Estat Català
De Viquipèdia
Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la llista de pàgines sospitoses per a una major informació sobre el que es considera, en termes generals, no neutral.
Estat Català és un partit independentista històric de Catalunya i, juntament amb el Sinn Féin, és un dels més antics d’Europa.
Estat Català va ser fundat per Francesc Macià l'any 1922 com a organització política i de combat per tal d'assolir la independència de Catalunya. Durant els anys 20 participà activament contra la dictadura del general Primo de Rivera i contra la monarquia amb un intent de magnicidi contra Alfons XIII, acció coneguda com el complot de Garraf. Així mateix participà, com a fets més importants, en un intent d'aixecament insurreccional en què Francesc Macià en persona va organitzar una partida armada per a la invasió del Sud del Principat des de Prats de Molló, territori català sota administració francesa.
El govern de Primo de Rivera desencadenà una gran repressió, el partit passà a la clandestinitat i Francesc Macià hagué de marxar a l'exili. Tot i així Estat Català va ser un dels partits impulsors del pacte de Sant Sebastià, on juntament amb nacionalistes bascos, gallecs i republicans espanyols es posaren les bases per democratitzar l'Estat espanyol (aleshores monarquia d’Espanya).
A la Conferència d'Esquerres, celebrada els dies 17-19 de març de 1931 al carrer Cros del barri de Sants de Barcelona, es va unir al Partit Republicà Català i al grup de L'Opinió donant lloc a Esquerra Republicana de Catalunya.
L'abril de 1931 Francesc Macià va proclamar a Barcelona la República Catalana i va restaurar la Generalitat de Catalunya, l'òrgan de govern català que havia estat abolit per les tropes espanyoles i franceses que en 1714 havien imposat una monarquia borbònica absolutista amb el rei Felip V d'Anjou. Francesc Macià amb el suport d’una àmplia majoria del poble català, va ser el primer president de la Generalitat reinstaurada. L'any 1936 els feixistes espanyols, amb el suport de Mussolini i Hitler i encapçalats pel seu acòlit, el general Franco, es revoltaren i començà la guerra.
Estat Català participà activament en tots els fronts de guerra, creà les seves pròpies tropes per lluitar, essent especialment lloades les milícies pirinenques i el cos expedicionari que intentà recuperar Mallorca, que havia caigut en mans feixistes.
A partir de 1939, perduda la guerra, molts dels militants del partit foren afusellats, molts van anar a l'exili, on, després d'haver estat internats en camps de concentració pels francesos, foren capturats pels nazis alemanys i deportats als camps d’extermini de Mathausen i Gusen. Els militants que quedaren lliures s'integraren a la Resistència Francesa i, comptant amb la col·laboració de resistents de l'interior, tingueren una intensa activitat en les xarxes d'evasió d'aviadors aliats i jueus per sortir de l'Estat francès.
La lluita a l’interior continua, el partit es reorganitza i comença els anys 50 i 60, a realitzar accions polítiques i militars contra el règim franquista.
Cal remarcar que Estat Català aporta al nacionalisme català una visió globalitzadora de la Nació Catalana. Ja a l'any 1942 llença la idea i edita el primer mapa dels Països Catalans que inclou el Principat (amb la Catalunya Nord), el País Valencià, les Illes i la Franja de Ponent, que limita amb l'Aragó.
A principis dels anys 70 augmenta la lluita al carrer i les accions de resistència armada. La dictadura franquista emprèn, un cop més, ferotges onades repressives contra l'independentisme català.
Al llarg dels anys han estat detingudes moltes persones vinculades al partit acusades de pertànyer al FAC (Front d’Alliberament Català) i a Terra Lliure. Han patit presó i han sofert la petició de pena de mort sota acusacions de terrorisme i separatisme. Molts altres militants han hagut d'exiliar-se, però en cap cas s’han acceptat mesures de reinserció que suposessin un acatament de la legalitat imposada.
El dictador Franco morí tranquil·lament al seu llit l'any 1975, i aleshores començà una transició democràtica que no significà cap ruptura, sinó tan sols una evolució del mateix règim. S'aprovà la Constitució espanyola el 1978 i l'Estatut d’Autonomia el 1979, sobre els quals Estat Català es pronuncià totalment en contra perquè són eines contràries a les plenes llibertats dels catalans. L'Estatut de Catalunya queda supeditat a una Constitució que nega els inalienables drets drets nacionals i que imposa una monarquia borbònica continuadora de la de 1714.
Respecte a l'últim plesbicit sobre el nou Estatut (conegut com a l'Estatut de Miravet) Estat Català, després d'un profund anàlisi intern, optà per, seguint la seva tradició democràtica, donar llibertat de vot als seus votants, simpatitzants i militants i no posicionar-se en cap sentit. L'explicació a aquesta postura rau en que el vot positiu o en blanc no satisfeien els objectius polítics d'Estat Català, el vot negatiu era apreciat per la població catalana (com així es va comprovar) com el mateix vot que el partit espanyolista PP defensava i, tant el vot nul com l'abstenció, no concordaven amb la tradició democràtica d'Estat Català.
Actualment, Estat Català està presidit per Josep Planxart i Martori i segueix un procès de reorganització interna, fruit dels successius intents de diferents gropuscles (d'ideologia diversa) per tal de fer-se amb el nom i la direcció del partit per a desvirtuar-la del seu únic objectiu, la creació d'un Estat independent, català, lliure, democràtic i obert al món per a la Nació catalana.
