Italià
De Viquipèdia
|
'Italiano' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | Toscano |
| Parlat a: | Itàlia, Suïssa i altres països d'Europa; també a petites comunitats d'immigrants d'Amèrica. |
| Regió: | Sud d'Europa |
| Parlants: | 70 milions |
| Rànquing: | 21 |
| Classificació genètica: | Indoeuropea Llengua romànica |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Itàlia, Suïssa, San Marino, Eslovènia, Vaticà, Istria (Croàcia) i Unió Europea |
| Regulat per: | Accademia de la Crusca |
|
|
|
| ISO 639-1 | it |
| ISO 639-2 | ita |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | ita |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
L'italià és una llengua romànica (o grup de llengües) oriental parlada a bona part d'Itàlia, a Suïssa, a part d'Eslovènia, i a Còrsega.
Aquesta llengua presenta una gran diferenciació dialectal. Per exemple, hi ha dialectes italians molt més diferents entre sí que no pas el portuguès i el castellà.
Els dialectes italians es poden classificar en:
- dialectes padans: inclou el piemontès, el lígur, el lombard, el emilià etc.
- dialectes vènets: inclou el venecians.
- dialectes italians central: inclou el toscà, el cors, el romà, etc.
- dialectes sud-italians: inclou el napolità, el calabrès, l'apul·liès i el sicilià.
De tots aquests, el que té més reconeixement d'idioma és el cors. El sicilià va tenir una literatura pròpia a l'edat mitjana. Per altra banda, el sard, parlat a Sardenya, és una llengua clarament diferenciada de l'italià.
La llengua italiana estàndar es fonamenta en el toscà, si bé adquireix elements d'altres dialectes i, particularment en temps recents, del romà.
[edita] Enllaços externs
|
|||
|---|---|---|---|
| aragonès | asturià o lleonès | castellà o espanyol | català | dàlmata* | francès | francoprovençal | gallec | italià | occità | portuguès | retoromànic | romanès | sard | |||
| * llengua extingida |
