Gneu Pompeu Magne
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
Gneu Pompeu Magne era fill de Pompeu Estrabó, un afamat general romà.
Va néixer a Roma el 30 de setembre de l'any 106 aC. El seu pare era un home molt ric del nord d'Itàlia, al Picé. La seva família no formava part de les antigues famílies que van dominar la política romana. Malgra això el seu pare va promocionar mitjançant el tradicional cursus honorum essent qüestor al 104 aC, pretor al 92 aC, i cònsul al 89 aC. A l'edat de 17 anys Pompeu ja estava completament implicat en els assumptes polítics i militars del seu pare des del 89 aC. El seu pare va morir als conflictes entre Caius Marius i Lluci Corneli Sila, deixant al seu fill el control dels seus assumptes i la seva fortuna. Quan Lluci Corneli Sila va tornar d'Àsia i va desembarcar a Itàlia, es va passar al seu bàndol, arrossegant a tot el Picé, on el seu pare era un gran propietari, i on tenia nombrosos clients, reunint tres legions. Els populars havien llançat una acusació contra el seu pare i Cneo Pompei es va adherir al partit dels Optimates. Per compte de Sila va sotmetre les províncies de Sicília i Àfrica, en poder dels populars, i per aquestos èxits es li va donar els sobrenoms de Felix (Afortunat) i Magnus (Gran). Després va fer front a la reacció popular adreçada per Lepid, i en unió de Catul, li va impedir prendre Roma (77 aC). Pompeu va demorar el llicenciament de les seves tropes, i el Senat ho va enviar llavors a Hispània per combatre a Sertori. Amb quaranta mil homes, va marxar a combatre a la península ibèrica, construint al camí una via militar als Alps Cotis. Després de romandre uns anys a Hispània, va vèncer a Sertori i després al seu lloctinent Perpenna ( 72 aC) i va tornar a Roma ( 71 aC) on encara va tenir nous èxits militars.
Per aquest periode vegeu: Roma al segle I aC i Juli Cèsar
