J.D. Salinger
De Viquipèdia
Jerome David Salinger (Nova York, 1 de gener de 1919) és un escriptor nord-americà.
Salinger va néixer a Nova York el 1919, de pare jueu i mare catòlica. Estudià a la Valley Forge Military Academy i més tard passà per les Universitats de Nova York i Columbia. Mobilitzat per l'Exèrcit el 1942, participà en el desembarcament de Normandia (1944). Llicenciat el 1945, el mateix any començà a publicar els seus primers contes a la revista New Yorker, que de seguida obtingueren una gran repercussió. Un d'aquests, la petita obra mestra A perfect day for bananafish ("Un dia perfecte per al peix banana", 1948, traducció catalana de Quim Monzó), retrat d'un personatge desficiat, que acaba en suïcidi, estava inspirat en la mort del seu company d'armes, Seymour Glass, que inspiraria un cicle narratiu de quatre obres.
La seva única novel.la, The catcher in the Rye ("El vigilant en el camp de sègol", 1951, editada a New Yorker el 1945-46) presenta a un adolescent, Holden Caulfield, amb trets paranoics, que s'escapa de l'acadèmia on estudia per tornar a Nova York, d'amagat. Amb un llenguatge,estil i expressivitat propis dels adolescents, és un títol modèlic de narració d'aprenentatge, basat en Mark Twain però amb un humor més àcid. El 1953 recopilà els seus contes a Nine stories ("Nou històries") i després només publicà tres llibres més : Raise high the roof beam, carpenters ("Pugeu la biga mestra, fusters", 1955 ; traducció catalana de Manuel de Pedrolo),Franny and Zoey (1961, novel.la breu que recopila dues narracions editades independentment el 1955 i 1957 ; traducció catalana de Jordi Sarsanedas) i Seymour : an introduction (1963). Aquestes tres darreres obres s'ambienten al voltant de Seymour i la seva família, que s'inicia amb el magistral relat del seu casament i culmina amb l'auto descripció de la seva destrucció, passant per l'univers místic dels seus germans Franny i Zoey. Des de principis dels seixanta, Salinger deixà d'escriure, amagant-se de tothom, prohibint que apareguessin les seves fotos - o qualsevol altra il.lustració - a les reedicions dels seus llibres i negant-se a vendre els drets d'autor al cinema. Tot i la brevetat de la seva obra, és una de les més rigoroses de la literatura nord-americana, implacable anàlisi de les neurosis que assolen a l'home inadaptat socialment. La seva obra més reconeguda, The catcher in the Rye, ha influït molt a certa narrativa moderna d'arreu.
