Clara Campoamor

De Viquipèdia

Clara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 - Lausanne, Suïssa, 30 d'abril de 1972) fou una política republicana i defensora dels drets de la dona.

Després de realitzar diversos oficis, entre ells el de telefonista, va obtenir el 1924 el títol en Dret per la Universitat de Madrid.

S'incorpora al Partit Radical el 1929. Dos anys més tard, és elegida pel poble de Madrid per ocupar un escó en el Congrés dels Diputats de la II República. Va destacar com a diputada, principalment per la defensa que va fer dels drets de la dona. Va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen, a més de participar en l'elaboració i defensa de la Llei del Divorci. A la fi, el 31 d'octubre de 1931, va aconseguir que en aquest país es doni per inclosa i per sempre la igualtat de drets electorals de l'home i de la dona. Així va quedar plasmat a la Constitució republicana d'aquell mateix any.

En la defensa del vot femení, fou abandonada pel seu propi partit, comptant només amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol, que a tota hora va votar solidàriament amb la causa de la dona, amb la de Clara Campoamor, als articles per ella presentats.

Més tard, el 1936, va escriure un llibre recordant aquells moments, amb gran amargor i solitud política, que ella mateixa va anomenar: "El meu pecat mortal, el vot femení i jo". El 1936, parteix a l'exili establint-se a Buenos Aires.

Mai més no va poder tornar al seu país; dotze anys de presó l'esperaven a Espanya.

Morí el 30 d'abril de 1972 a Lausanne (Suïssa).

[edita] Obres publicades

El derecho de la mujer en España (1936)
Mi pecado mortal
El voto femenino y yo
La revolución española vista por una republicana

[edita] Reconeixements pòstums

Nombroses places i carrers de l'Estat Espanyol duen el seu nom.
Nombroses cases de cultura i associacions de dones de tot l'Estat porten el seu nom.
Nombroses escoles públiques duen el seu nom. Exemples: a Miguelturra (Ciudad Real), a San Martín de la Vega i Fuenlabrada (Madrid), a Totana (Múrcia), a Langreo (Astúries) ...
Nombrosos instituts de secundària duen el seu nom. Exemples: a Móstoles i Getafe (Madrid) i a Huelva (Andalusia) .
A Barcelona, hi ha uns jardins que duen el seu nom.