar en el rèquiem encarregat i va preparar, en companyia de l'empresari teatral i cantant Emanuel Schikaneder els assajos per a l'òpera La flauta màgica. Aquesta es va estrenar amb un enorme èxit el 30 de setembre de 1791, amb el mateix Mozart com a director.
Un músic rival, Antonio Salieri, es trobava entre el públic. Per aquelles dates Mozart va acabar el Concert per a clarinet (KV 622). L'octubre de 1791 la seva salut va empitjorar. Caminava amb la seva esposa quan de sobte va seure en un banc i molt agitat va comentar a Constanze que algú l'havia enverinat. Al poc temps es va quedar postrat al seu llit.
Mozart sentia que ja no tornaria a aixecar-se, però volia concloure la seva pròpia misa de difunts i va dictar a Süssmayer, el seu deixeble, les indicacions per a completar El Rèquiem (KV 626). Li va faltar temps.
El 5 de desembre de 1791 Mozart va morir als 35 anys, a Viena, ciutat que va veure triomfar al nen i morir l'home. Els metges no es van posar d'acord sobre la causa de la mort. Per negligència va ser enterrat a una tomba sense nom i mai se'l va poder ubicar.
Ha sigut trobat un crani a una fosa comuna que un metge l'ha analitzat i s'ha fet la hipòtesi de que era el de Mozart. D'aquí s'ha conjecturat que la seva mort fou produïda per una cranoestenosi.
[edita] La llegenda
Es va propagar el rumor que Mozart havia mort enverinat per Antonio Salieri, qui suposadament odiava el seu geni musical. Això va servir d'inspiració per a l'òpera Mozart i Salieri, de Rimski-Korsakov, per a la petita obra de teatre del mateix nom del cèlebre escriptor rus Pushkin i per a l'obra teatral Amadeus, de Peter Shaffer (en la qual es basa la pel·lícula Amadeus de Milos Forman, protagonitzada per Tom Hulce).
Es va arribar a afirmar, fins i tot, que les restes de Mozart havien estat perdudes per tal que no quedessin petjades de l'homicidi.
[edita] Obra
L'obra de Mozart va ser catalogada per Ludwig von Köchel el 1832. Està formada per 626 opus. La producció sinfónica i instrumental consta de:
- 41 simfonies, entre les que destaquen:
- Simfonia nº 35 Haffner en re major, KV 385, (juliol-agost 1782),
- Simfonia nº 36 Linz en do major, KV 425, (novembre 1783),
- Simfonia nº 38 Praga en re major, KV 504, (finals 1786),
- Simfonia nº 39 en mi bemoll major, KV 543, (juliol-agost 1788),
- Simfonia nº 40 en sol menor, KV 550, (juliol-agost 1788) i
- Simfonia nº 41 Júpiter en do major, KV 551, ) (juliol-agost 1788);
- concerts (27 per a piano, 5 per a violí i diversos per uns altres instruments);
- sonates, que constitueixen la peça clau de l'obra mozartiana;
- música de cámbra (duets, tríos, cuartets y quintets);
- 61 divertimentos;
- serenates;
- marxes; i
- 22 òperes, que després d'algunes obres menors, van arribar els seus gran títols a partir de 1781:
-
- Idomeneu a Creta (1781);
- El rapte del serrall (1782), la primera gran òpera còmica alemanya;
- Les noces de Fígaro (1786),
- Don Giovanni (1787)
- Così fan tutte (Així fan totes, 1790), escrites les tres últimes en italià amb librettos de Lorenzo da Ponte;
- La flauta màgica (1791), en la qual es reflexen els ritus i ideals masónics
- La clemenza di Tito (1791).
Va compondre també una gran quantitat d'obres corals (religioses i profanes) entre les quals destaca la Misa de Rèquiem que va compondre poc abans de morir.
[edita] Vegeu també
- Catàleg Köchel de l'obra de Mozart
