Surrentum
De Viquipèdia
Surrentum (Συρρεντόν) moderna Sorrento, fou una ciutat de la costa de Campània a la badia o golf de Nàpols, no lluny del promontori anomenat Minervae Promontorium, que forma el límit sud de la badia.
El seu nom apareix després de la conquesta romana de Campània. La tradició diu que fou fundada pels grecs i es possible que fora una colònia de Cumes. Estrabó l'esmenta com a ciutat dels campanis. El Liber Coloniarum diu que el territori era consagrat a la deessa Minerva i que aquesta tenia un temple a la zona. Va rebre una colònia sota August però no va adquirir el rang colonial i les inscripcions demostren que fou un municipi ordinari. Els romans rics hi van construir viles de segona residencia, entre ells Pollius Felix, amic d'Statius. Agripa Pòstum va ser desterrat a la ciutat per August abans de ser enviat a Planàsia. El vi de Surrentum era el principal producte i tenia molt bona reputació, però Tiberi deia que la fama la devia als metges (que el recomanaven a malalts) i que no era millor que el vinagre. El vi es deixava envellir 25 anys. Marcial diu que la ciutat destacava també per la seva poteria.
A la ciutat hi havia un famós santuari dedicat a les Sirenes (Surrentum podria derivar el nom de Sirene). Les illes de les Sirenes (Sirenusae Insulae) son les modernes Li Galli.
En queden força ruïnes però no de molt interès, consistents en restes d'edificis, entre ells el temple d'Hèrcules i el de Neptuni, i una piscina o cisterna.
