Monestrell
De Viquipèdia
| Varietats viníferes autòctones i tradicionals |
 |
| Blanques |
|
macabeu - malvasia |
| Negres |
|
boval - callet - fogoneu |
| Vegeu també |
El monestrell, o la monestrella, és una varietat de cep negra que produeix un raïm molt menut i compacte, de gra mitjà o menut, esfèric, de color negre intens i de gust fort.
És una varietat originària de Bordeus però, conreada històricament a l'Empordà i a Sagunt, es considera com una varietat tradicional a Catalunya i al País Valencià. El nom prové del llatí monesteriellu, diminutiu de monasterium 'monestir', probablement pel fet que era cultivat en monestirs, de la mateixa forma que s'anomenava cartoixà al xarel·lo. Altres noms són garrut, al Pallars; garró, al Garraf; xurret i veremeta. En ocasions s'ortografia «monastrell». Sovint s'ha confós amb la garnatxa tintera o mourvèdre.
El vi elaborat amb raïm de monestrell és aromàtic, de gust que recorda les panses i de color robí intens. És apte per l'envelliment i es sol utilitzar amb cupatge d'altres varietats d'evolució lenta. A la DO Alacant s'utilitza el monestrell sobremadurat per l'elaboració del vi ranci fondellol. A més és una de les varietats principals pels vins negres de les DO Binissalem, DO Catalunya, DO Conca de Barberà, DO Costers del Segre, DO Penedès, DO Tarragona, DO València.
