John Locke
De Viquipèdia
John Locke (29 d'agost de 1632–28 d'octubre 1704) fou un filòsof anglès, que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.
Locke estudià medicina a Oxford, ingressà al cos diplomàtic la qual cosa li va permetre residir a França un cert temps i contactar amb els cartesians.
El 1683 es refugià a Holanda per evitar represàlies polítiques.
Després de la Revolució de 1688 tornà al seu país i va publicar les seves obres més importants:
- Assaig sobre l'enteniment humà (de caire empirista).
- Assaig sobre el govern civil (considerada el manifest del liberalisme modern).
L'Assaig sobre l'enteniment humà comença amb una crítica demolidora a l'afirmació de l'existència d'idees innates en l'enteniment. En néixer el nostre enteniment és com una pàgina en blanc.
I com que no hi ha idees innates en nosaltres, aquestes no poden fonamentar la comprensió del món.
[edita] El coneixement de la realitat
Malgrat que no accepta les idees innates, si que accepta la divisió cartesiana de la realitat: pensament (jo), infinitud (Déu), extensió (Món) i afirma que les nostres idees són un reflex de la realitat del món, però que cal veure què són i com s'originen en l'enteniment.
Les idees són "tot allò que la ment percep en si mateixa o és objecte de percepció, pensament o enteniment", és a dir, qualsevol contingut mental és una idea, que són un reflex del món.
L'origen de totes les idees és l'experiència, que pot ser externa (desensació) o interna (de reflexió), i ens informen del món mitjançant les idees que aquest produeix en nosaltres, i que anomenem idees simples.
La ment, a més, té la capacitat d'associar i combinar aquestes idees simples, produint així les idees complexes, que podrien ser:
- de substància - coses individuals que existeixen.
- de mode - les que no existeix en si mateixes sinó en una substància.
- de relacions - que descriuen associacions d'idees.
Nomès coneixem idees i aquest coneixement té dues vessants:
- La passiva (conciència dels continguts mentals).
- L'activa (anàlisi que la ment fa d'aquests).
En amdos casos, l'experiència esdevé l'element determinant i com a font de les idees, determina la possibilitat del coneixement i també els seus límits; i com a únic element de contrastació de les idees, és el que legitima el coneixement.
