Pèsol
De Viquipèdia
| Pèsol | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||||||||||||
| Classificació científica | |||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||
| Pisum sativum L. |
|||||||||||||||||||
|
|
El pèsol (Pisum sativum) és una planta de la família de les lleguminoses actualment anomenada Fabaceae.
Taula de continguts |
[edita] Descripció botànica
Del gènere Pisum n'hi ha també altres espècies a Àfrica, Àsia i Europa.
Planta annual d'alçària variable de 0,5 a 1,2 metres. Fulles compostes, proveïdes a la base de dues grans estípules arrodonides, foliols en nombre variable de 2 a 8, foliol terminal reemplaçat per un circell simple o compost. Flors generalment blanques, solitàries o agrupades en dues, del tipus de les papilonàcies, calze amb cinc dents, amb deu estams, un d'ells lliure i els altres nou soldats en un tub. Fruit en llegum, bivalva, contenint grans llisos o angulosos.
[edita] Usos
És un dels conreus més antics d'Europa, amb més de de 5.000 anys d'antiguitat.
Fins el segle XVII, es menjava com a gra sec i en forma de puré i actualment aquest aprofitament segueix vigent quan serveix per alimentació animal.
Els grans verds i tendres dels pèsols constitueixen una de les verdures més populars sols o com acompanyament.
Gregor Mendel al segle XIX, va utilitzar aquesta planta per l'elaboració de les lleis genètiques que porten el seu nom, segurament per la facilitat del seu conreu en el clima centreeuropeu, la mida relativament gran de les flors, que permeten una hibridació fàcil i la forma diversa i fàcilment identificable de les llavors.
[edita] Conreu d'horta
Com a planta d'horta i d'aprofitament del gra encara verd, hi ha varietats d'emparrar i de mata baixa i també varietats com la dels "tirabecs" que es menja amb tavella i tot.
La sembra es fa al setembre en el litoral on ja es pot collir el mes d'abril quan el preu és alt.També hi ha varietats molt ràpides que a la primavera fan el seu cicle en només 60 dies.
A petita escala les feines de conreu des de la sembra al desherbatge i la collita són manuals. Són molt apreciats els pèsols conreats a la comarca del Maresme.
En llocs d'hivern més rígid ( glaçades al voltant dels 4 sota zero destrueixen la flor)la sembra es fa de novembre a febrer per fer la collita al maig i juny.
Les d'emparrar només es fan en petites extensions o hivernacle ja que necessiten xarxes o tutors, tanmateix són les més productives.
En terra campa es conreen en forma de mata baixa amb varietats de maduració homogènia que permeten ser recolectades en una sola passada i de forma mecànica; aquestes, que no són tan fines com les d'horta, forneixen la indústria dels congelats.
[edita] Conreu com a llavor seca farratgera
El pèsol de les varietats anomenades proteaginoses pel seu major contingut en proteïna, però no tan ric en sucres, és un conreu extensiu que se sembra a màquina de novembre a febrer sovint en secans una mica humids.
En ser una lleguminosa, no cal adobar amb nitrogen, si de cas, una petita quantitat d'arrencada fins que s'inoculen dels microorganismes rhizobium, presents de forma natural al sòls, que proporcionen tot el nitrogen que necessiten. L'adobat fosforat facilita la floració i formació de llavors i el potàssic incrementa la seva resistència al fred (les varietats farratgeres poden suportar fins 9 graus sota zero). El seu sistema radicular potent i profund li permet aguantar una certa sequera però els bons rendiments s'aconsegueixen amb una precipitació anual superior als 600 litres.
Amb la sembra de tardor o hivern s'assegura normalment prou humitat en els secans pel seu desenvolupament ja que quan arriba la calor d'estiu la collita ja ha acabat. No suporta les fortes calors i només es conrea durant l'estiu en climes on aquest és molt fresc com Anglaterra on dóna un producte de gran qualitat.
Es imprescindible el desherbatge mecànic o químic amb un herbicida de preemergència ja que la creixença al principi és molt escassa i fàcilment les pesoleres poden ser ofegades per la vegetació espontània més vigorosa.
La maquinària recolectora és la normal dels cereals amb algunes modificacions per no trencar el gra. La selecció varietal ha portat a utilitzar varietats de maduració agrupada i més o menys erecta que faciliten la recolecció mecanitzada.
Els rendiments en gra sec són una tercera part que la dels cereals i no acostumen a ultrapassar els 1.000 kg/ha.
[edita] Malalties i plagues
Les pesoleres tenen un cert grau de resistència a les malalties, si el temps és molt humit la malura més important és el fong "Ascochita pisi" que destrueix la tavella, el fong de l'oidi ataca sobretot en temps calorós però és fàcil de combatre amb fungicides preventius.
Les tavelles encara verdes poden ser parasitades per le erugues d'alguns lepidòpters que ja posen els ous en les flors. Diversos insectes com el corc del pèsol s'alimenten del gra sec. Els ocells poden desenterrar les llavors completament principalment en petites extensions.
És planta milloradora del sòl i molt convenient d'utilitzar en rotacions de conreu. A Europa substitueix fins a cert punt a la soia com a font de proteïna animal i el seu conreu i ús està fomentat per la política agrícola de la Unió Europea.
