Ruth Brown

De Viquipèdia

Ruth Brown (n. Ruth Weston, 30 de gener, 1928 a Portsmouth, Virginia) una cantant que va portar un estil de música popular al rhythm and blues en una sèrie de cançons d'exit per a Atlantic Records en la decada dels anys 1950.

El pare de Ruth Brown era un pastor que dirigia el cor d'església, però la jove Ruth mostrava més interès a cantar a USO espectacles i nightclubs. El 1945, Brown s'escapava de casa seva a Portsmouth junt amb un Trompetista, Jimmy Brown, amb el que aviat es va casar, per cantar en bars i clubs. Llavors passava un mes amb l'Orquestra de Lucky Millinder, però fou acomiadada després de portar begudes a la banda de franc, qudant-se encallada a Washington D.C..

Blanche Calloway, la germana de Cab Calloway, també un cap de banda, arranjava un cabriolé per a Brown en un cabaret de Washington anomenat Cavernes de Cristall i aviat esdebindria el seu director. Willis Conover, un DJ local, la recomana als caps d' Atlantics Reords Ahmet Ertegun i Herba Abramson. Brown fou incapaç d'anar a l'audició, a causa d'un accident de cotxe seriós que la retinguer a l'hospital nou mesos. El 1948, tanmateix, Ertegun i Abramson van conduir cap a Washington de Ciutat de Nova York per sentir-la cantar al club. Encara que el seu repertori eren balades populars principalment, Ertegun la va convencer de canviar-se al rhythm and blues. Les seves produccions per a ella, tanmateix, retenien el seu estil "pop", amb arranjaments nets, frescos i amb poc del cantant de blues habitual.

En la seva primera audició, el 1949, va cantar "So Long", que s'acabavaria convertint en un exit. Això va ser seguit per "Teardropsin my Eyes" (1950), "I'll Wait for You" (1951), "I Know" (1951), "5-10-15 Hours" (1953), "(Mama) He Treats Your Daughter Mean" (1953), "Oh What a Dream" (1954), "Mambo Baby" (1954) and "Don't Deceive Me" (1960). També se la comenzaba a coneixer com a Little Miss Rhytm i the girl with the teardrop in her voice. Amb tot, estiguer al cim dels diagrames de R&B durant 149 setmanes de 1949 a 1955, amb 16 "top 10" discs de blues incloent-hi 5 numeros un, i es convertir en l'artista més popular d'Atlantic, amb nom propi a Atlantic records "La Casa que Ruth va construir."

Durant el 1960, Brown desapareguer de la vida pública per dedicar-se a ser mestressa de casa i mare, i només va retornar a la música el 1975 sota instància de Redd Foxx, seguit per una sèrie de cabriolés de comedia, incloent-hi un paper en sitcom Hello, Larry i el John Waters pelicula Hairspray, així com guanyant un Tony Award al Broadway per la seva performance de Black and Blue i a Grammy award pel seu album Blues on Broadway, presentant exits de la demostració. El 1993, ella fou esxollida dins del R&B Hall of Fame, com La Reina Mare del Blues

[edita] Discografia Ruth Brown

1956 Ruth Brown Sings Favorites

1957 Ruth Brown

1959 Late Date With Ruth Brown

1962 Along Comes Ruth

1962 Gospel Time

1964 Ruth Brown '65

1968 Fine Brown Frame

1969 Black Is Brown and Brown Is Beautiful

1970 You Don't Know Me

1980 Takin' Care of Business

1988 Have a Good Time [live]

1989 Blues on Broadway

1990 Brown, Black & Beautiful

1991 Fine and Mellow

1993 Songs of My Life

1996 Live in London

1997 R+B = Ruth Brown

1999 Good Day for the Blues

Aquest article sobre música és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.