Ramon IV de Tolosa

De Viquipèdia

Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II) i comte de Narbona (Ramon II).

[edita] Antecedents familiars

És fill del comte de Tolosa Ponç III i d'Almodis de la Marca, de qui rebé el comtat de Sant Gèli, que tenia com a esponsalici. Succeí a Tolosa i Albigès el seu germà Guillem, que li ven el comtat.

Segons la genealogia tradicional dels comtes de Tolosa feta pels Benedictins a la Història General del Llenguadoc, seria Ramon IV, però estudis crítics han establert que dos comtes de nom Ramon havien estat omesos. Seria doncs Ramon (VI).

[edita] Les croades

Es té constància que l'any 1087 estava a Espanya combaten contra els Moros. Però va ser dels primers en prendre la creu acudint a la crida que va fer el papa Urbà II en el concili de Clermont.

El 1096 participà en la Primera Croada, després de deixar els seus estats al seu fill Bertran I. En fou una de les figures més destacades i d'intenció més noble, manant un dels quatre exèrcits, el que guanya Constantinoble per via terrestre. Hi participa com a cap militar al costat del legat, cap espiritual i teòricament polític.

Ramon de Sant Gèli es distingeix des del començament negant des de Constantinoble de prestar homenatge a l'emperador bizantí Aleix I. Participa llavor en tots els combats, Laodicea, Antioquia, fins a la presa de Jerusalem. A la batalla d'Ascaló hi perdé un ull. Disgustat amb els caps de la croada, residí més d'un any a Constantinoble (1100). Refusà la corona del regne de Jerusalem que li fou oferta argumentant que no volia governar la ciutat en la qual Jesús havia patit. Deia que s'estremia de pensar en anomenar-se Rei de Jerusalem. És també probable que desitgi continuar el setge de Trípoli més que romandre a Jerusalem.

Després de lluitar i ser derrotat contra els turcs a l'Anatòlia, el 1102 s'embarcà vers Síria, on fou fet presoner per Tancred de Tars de Cílicia. Un cop obtinguda la llibertat, prengué Tortosa de Síria i assetjà Trípoli. Morí el 1105 durant el setge al castell de Mont Pelegrí, que ell mateix havia fet construir, prop de Trípoli.

Abans del seu traspàs donà Arques, Giblet i Tortosa de Síria a qui havia lluitat llargament al seu costat, el seu nebot valencià el comte Guillem II de Cerdanya.

Ramon d'Aguilers, un capellà de l'exercit de Ramon, va escriure segons el seu punt de vista la història de la primera croada.

[edita] Núpcies i descendents

• Eldearda, cosina germana seva, que morí abans del 1089. Era filla de Folc Bertran I de Provença a Forcalquier, que li aportà en dot drets sobre la meitat d'aquest comtat. Es separa per parentesc. Tingueren el fill succesor del comtat, Bertran
• Mafalda de Sicília el 1080
• Elvira, filla natural i il·egítima d'Alfons VI de Lleó, el 1094. El segueix a la croada i li dóna un fill, bajejat per això Alfons Jordà.