Josep Dencàs i Puigdollers
De Viquipèdia
Josep Dencàs i Puigdollers (14 de desembre de 1900, Vic - 11 de febrer de 1965, Tànger) fou un polític català conseller de Governació en els fets del sis d'octubre.
Participà en els complots republicans previs a la proclamació de la República Catalana per part del president Francesc Macià a qui va seguir quan va crear l'ERC.
Elegit diputat d'ERC per Barcelona a les eleccions de juny de 1931 i en les del Parlament de Catalunya el novembre de 1932, en què fou escollit secretari. Mentre era president de les Joventuts d'Estat Català, el gener de 1933 és nombrat conseller de Sanitat i assistència social i el setembre del 1934 de governació.
Per ser un dels màxims responsable de l'intent revolucionari durant els fets del sis d'octubre del 1934, es veié obligat a exiliar-se.
Durant el 1936 tornà a Catalunya i empenyé la separació d'Estat Català d'Esquerra Republicana, refundant Estat Català gràcies a l'aportació de la gent que li era addicta provinent de les JEREC ( Joventuts d'Esquerra-Estat Català), i Nosaltres Sols!, Partit Nacionalista Català i elements d'Estat Català.
Durant els primers dies de la guerra del 1936-1939 s'hagué d'exiliar de nou a causa de les pressions i amenaces dels anarquistes. S'exilià a Itàlia i després al Marroc on treballà com a metge creant un centre mèdic benèfic subvencionat pel Banco Inmobiliario de Marruecos, fundat pel també exiliat Josep Andreu i Abelló, dirigent d'ERC. Morí a la ciutat de Tànger, Marroc.
