Pere el Catòlic
De Viquipèdia
| Reis de la Corona d'Aragó | ||
| Casal de Barcelona | ||
 |
||
| Ramon Berenguer IV | ||
|---|---|---|
| Alfons el Cast | ||
| Pere el Catòlic | ||
| Infants | ||
| Príncep Jaume | ||
| Sança | ||
| Infants il·legítims | ||
| Pere del Rei | ||
| Constança | ||
| Jaume el Conqueridor | ||
| Pere el Gran | ||
| Alfons el Franc | ||
| Jaume el Just | ||
| Alfons el Benigne | ||
| Pere el Cerimoniós | ||
| Joan el Caçador | ||
| Martí l'Humà | ||
|
||
|
Pere el Catòlic, I de Catalunya i II d'Aragó i Ribagorça (1177? - Muret 1213), Comte de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanya i Pallars Jussà, Rei d'Aragó i Comte de Ribagorça (1196 - 1213) i senyor de Montpeller (1204-1213).
Taula de continguts |
[edita] Antecedents i descendents
Fill i successor d'Alfons el Cast i de Sança de Castella al tron de la corona d'Aragó a la mort del seu pare el 1196.
Pel testament d'Alfons I el Cast, Pere heretava Catalunya, així com els comtats dependents d'ella, i Aragó, mentre el seu germà Alfons II la Provença.
El 15 de juny de 1204 es casà amb Maria de Montpeller i n'obtingué els drets sobre aquesta ciutat. Aviat intentà repudiar-la, sense èxit, per casar-se amb Maria de Montferrat, hereva del reialme de Jerusalem. D'aquesta unió en nasqueren:
- l'infant Jaume I el Conqueridor (1208-1276), comte de Barcelona i rei d'Aragó
- la infanta Sança d'Aragó (1205-1206).
Així mateix Pere tingué dos fills il·legítims:
- Pere del Rei (?-1254, capellà a Lleida
- Constança d'Aragó (?-v1250), senyora d'Aitona, casada el 1220 amb Guillem Ramon de Montcada, senescal de Catalunya.
El mateix any 1204 es va fer coronar a Roma pel Papa Innocenci III i esdevingué el seu fidel.
[edita] Política peninsular
A Catalunya aconseguí empresonar Guerau de Cabrera, que havia ocupat el seus dominis del comtat d'Urgell.
Amb Castella les relacions foren molt bones, no en va era nét d'Alfons VII de Castella. Signà un tracta que preveia la frontera Agreda-Tarazona entre aquest reialme i Aragó i ajudà el seu cosí Alfons VIII de Castella contra els reis de LLeó i de Navarra.
Participà, molt eficaçment,amb els reis ibèrics en la batalla de Las Navas de Tolosa, victòria dels cristians sobre els almohades que va permetre la ràpida conquesta d'Andalusia.
[edita] Política occitana
El setembre de 1196 les Corts de Daroca van confirmar aquesta doble funció: Pere a Catalunya i Aragó i Alfons a Provença. Tot i així Pere sempre estigué interessat en la Provença i els seus estats veïns. Així s'explica com ja en el 1204 obligà el seu germà Alfons II de Provença a fer les paus amb el comte Forcalquier, aliat de Pere I.
El 1206 hagué de lluitar contra els habitans de Montpeller revoltats contra la seva persona. A partir de 1209 i la conquesta de Besiers i de Carcassona per part de Simó de Montfort, protegí els senyors de Llenguadoc, rebé els homenatges dels comtes de Tolosa, Comenge i Foix, i va intentar la reconcialiació que li demanà Innocenci III en el tema del catarisme. Donà llavors la tutela del seu fill Jaume a Simó i prepara el casament entre Ramon VII de Tolosa i la seva germana Elionor. Les seves temptatives de pacificació fracassaren. Aleshores buscà la guerra contra Simó de Montfort. El 12 de setembre de 1213, Pere I intentà prendre Muret, un poble del sud de Tolosa, on es refugiaven els homes de Simó. Els seus cavallers no van poder penetrar-hi i sofriren la contraofensiva dels francesos sobre el seu exèrcit, molt més nombrós. Pere I s'arriscà i els homes de Simó que el descobriren a la batalla el van matar. El seus cavallers, veient la mort del rei, fugiren.
Pere fou enterrat al priorat d'Hospitaleres de Sijena, fundat el 1188 per Sança de Castella, la seva mare.
[edita] La fi de l'aventura occitana
El desastre de Muret aturà l'aventura occitana dels catanals, que hagueren de conèixer les guerres civils de la minoritat d'edat del príncep Jaume i pagar tots els deutes provocats per la política expansionista de Pere I, que havia hipotecat Roerga i Gavaldà a Ramon VI de Tolosa, cobrat el bovatge de 1205 i exigit impostos als ordres religiosos.
Al llarg del seu regnat les angoixes financeres el portaren a l'emissió de diners de baixa llei que assolien aviat baixes cotitzacions. No és fins el 1213 que es redreça la moneda amb l'emissió dita de cort de diners de llei quaternal.
| Precedit per: Alfons el Cast |
Rei d'Aragó Comte de Barcelona 1196–1213 |
Succeït per: Jaume el Conqueridor |
