Independentisme català

De Viquipèdia

Mapa de Catalunya mostrant el suport/rebuig a la independència, segons dades del CIS espanyol de l'any 2001

L'independentisme català és el corrent polític que propugna la independència de Catalunya, o dels Països Catalans, d'Espanya i França.

La bandera independentista catalana és l'Estelada.

Taula de continguts

1 Història
2 Suport social a la independència de Catalunya
3 Vegeu també
4 Enllaços externs

[edita] Història

L'independentisme polític català, es remunta al menys, als intents d'abolició de les Constitucions catalanes, amb els Decrets de Nova Planta, de l'any 1714.

Els partits polítics independentistes catalans tenen els seus orígens als anys 20 i 30 del segle XX, en què nasqueren els primers moviments i partits que es propugnaven separatistes com Estat Català, Bandera Negra, Nosaltres Sols!, o el Partit Català Proletari, si bé només en l'àmbit del Principat de Catalunya. Amb la caiguda de la Restauració monàrquica (Alfons XIII) i Primo de Rivera, i l'adveniment de la República espanyola; Madrid reestableix un cert autogovern català. Això farà que el republicanisme català s'uneixi l'any 1931 formant Esquerra Republicana de Catalunya, i el "separatisme" (aquest últim liderat per F. Macià) s'hi sumi, mantenint certa estructura -fins i tot militar- pròpia (Estat Català, les JEREC). F. Macià i Lluís Companys arribaran a presidents de la Generalitat republicana, amb gran suport del poble.

Després de la Guerra Civil espanyola, el Front Nacional de Catalunya fou la principal referència, però és als anys 60, amb l'aparició del Partit Socialista d'Alliberament Nacional, quan s'esdevé el naixement de l'independentisme modern, reivindicant els Països Catalans i amb un component ideològic d'esquerra. A partir dels anys 70, aquest es dividiria en diferents faccions, mentre naixien altres grups, incloses organitzacions armades clandestines com EPOCA o Terra Lliure. Els anys 80, la creació del Moviment de Defensa de la Terra aglutinà majoritàriament l'independentisme polític, fins que a finals d'aquesta dècada es dividiria en diferents faccions, mentre altres moviments com la Crida a la Solidaritat, i a principis dels 90 partits com Esquerra Republicana de Catalunya, evolucionaren cap a posicions independentistes.

En l'actualitat, l'únic partit amb representació parlamentària independentista és ERC (Esquerra Republicana de Catalunya), encara que també a partits autonomistes amb representació parlamentària com el PSM (Partit Socialista de Mallorca), ICV (Iniciativa per Catalunya - Verds), o CiU (Convergència i Unió) hi ha sectors independentistes, sobretot entre les seves joventuts.

Hi ha altres partits o coalicions independentistes com Endavant, el PSAN, l'MDT o les CUP. Hi ha també una gran diversitat de col·lectius i entitats independentistes, així com joventuts com les JERC, Maulets o la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'esquerra independentista, a més de dos sindicats estudiantils: Estudiants en Acció i el SEPC.

[edita] Suport social a la independència de Catalunya

Suport a l'Independentisme (1999-2001), segons dades de l'ICPS

(Dades únicament del Principat o Comunitat Autònoma de Catalana) Actualment existeixen poques estimacions riguroses sobre el suport social a la independència de Catalunya. Les dues fonts més rigoroses són el Centro de Investigaciones Sociales (CIS), dependent del Ministeri de Presidència espanyol, i l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), associat a la Universitat Autònoma de Barcelona i la Diputació de Barcelona.

El CIS realitzà l'any 2001 una enquesta a Catalunya, incloent-hi una pregunta explícita sobre la seva independència. Els resultats foren: 35,9% a favor, 48,1% en contra, 13,3% indecisos, 2,8% no contesten.

L'ICPS realitza sondeigs d'opinió anuals des de l'any 1993, en els quals inclou un capítol referit a la independència de Catalunya. Els resultats públics d'aquest capítol, per any, són els següents: