Marc Juni Brutus
De Viquipèdia
Marc Juni Brutus (85 aC.(?)-23 d'octubre del 42aC)
Fill de Dècim Juni Brutus i de Servilia Cepionis, Brutus va començar la seva càrrera política al costat de Cató el Jove, quan aquest era gobernador de Xipre. Durant aquesta època es va enriquir fent de prestamista i exigint uns impostos molt alts. Quan va tornar a Roma, es va posar de part de la banda més conservadora del Senat (optimates) i es va oposar al triumvirat que van format Juli Cèsar, Marc Licini Cras i Gneu Pompeu Magne , ja que aquest últim havia assassinat al seu pare durant la dictadura de Lluci Corneli Sila.
Tot i així es va posar de part de Pompeu en la guerra civil, fins que va ser derrotat a Farsàlia. Llavors va escriure a Cesar demanant clemència i Cèsar el va perdonar i fins i tot el va nomenar governador de la Gàl·lia mentre anava a lluitar a l'Àfrica.
Quan Cesar va derrotar Pompeu i es va nomenar dictador vitalici, Brutus va ser, juntament amb Cassi, va ser un dels principals implicats en la conspiració que va conduir al seu assassinat durant una sessió del Senat celebrada al teatre de Pompeu, durant els idus de Març del 44 aC.
Per desgràcia per als conspiradors Octavi, hereu de Cèsar i Marc Antoni, el seu lloctinent, van unir-se per acabar amb ells. Brutus i Cassi van haver de fugir i van intentar organitzar un exèrcit.
L'any 42 aC, Brutus i Cassi van enfrontar-se a la batalla de Filipos, Macedònia, contra Marc Antoni i Octavi. Brutus va aconseguir en un primer moment, derrotar a Octavi, però Cassi va ser derrotat per Marc Antoni i creient que Brutus també havia estat derrotat, es va suicidar.
Després dè la mort de Cassi, la sort de Brutus va quedar sentenciada i es va suicidar.
