Sumèria

De Viquipèdia

Deessa sumèria

Sumèria (o Shumer, Sumer, Shinar). Regió al sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris. Els sumeris estan considerats com la primera i més antiga civilització del món. La seva procedència és incerta i existeixen nombroses hipòtesis, encara que les teories mes series proposen el seu origen autòcton amb influències externes, possiblement procedents de l'oest de la Índia o Iran.

[edita] Protohistòria

Estàtua sumèria

Almenys no van ser els primers pobladors de la zona ja que ja en el neolític es localitzen en el Nord de Mesopotàmia les cultures de Jarmo (6.700 - 6.500 aC), Hassuna (5.800 - 5.500 aC) i Samarra (5.600 - 5.000 aC) i al Sud, l'Obeid (5.000 - 3.750 aC), Uruk (3.750 - 3.150) i Jemdet Nasr (3.150 - 2.900).

S'identifiquen trets suficients ja a l'Obeid que cristal·litzen a Uruk com per considerar a aquest com l'inici de la civilització sumèria. Uruk, la bíblica Erek i actualment Warka, és l'escenari de descobriments fonamentals per a la història de la humanitat: apareix la roda pel 3.500 aC i l'escriptura el 3.300 aC que és la datació mes antiga de taules d'argila amb escriptura cuneïforme trobades fins la data.

Són aquests registres escrits els que confirmen que els sumeris no eren un poble indoeuropeu ni semita. Així ho demostra la seva llengua de tipus aglutinant, amb similituds constructives amb el basc i el georgià.

[edita] La societat sumèria

El màxim poder polític de Sumèria era el rei. Tenia sota els seus peus molts de funcionaris. El rei era poder legislatiu, executiu, judicial i un déu. Els seus funcionaris es suicidaven quan moria ell, però aquesta pràctica s'abandonà.

Els sumeris foren experts astrònoms i astròlegs. A més, inventaren la clepsidra, un rellotge d'aigua molt usat desprès a l'Antiga Grècia. La medicina sumèria també és important. Els sumeris també coneixien la geometria, però no en sabien tant com els egipcis.

Els sumeris usaven l'escriptura cuneïforme i fundaren escoles d'escribes. A més, foren els inventors del diccionari, però només de substantius. A les escoles només hi assistien els fills de les famílies riques. L'escola estava dirigida pel «Pare de l'escola», els alumnes eren coneguts com a «Fills de l'escola», i els ajudants (de dibuix i del fuet, per exemple) s'anomenaven «Germans de l'escola».

Els homes portaven barba i vestien kaunakes, una falda de llana. En la guerra, l'armadura era de cuiro. El vestit femení era semblant al masculí, però era, més aviat, una túnica. Els cabells de les dones es recollien en trenes o amb una xarxa amb joies.

Les ciutats eren, igual que a l'Antiga Grècia, ciutats-estats.

[edita] Economia

L'economia sumèria es basava en l'agricultura, ja que el terra era molt fèrtil. Tenien instruments agrícoles bastant efectius. Els artesans treballaven l'or i la ceràmica. Els instruments eren de canya, d'ós o de pedra, tot i que també s'usava el coure i el bronze. El comerç també era important. Formaven caravanes de carros. Com a moneda s'usava el sicle. 60 sicles formaven una mina.

[edita] Història

Vegeu l'article Mesopotàmia

[edita] Llista de Ciutats-estats sumèries

Adab
Akshak
Apiak
Apishal
Babel (Babilim) o Babilònia
Badtibira
Borsippa
Der
Dilbat
Diniktum
Eanna (unida a Uruk)
Ekallatum
Eninmar
Eridu
Eshnunna
Girsu
Hulambu
Hiritum (Iritum)
Isin
Kazallu
Keshi
Kiritab
Kish
Kisurra o Kishurra
Kullaba o Kulaba (unida a Uruk)
Kutha
Lagash
Larak
Larsa
Malgium
Marad
Namar
Mashkan Shapir
Nina (unida a Lagash)
Nínive
Nippur
Rapiqum
Shuruppak
Sin
Sippar
Sippar Amanum (Sippar Amnanum)
Ti-Wa (ciutat on va tenir lloc una batalla, status polític desconegut)
Tuttul
Tutub
Umma
Ur
Uruk
Zabalam o Zabala

[edita] Principals deus dels Sumeris

Els primers sumeris s'establiren al voltant de temples dedicats als déus principals: Anu, déu del firmament, Ea, deesa de les aigües, i Enlil, déu de l'atmosfera i la terra.