Viquipèdia:Introducció

De Viquipèdia

Introducció	Apreneu més sobre com editar-ne	Exploreu la Viquipèdia
Veieu l'enllaç "edita" a dalt? A la Viquipèdia podeu editar els articles tot just ara, sense haver de registrar-vos-hi. Què és la Viquipèdia? Pitgeu edita per a modificar un article La Viquipèdia és una enciclopèdia elaborada en col·laboració amb alguns dels seus propis lectors. Un munt de gent està constantment millorant la Viquipèdia, realitzant-hi milers de canvis cada hora que s'enregistren íntegrament en historials de cada article, i també a la pàgina de canvis recents. Aquells canvis que no són gaire apropiats, amb freqüència es treuen ràpidament. Com podeu ajudar-hi No tingueu por d'editar els articles, qualsevol pot editar-los, i us encoratgem perquè n'editeu de valent! (si us plau, però, no hi feu vandalisme). Cerqueu quelcom que pogués millorar-se, bé el seu contingut, bé la gramàtica, o bé la redacció, i arregleu-ho. No espatllareu la Viquipèdia. Qualsevol cosa pot ser corregida o millorada després. Així doncs, endavant, editeu un article i ajudeu a fer de la Viquipèdia la millor font d'informació a la Internet! Feu la vostra primera edició ara mateix: Següent: Més sobre com editar >> Pitgeu l'enllaç edita a dalt Teclegeu un missatge Pitgeu sobre el botó de desa la pàgina per a desar el vostre text ...o "mostra previsualització" per a comprovar els vostres canvis

Proves d'edició...

Butler, Judith:

Judith Butler (1956 –) professora del departament de retórica i literatura comparada de l'universitat de California, Berkeley. Butler es una destacada pensadora [[feminista]i lesbiana. Una de les contribucions més destacades es la seva teoria sobre la performativitat del sexe i la sexualitat. Conegut es que el constructivismeens parla de la construcció del génere, o el que es el mateix, que els rols de génere son constructes socials y no rols naturals. Però Butler sobrepasa el génere y afirma que el sexe y la sexualitat lluny d'ésser quelcom natural son, com el génere, algo construit. Butler arriva a aquesta conclusió basant-se en les teories de Freud i Lacan. D'aquest últim treu el concepte de lo forcluït, es a dir, d'aquelles posicions sexuals que suposen un trauma el ocupar-les. Davant la por a ocupar alguna d'aquestes, l'individu es posiciona en una heterosexualitat falogocéntrica, es a dir, una heterosexualitat regida per la normativa del imperialisme heterosexual masculí en la que asumir la sexualitat heterosexual implica assumir un sexe determinat. A més de Freud i Lacan, Butler té influencies de Foucault i Derrida. De Foucault extreu el concepte de poder sense subjete i que es concretitza en el poder que té el discurs o el llenguatje per crear. Però aquests discurs es un discurs sense subjete, on l'individu no té paraules propies, sino que es el discurs mateix el que vehicula els valors i les normes, en aquests cas, del imperialisme heterosexual. D'en Derrida assumeix el concepte de deconstrucció que ella expressa com a resignificació del discurs, es a dir, el fet de resignificar les paraules. Un exemple d'aquesta resignificació es la paraula "queer" que passa de ser un insult a considerarse l'expressió d'un moviment d'alliberament i dignitat homosexual.

Bibliografia en català i castellà

Butler, Judith. Et al., El gaz saber, introducció als estudis gais i lèsbics, Llibres de l'Índex (2000) Butler, Judith, Mecanismo psíquicos del poder : teorías sobre la sujeción. Ediciones Cátedra, S.A. (2001) Butler, Judith. Et al., Mujeres y transformaciones sociales. El Roure Editorial, S.A. (2001) Butler, Judith. El grito de Antígona. El Roure Editorial, S.A. (2001) Butler, Judith. Lenguaje, poder e identidad. Editorial Síntesis (2004) Butler, Judith. Deshacer el género. Ediciones Paidós Ibérica, S.A. (2006) Butler, Judith. Cuerpos que importan. Paidós (2002) Butler, Judith. El género en disputa. Paidós (2001)

Plantilla:Ver