Vot
De Viquipèdia
El vot és un mètode de presa de decisions en el qual un grup tal com una junta o un electorat tracta de mesurar la seva opinió usualment com el pas final que segueix les discussions o debats. Les alternatives al vot inclouen l'adopció de decisions per consens (que funciona evitant la polarització i marginalització del dissentiment) i l'aposta (com en una democràcia anticipatoria).
En democràcia, el vot implica comunment l'elecció, per exemple una forma perquè un electorat elegeixi entre els seus candidats a un càrrec. En política vot és el mètode pel qual l'electorat d'una democràcia designa representant del seu govern.
Un vot, o una votació, és l'acte individual de votar, pel qual l'individu expressa suport o preferència per certa moció (p.ej. una proposta de resolució ), candidat, o determinada selecció de candidats. Una votació secreta, la manera normal de protegir la privacitat política dels votants, generalment té lloc en un col·legi electoral. L'acte de votar és voluntari en la majoria dels països. Tanmateix en alguns països, tals com Austràlia, Bèlgica o Mèxic, tenen sistemes de vot obligatori encara que en aquests casos no hi ha càstig penal pel seu incompliment.
No obstant això, que un país tingui una elecció en el que el poble pugui votar no significa necessàriament que el país sigui democràtic. Molts governs autoritaris tenen "eleccions", però els candidats són preseleccionats i aprovats per les elíts, no hi ha competència, la capacitat dels votants està restringida, i la votació és de vegades una farsa.
Alguns pensen que quan els vots siguin registrats en un mitjà que sigui invisible als humans, els electors perdran qualsevol possibilitat de verificar com els seus vots són recollits i acarats per produir el resultat final. Així, necessiten tenir una fe absoluta en l'exactitud, honestedat i seguretat de tot l'aparell electoral. Això es refereix particularment al vot electrònic ja que, per a qui no ho van programar, els ordinadors només actuen com caixes negres i les seves operacions només poden ser verificades mitjançant el coneixement de l'entrada de dades i la comparació dels resultats esperats amb els existents, però sota el sistema de votació secreta, els vots entrants no són coneguts, ni existeix cap resultat esperat amb el qual comparar els resultats electorals.
Les dones han accedit tard al dret al vot. En Espanya es va aconseguir aquest reconeixement en 1931 i va ser la diputada Clara Campoamor la seva defensora. En Argentina, la mesura es va deure al govern peronista, en 1947.
