Rieti
De Viquipèdia
Rieti es una ciutat d'Itàlia, a la regió del Laci, província de Rieti, amb uns 50.000 habitants. El comú té 206 km2. Està a 405 metres sobre el nivell del mar.
[edita] Història
Reate fou una antiga ciutat de Sabínia i una de les principals del poble dels sabins. Era situada a la via Salària a uns 70 km de Roma a la vora del riu Velinus.
Segons Zenòdotos de Trozen fou una ciutat dels umbres que en foren expulsat pels pelàsgics. Cató la presenta com una de les primeres ciutats ocupades pels sabins quan van venir des Amiternum, el seu lloc original, i en van expulsar al poble que hi vivia, els aborígens.
No apareix a l'història fins que els sabins foren sotmesos pels romans i reberen la ciutadania el 290 aC. A la segona guerra púnica el 211 aC Anníbal va passar davant la ciutat quan marxava contra Roma o quan es retirava de la ciutat. El 205 aC es van destacar en l'ajut que van donar a Escipió. Al segle I aC apareix reduïda a prefectura, per causes desconegudes i com a tal es esmentada per Ciceró. En aquest temps va tenir freqüents disputes amb Iteramna (54 aC) per la qüestió del Llac Velinus, i la ciutat va demanar el patronatge de Ciceró amb el que va resoldre els seus problemes i va recuperar la seva prosperitat. Amb l'imperi va recuperar la seva condició de municipi amb magistrats propis. Amb Vespasià s'hi van establir nombrosos veterans però sense adquirir el títol de colònia. Es sap que a la rodalia hi havia un balneari d'aigües minerals o termals conegut per Septem Aquae.
En època cristiana fou seu d'un bisbe i a l'edat mitjana el seu nom es va convertir en Rieti. Fou part del ducat longobard d'Spoleto. Fou atacada alguns cops pels sarrains però el 915 les milícies locals els van expulsar. El 942 hi van fer una incursió els hongaresos. Va estar en l'orbita de l'abadia de Farfa i no va tenir autoritats municipals fins el 1140 o 1141.
El 1143 fou atacada pels normands que la van incendiar. Governada pel bisbe, el 1198 el Papa Innocenci II la va posar sota domini directe, domini sota el qual va prosperar. El Papa la va convertir en una de les seves residencies secundaries principals.
Al segle XIII es van fer noves muralles i es van construir nombrosos edificis civils i religiosos. Va veure nombrosos esdeveniments com el matrimoni de Constança d'Hauteville amb l'emperador Enric VI (1185), la canonització de Sant Dominic pel Papa Gregori IX (1234) o la coronació de Carles I d'Anjou com a rei de Sicília i Jerusalem pel Papa Nicolau I (1289).
Quan el Papa es va desplaçar a Avinyó el rei de Nàpols se'n va apoderar; el 1309 Robert d'Anjou va fundar Cittaducale. El domini feudal fou pels Orsini i després els Sant’Eustachio i els Savelli. El 1354 el cardenal Albornoz va entrar a la ciutat i després la senyoria va passar als Alfani, com a feudataris del Papa. Les famílies principals com els Colonna, els Savelli i mes tard els Barberini i els Borghese van fer nombroses construccions i van cridar als millors arquitectes: Sangallo el 1545 i després Giovanni Fontana a finals de segle.
Sota els francesos formà part de la República d'Itàlia i Regne napoleònic d'Itàlia i el 1815 va passar altra cop del Papa i fou inclosa a la província de Perusa (1816). La pobresa va fer aparèixer al bandidatge.
El 1860 va passar a Itàlia i fou inclosa a l'Úmbria, i al Laci el 1923; la província de Rieti es va crear el 1927.
