Carles I de Castella

De Viquipèdia

Reis de la Corona d'Aragó
+ Casal de Barcelona
+ Dinastia Trastàmara
Dinastia dels Habsburg
Carles I d'Aragó
Felip
Maria
Joana
Margarida
Joan
Felip I d'Aragó
Felip II d'Aragó
Felip III d'Aragó
Carles II d'Aragó
Carles III d'Aragó

Carles d'Habsburg i d'Aragó, I de Castella i Aragó, V d'Alemanya ( Gant, Bèlgica 1500 - Yuste, Càceres 1558 ), príncep d'Astúries (1504-1516), rei de Castella i Lleó, Aragó i Sicília i comte de Barcelona (1516-1556); rei de Nàpols (1516-1554); Arxiduc d'Àustria (1519-1522); i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556).

Taula de continguts 1 Orígens familiars 2 L'Imperi de Carles I 3 Núpcies i descedents 4 Política interior 5 Política exterior 6 Lluita contra el protestantisme 7 Abdicació i herència

[edita] Orígens familiars

Segon fill de la reina Joana I de Castella i Felip el Bell, va néixer el 24 de febrer de 1500 a Gant.

El 1506 fou designat hereu del seu pare, el qual morí per febres aquell mateix any, mentre que el 1504 ja havia estat nomenat hereu de la seva mare amb el títol de príncep d'Astúries, la qual embogí a la mort del seu espòs. Fins el 1516 tingué la regència del seu avi Ferran el Catòlic.

[edita] L'Imperi de Carles I

A la mort dels reis Catòlics, Carles I va rebre quatre herències per part dels seus avis:

• Dels materns, Ferran II de Catalunya-Aragó i Isabel I de Castella, va rebre la Corona d'Aragó, Castella i Lleó, Navarra, Nàpols, Sardenya, Sicília, les illes Canàries, les places del Nord d'Àfrica i els territoris americans.
• Dels seus avis paterns, Maximilià I, emperador romanogermànic i Maria de Borgonya, va heretar Àustria, Borgonya, Artois, Luxemburg, els Països Baixos, Flandes, el Franc Comtat i els drets de la corona imperial alemanya.

Per mantenir tot aquest imperi, Carles I i els seus successors van haver de fer llargues i costoses guerres durant el seus respectius regnats. També a causa de les guerres i l'absorció de totes les riqueses que arribaven d'Amèrica, van provocar l'esgotament i decadència de Castella.

[edita] Núpcies i descedents

Es va casar a Sevilla el 10 de març de 1526 amb Isabel de Portugal, filla del rei Manel I de Portugal i Maria d'Aragó, filla dels Reis Catòlics. D'aquesta unió nasqueren:

• l'infant Felip II de Castella (1527-1598),

• la infanta Maria d'Espanya (1528-1603), casada el 1548 amb l'emperador Maximilià II, emperador romanogermànic

• la infanta Isabel d'Habsburg (1529-?), morta jove.

• l'infant Ferran d'Habsburg (1530)

• la infanta Joana d'Espanya (1537-1573), casada el 1552 amb l'infant Joan de Portugal, fill de Joan III de Portugal

• l'infant Joan d'Habsburg (1538-?), mort jove

• l'infant Ferran d'Habsburg (1539)

Tingué diversos fills il·legítims, entre ells:

• Margarida de Parma (1522-1586), governadora dels Països Baixos

• Joan d'Àustria (1547-1578), militar i artífex de la victòria a la Batalla de Lepant de 1571, i reconegut com a fill legítim pel testament de Carles I

[edita] Política interior

Carles I va ser educat a Flandes fins que el 1517, amb disset anys, va traslladar-se a Castella per governar. Havent estat educat a l'estranger i venint amb una cort estrangera, de seguida es va trobar amb l'oposició de la noblesa davant el seu ascens al tron: a les primeres corts (Valladolid, 1518), els nobles li van exigir un jurament de respecte a les lleis del regne.

Al 1519, després de la mort de Maximilià I d'Àustria, el seu avi, Carles hagué de demanar a les ciutats un impost extraordinari per fer front a les despeses ocasionades per l'accés a la dignitat imperial alemanya. Aquesta petició va ser la que va provocar la revolta de les Comunitats de Castella protagonitzada sobretot per classes urbanes, comerciants, artesans i petita noblesa de la majoria de ciutats de Castella. Juan Padilla, Juan Bravo i Pedro Maldonado van ser els dirigents dels comuners, que foren derrotats el 1523 a Villalar i tots ells executats.

A la corona d'Aragó, els primers anys del regnat de Carles I, València i Mallorca van ser les regions de més conflicte social, perquè estaven afectats per un malestar social i una crisi econòmica.

A València, aquest moviment, anomenat la revolta de les Germanies, es va iniciar el 1519 per la falta de direcció de la regió ja que els dirigents n'havien marxat per por de la pesta. Representants de les classes populars van crear la Junta dels Tretze i van assumir el poder municipal. Del 1521 al 1523 va ser la fase més radical d'aquesta revolta, quan s'hi van afegir els camperols i, dirigits per Vicent Peris, van aconseguir ocupar el castell de Xàtiva i derrotar els senyors de Gandia al sud. No obstant, van ser vençuts (a València el 1521, i a Xàtiva i Alzira el 1522) i van ser durament reprimits. Al nord no van durar tant i van ser vençuts per les tropes senyorials.

A Mallorca hi va haver un moviment semblant que també tingué una fase fluixa i una de radical dirigida per Joanot Colom i que va aconseguir fer refugiar els senyors i els va assetjar. El 1523, però, van ser vençuts a Mallorca per les tropes reials.

[edita] Política exterior

En la política exterior, a Carles I se li plantejaven greus problemes a causa de la gran extensió del seu Imperi.

Mentre que ell volia l'aliança dels sobirans cristians sota l'hegemonia de l'emperador alemany i amb l'ajut del pontificat, França no hi va estar d'acord, com tampoc els prínceps alemanys ni el papat. Per tant, ell tot sol va haver de fer front a l'expansió de l'imperi otomà, que amenaçava Europa.

Carles I va mantenir vint-i-cinc anys de guerra amb Francesc I de França. El 1525 el va vèncer i el va fer presoner, però un any després, com que el rei francès va renunciar a Milà, Nàpols i Gènova, el va deixar anar.

El 1529, el papa Climent VII el va nomenar emperador del Sacre Imperi com a Carles V. L'imperi turc de Solimà II el Magnífic, amb el suport de Francesc I de França, va ser una gran amenaça per l'imperi de Carles. Del 1529 al 1532, els turcs van assetjar Viena i en la mediterrània assetjaven els vaixells hispànics.

[edita] Lluita contra el protestantisme

Carles V, defensor de la unitat religiosa catòlica, va veure distorsionada la seva tasca degut al luteranisme que estava sorgint a Alemanya. Intentà negociar amb els protestants, però no va ser possible i finalment va combatre'ls. Malgrat que els va derrotar en algunes batalles (el 1547 a Mühlberg, per exemple), el luteranisme s'havia afermat a gran part de l'imperi i finalment Carles ho hagué de reconèixer el 1555 en la dieta d'Augsburg.

[edita] Abdicació i herència

Cansat de les nombroses guerres, en les abdicacions de Brussel·les de 1555-1556, Carles I deixa la corona Imperial del Sacre Imperi Romanogermànic al seu germà Ferran I d'Àustria i les de Castella i Lleó i Aragó, juntament amb les Índies Occidentals i les places nord-africanes al seu fill gran Felip II de Castella.

Va retornar a Castella i el dia 3 de febrer de 1557 es va recloure al monestir de Yuste, Càceres, on va morir el 21 de setembre de 1558.

Precedit per: Ferran el Catòlic	Rei d'Aragó Comte de Barcelona 1516–1556	Succeït per: Felip II
Precedit per: Joana I de Castella	Rei de Castella i Lleó amb Joana I fins el 1555 1516–1556
Precedit per: Ferran el Catòlic	Rei de Nàpols 1516–1554	Succeït per: Felip II
Precedit per: Maximilià I	Arxiduc d'Àustria Emperador del Sacre Imperi 1519–1556	Succeït per: Ferran I