Muzio Clementi
De Viquipèdia
És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Si us plau, abans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors, bé amb un missatge a ses respectives pàgines de discussió, o bé a la pàgina de discussió de l'article per a poder-ne coordinar la redacció.
Muzio Clementi va nàixer el 24 de gener de l'any 1752 i morí el 10 de març de 1832. És reconegut com el primer que escrigué específicament per a piano.
[edita] Vida, estudis i carrera musical
Va nàixer a Roma el 1752, fou el primer de set fills de Nicolò Clementi, un orfebre romà respectat, i de Magdalena Kaiser, de nacionalitat suïssa. Molt prompte començà a manifestar-se el seu talent musical: amb set anys començà la seua instrucció musical. El seu progrés fou tan notable que amb tretze anys guanyà un post com organista de l'esglèsia.
El 1766, Sir Peter Beckford (1740-1811), un acaudalat anglès cosí de l'excèntric William Beckford, mostrà interés en el talent musical del xic, i tractà de convéncer a son pare per a dur-lo a la seua Mansió de Blandford Forum a Dorset, Anglaterra - on Backford acordà proveir pagaments trimestrals per a l'educació musical del xiquet. A canvi d'aquesta educació, Clementi s'encarregava dels esdeveniments musicals de la Mansió.
Clementi passà els set anys següents entregat enterament a l'estudi i pràctica del clavicordi. Tanmateix, les composicions que escrigué durant aquest període inicial foren poques i la majoria s'han perdut.
El 1770, Clementi es presentà per primera vegada en públic com a pianista. L'audiència es quedà molt impressionada amb la seua execució: fou el començament d'una de les carreres com a concertista de piano més exitoses de la història.
Huit anys més tard és professor en Londres i el 1780 fa una gira per tot Europa, obtenent un gran èxit. És durant aquesta gira que tingué lloc el confrontament amb Mozart.
[edita] Influències
El fet d'haver nascut a Roma, li va permetre La música de Muzio Clementi es veu influenciada per Domenico Scarlatti i per les formes musicals i la tècnica de Joseph Haydn i de Johann Sebastian Bach.
