Un chien andalou

De Viquipèdia

Un perro andaluz (Sense referències del nom en català)

Dirigida per	Luís Buñuel
Escrita per	Salvador Dalí Luís Buñuel
Intèrprets	Simone Mareuil Pierre Batcheff Salvador Dalí Luís Buñuel
Produïda per	Bazmark
Distribuïda per
Data d'estrena	1929
Duració	16 min.
Llengua	Francès
Pressupost
Pàgina IMDb (anglès)

Un perro andaluz és una de les pel·lícules surrealistes més famoses de la història del cinema. Realitzada l'any 29 per Luis Buñuel, amb guió d'ell mateix i de Salvador Dalí, recrea les visiones, obsesions, somnis i fantasies del surrealisme, moviment que, en aquestos anys, era sinònim d'avantguarda i prestigi. La producció va còrrer a càrrec del propi Buñuel, que financià el film amb l'aportació monetària de la seua mare. El film es distribuirà més tard en cercles privats i dins el moviment surrealista, aportant prestigi al seu autor, cosa què li facilitarà el camí a l'hora de rodar el següent film, l'Age d'Or.

[edita] Altres Dades

Títol original: Un chien andalou.
País: França.

Color: B/N.
So: Sense so.
Producció: Luis Buñuel.
Fotografia: Albert Duverger.
Muntatge: Luis Buñuel.

[edita] Gèneres

Curtmetratge
Surrealisme.

[edita] Nota

Existeix una versió sonora de 1960, que és la més projectada i estesa. La música que s'escolta, ja que no hi ha diàlegs, és de Wagner i un tango. Aquesta versió, es projecta sovint en cine-clubs i centres d'aprenentatge, sobretot per ilustrar el moviment surrealista.

Advertiment: Pot ésser desvetllada informació detallada de l'argument. Feu clic aquí per obtenir més informació.

[edita] Comentari

Imatge d'Un perro andaluz

Buñuel assenyalava la importància que per a ell tenien els somnis en la seua vida quotidiana i en el seu cinema. Influenciat per les teories de Sigmund Freud, el surrealisme admetia les imatgenes i idees oníriques dins els seus principis. Tota la cinta pot descriure's com una succesió de somnis cadenats. La seua obertura, coherent amb la violència del moviment, ha esdevingut una de les seqüències més recurrents de tot el cinema: amb una navalla d'afaitar, un home secciona l'ull d'una jove alhora que un núbol travessa la lluna pel seu ben mig. A partír d'ací, es donen lloc un seguit d'imatges i situacions oníriques, sovint inconnexes i incoherents, fruit d'un treball d'automatisme de caràcter surrealista. Tot i la seua pretesa contingència absoluta, en diverses imatges s'observen els conceptes de Buñuel: la crítica a l'Església, la obsessió pel sexe, l'ús del muntatge... i les imatgene de Dalí: la mà amb formigues, el ruc mort, el cos femení... D'aquesta manera, artesanal sense dubte, però molt innovadora e inquietant, observem l'inici de dues de les carreres artístiques més significatives del surrealisme mundial.