Imperi Hitita

De Viquipèdia

Imperi Hittita es un nom convencional per l'estat dels hitites (també es correcte hittites) conegut per Hatti, tal i com es esmentat a les cròniques assíries. Els egipcis l'anomenaven "Ht" segurament equivalent a Hate i a la Bíblia se l'anomena Hittim que fou traduït a la Bíblia luterana com "hethiter" i va donar l'anglosaxó Hittites; els francesos els hi deien Hethéens (després Hittites) i els espanyols Heteos (després Hititas). En català s'ha adoptat la forma anglosaxona amb una o dos "t". Cal no confondre aquestos hitites amb els hetites de Palestina (descendents d'Het).

[edita] Antecedents

La civilització hittita o hitita fou descoberta al 1834 per Charles Félix Tesier (1802-1871) quant va descobrir les ruïnes d'una antiga ciutat prop de Bogazköy. Aquesta ciutat va resultar ser la capital imperial Hattusa. Al llarg de tot el segle es van anar descobrint nous elements, especialment inscripcions, que una vegada parcialment desxifrades van posar a la llum l'existència d'un gran imperi aleshores desconegut. El 1897 la descoberta de les cartes d'Amarna van suposar un gran avança en l'estudi dels hittites. Van seguir excavacions que van suposar l'aportació de nous i nombrosos elements. L'escriptura hittita, inicialment anomenada "arzawa", va rebre un impuls decisiu quant Hugo Winckler, entre 1905 i 1909 va descobrir a Bogazköy, mes de 10.000 tauletes, un verdader arxiu nacional, i entre ells alguns texts bilingues que permeteren el desxiframent del contingut. Finalment a meitat del segle l'escriptura hittita fou totalment desxifrada. Noves troballes al llarg del segle XX han perfeccionat els coneixements.

[edita] Historia

Convencionalment l'història dels hitites es divideix en set fases:

[edita] Període prehitita

Vers 2500 al 2400 aC, amb centre a la moderna Alaca Hüyük que fou una espècie de primera capital

[edita] Període protohitita

Vers 2400-1700 aC quant la cultura s'enriqueix pel contacte amb els establiments comercials assiris, entre ells el de Karum, que fou el principal (Kültepe, prop de Kayseri, que va existir vers 1900 y 1720 aC).

[edita] Imperi Hitita Antic

Vers 1700-1400 aC, que s'inicia amb l'existència ja consolidada de principats de cultura hitita per les regions central i sud-oriental d'Anatòlia:

Regne de Mama
Regne de Kanish
Regne de Kushara
Regne de Khatti
Zalpuwa (a la zona del llac de la Sal)
Shalatiwara
Burushkhanda

Anitta rei de Kushara va conquerir Khatti (capital Hattusa) i va sotmetre a vassallatge a Shalatiwara i Burushkhanda a la meitat del segle XVIII aC aconseguint el primer embrió del imperi Antic. L'Imperi de fet no es va consolidar fins el regnat de Labarnas i del seu successor Mursilis I.

L'imperi Antic va durar fins el regnat de Telepinus, quant el regne hurrita de Mittani va assolir l'hegemonia regional.

Fou aquest Telepinus qui va deixar escrits uns edictes establint determinades reformes i als edictes hi ha una introducció històrica del origen del imperi dels que esmenta nomes a tres reis (Labarnas, Hattusilis I i Mursilis I) al primer dels quals considera el fundador, doncs va estendre la seva hegemonia sobre les ciutats-estat i petits principats veïns.

Hattusilis I, el seu fill, va traslladar la capital a Hattusa, i va ampliar les conquestes (va conquerir Alalakh als hurrites i va atacar Arzawa ocupant Khashshuwa, que després fou Commagene) deixant el regne de Iamkhad o Yamkhad, capital Khalap o Khalpa es a dir Àlep) com estat vassall fronterer amb Babilònia i els hurrites després d'una victòria al puig Adalur; també va dominar el país d'Urshu (al nord de Karkemish) i va conquerir Zaruna i Khashshu. Al tornar d'una campanya, per alguna cosa que havia fet el fill Huzziyas, el va desheretar i va nomenar successor al net Mursilis al que va adoptar com a fill.

Mursilis I va incorporar mes estretament els estats vassalls a l'Imperi. Vers el 1600 aC va annexionar Àlep i va derrotar als hurrites, i el 1594 aC va conquerir Babilònia temporalment, posant de fet final a la dinastia amorita d'Hammurabi. A la seva tornada fou assassinat pel seu cunyat Hantilis.

Els pobles muntanyesos kashka establerts a la costa de la mar Negra, es van estendre cap al centre d'Anatòlia i van ocupar Nerik i altres llocs; la frontera va quedar delimitada al riu Kumeshmakha (clàssic Scylax, modern Cekerek) deixant als hittites separats de la mar Negra. A morir Hantilis el seu fill Pishenis fou assassinat per Zindantas I, gendre de Hantilis, que va usurpar la corona, però al seu torn fou assassinat al cap d'uns anys per el seu fill Ammunas; aquest va governar una vint anys i a la seva mort el va succeir el seu fill Huzziyas I que fou assassinat pel seu cunyat Telepinus, cap del partit reformista. En aquesta època s'havien ja perdut els territoris occidentals (Arzawa) i Àlep. Telepinus entre les reformes que va introduir foren les de regular la successió perquè fins llavors la reialesa tot i que de fet era hereditària, nominalment era electiva, i la successió va quedar controlada jurídicament per un consell de nobles o pankus amb dret absolut incloent el mateix rei; Telepinus va codificar també les lleis hitites, que eren prou suaus en comparació amb allò que era corrent a l'Orient mitjà.

Els noms dels reis no tenen traducció al català normatiu i s'utilitza una transcripció que inclou algun signe que presenta dificultats per buscar-ho en una enciclopèdia. Totes les "s" final han de ser substituïdes per una "š" que dona el so "sh". Per simplificar l'accés no obstant no s'utilitzarà š sinó s.

Reis de Kushara, reis de Kanish, reis d'Hattusa

Pithana o Pittkhanas després del 1800 aC
Anitta vers 1760 aC
Peruwa vers 1730 aC
Zuzzu vers 1730 aC
Tudhalias I vers 1730 aC
Huzziyas abans de 1700 aC (Possible rei de Zalpa)
Pusarrumas vers 1700 aC
Papahdilmah vers 1680 C

Imperi Antic

Labarnas vers 1680-1650 aC
Hattusilis I 1650-1620 aC
Mursilis I 1620-1590 aC
Hantilis I 1590-1560 aC
Pishenis 1560 aC
Zidantas I 1560-1550 aC
Ammunas 1550-1530 aC
Huzziyas I 1530-1525
Telepinus (1525-1500)

[edita] Imperi Hitita Mitjà o període de foscor

Vers 1500-1400 aC. En aquest període el poder hittita es molt limitat i es Mittani qui ostenta la supremacia. Dura uns cent anys i es conegut com "període de foscor" ja que es tenen molts pocs documents de l'època. No hi ha un trencament dinàstic ja que seguint l'ordre successori establert, com que el fill de Telepinus, Ammunas, havia mort abans que el pare, la successió va passar be a un fill d'un germà anomenat Tahurwailis o be a una germana, casada amb Alluwamnas. El cert es que ambdós foren reis però l'ordre avui per avui no s'ha pogut establir, si be els erudits s'inclinen per pensar que Alluwamnas va precedir a Tahurwailis (per les característiques del segell, mes properes a les de Telepinus). O be l'ordre establert per Telepinus no van funcionar o be Alluwamnas fou un rei rebel (es associat a una revolta en temps de Telepinus per el qual fou desterrat a Malitaškur) o un virrei.

Després d'Alluwamnas va ser rei el seu fill Hantilis II que va fer un tractat amb el rei de Kizzuwatna, Paddatissu. Zindantas II era nebot de Hantilis II, va perdre Kizzuwatna, el rei de la qual, Pilliya, va esdevenir tributaria de Mittani, i va signar un tractat igualitari amb els hitites. El va succeir Huzziyas II, la relació del qual amb el seu predecessor es desconeguda, i va regnar en uns anys que Mittani es va trobar en front a Egipte; fou assassinat per Muwatallis I, possiblement fill o germà d'Huzziyas II, i que era cap de la guàrdia imperial; Muwatallis I fou tanmateix assassinat en un cop de palau dirigit per Himuilis, cap dels servidors de palau, i per Katunzilis, cap dels endevins dels conductors de carros reials, tot i que segurament el cap de la guàrdia imperial era el germà del rei Muwas.

Alluwamnas vers 1500-1485 aC
Hantilis II vers 1485 aC ?
Tahurwailis vers 1485 aC ?
Zidantas II vers 1480 aC ?
Huzziyas II vers 1450 aC
Muwatallis I vers 1420 aC

[edita] Imperi Hitita Nou o Segon Imperi Hitita

Vers 1400-1185 aC. En aquest període l'Imperi arriba a la seva màxima extensió sota Mursilis II.

Assassinat Muwatallis, Muwas, cap de la guàrdia reial i probablement germà del difunt, va fugir a territori de Mittani mentre Kantuzilis col·locava en el tron a un home anomenat Tudhalias II, probablement de la família reial (casat amb la princesa Nikalmati d'origen hurrita). Muwas va retornar amb un exèrcit hurrita però fou derrotar i Tudhalias es va consolidar com a rei. El rei d'Alep es va aliar als hitites abandonat la seva aliança amb Mittani, però aviat els hurrites van imposar de nou el seu domini al regne.

A la seva mort el va succeir el seu fill Arnuwandas I amb qui l'imperi es va estendre per la submissió de Cilícia (Kizzuwatna on apareix un governador provincial o Bel Magdalti, i no pas un rei), el principat de Nuhase (o Nuhashi) i temporalment Alep. Un vassall hitita, Madduwattas, va envair Arzawa sense permís del rei, però fou derrotat per Kupanta-Lamma, el rei d'Arzawa i va fugir cap a territori hitita on el rei li va restaurar el seu feu; Attarisiya, el cap del Ahhiyya (els aqueus?) es va enfrontar amb Maduwattas i aquest va tornar a fugir; sempre que era derrotat el rei el restaurava; finalment es va revoltar, es va aliar amb Arzawa i per matrimoni (amb la filla del rei) en va arribar a ser rei. En aquest regnat els kashka van saquejar les regions de Nerik, Khurshama, Kashtama, Zalpuwa i altres

A Arnuwandas I el va succeir el seu fill Tudhalias III. Les alternances en el domini d'Alep van continuar. El país d'Azzi fou cedit al rei Khukhana de Khayasa que era un dels estats del país. Els kashka van arribar fins a Nenashsha i després a la regió del les muntanyes Tarikarimu, propera a Hattusa, ciutat que van arribar a atacar i ocupar temporalment. La guerra amb Arzawa va arribar fins a Tawanuwa i Uda, i el país d'Azzi es va revoltar i els rebels van arribar fins a Kizzuwatna, després de devastar la regió de Tegarama. Les seves campanyes militars foren contra la ciutat d'Arziya (dirigida pel general Kantuzilis), contra Sallapa (ciutat governada per Tuttu que fou destruïda), contra la muntanya Nanni (de la que no es sap el resultat), contra Khayasa (Hayasa) al est de Samuda (el rei d'Hayasa va evitar la batalla i el príncep hereu hitita Subiluliuma es va haver d'enfrontar amb els kashkes i la batalla amb Khayasa es va obviar), i contra la Terra Superior (no se'n sap res mes però es suposa que es Capadòcia). El seu fill i hereu va dirigir ell sol diverses campanyes: Va reconquerir Hattusa que havia estat ocupada pels kashkes, però la capital va quedar establerta a Samuha (va derrotar a nou tribus i va restaurar ciutats i establir fortificacions); després al tornar el seu pare de la Terra Superior va fer campanya a Regne de Masa i Kammala, i va creuar el riu Hulanna (al nord-oest d'Hattusa) però mentre els kashkes van destruir les fortificacions i ciutats abans establertes, i van rebre l'ajut de les ciutats de Kathariya i Gazzapa que el príncep va destruir i després va tornar a Hayasa on va lluitar amb el seu rei Karanni o Lanni; després va haver de tornar contra Pipayili, el cap dels kashkes; després va lluitar a Arzawa; també va lluitar contra Isuwa, Altxe (o Alshe) i Mittani.

Abans o després d'aquest rei es sol situar a Hattusilis II, que alguns moderns erudits pensen que potser ni tan sols va existir. El parentiu d'Hattusilis II no està determinat i podria ser fill d'Arnuwandas i germà de Tudhalias III; estava casat suposadament amb Taduhepa. Es possible que les seves referències corresponguin al primer Hattusilis. Però ni no es així el mes lògic es que fora el fill i primer successor d'Arnuwandas i que morís molt aviat sense fills deixant al tron a Tudhalias III.

Els següents regnats necessiten un tractament específic, doncs es llavors quant els hittites posaren fi al poder de Mittani (convertit en un poder regional limitat, vassall dels hittites) i que a Síria van quedar enfrontats directament amb Egipte.

Vegeu: Subiluliuma I, Mittani, Isuwa, Kinza (capital Kadesh o Cadeix), Ugarit, Amurru, Nuhase, Qatna, Karkemish, Khalpa i Naharina.

A la mort de Subiluliuma I el va succeir el seu fill Arnuwandas II que va morir al cap de pocs mesos a causa de la pesta portada pels presoners egipcis i el va succeir el seu germà Mursilis I amb el que el Imperi va arribar al màxim del seu poder; va conquerir Arzawa i altres regions occidentals (com els Ahhiyya, probablement els aqueus) i va fer front als kashkes, unificats sota un sol rei, als que va derrotar

Vegeu: Mursilis I

A la seva mort el va succeir el seu fill Muwatallis II. En el seu temps es va decidir l'hegemonia a Síria i Palestina amb la batalla de Cadeix (Síria) en que les dos parts es van atribuir la victòria però que cal considerar una victòria hitita ja que els egipcis es van haver de retirar de Síria.

Vegeu: Muwatallis II i Batalla de Cadeix

A la mort de Muwatallis el va succeir el seu fill Mursilis III, que sempre es va fer dir Urhi-Tesub. La seva legitimat fou discutida. La capital, que havia estat traslladada a Tarhuntasa fou retornada a Hattusa. Finalment es va enfrontar amb el seu oncle Hattusilis (després Hattusilis III) germà de Muwatallis II, i vencedor dels kashkes, que va prendre militarment el poder i es va proclamar rei

Vegeu: Mursilis III

Hattusilis III fou un bon rei. Va fer un tractat de pau perpetua amb Ramsès II d'Egipte que va portar a l'amistat entre els dos poders (el primer gran tractat de pau els termes del qual bàsicament s'han conservat), i es va enfrontar amb els aqueus al oest i va disputar l'influencia sobre Mittani als assiris al est.

Vegeu: Hattusilis III

El seu fill Tudhalias IV, que es creu que ja havia estat associat al tron, el va succeir sense problemes. Va construir la part alta d'Hattusa, ciutat que va arribar a la seva major extensió sota aquest rei i els seus successors (1 km2). Va reconquerir Alashiya que ja abans havia estat hittita i es va enfrontar amb els aqueus que reclamaven la consideració de gran regne. Les seves caseres al país dels kashkes, a Khanigalbat, al Regne de Masa, a Lukka (Lícia), a Arzawa i a la Terra Superior, son proba de que aquest territoris eren hittites. Alguns dels territoris constituïts en feus per la família reial van començar a donar problemes. Amb els assiris es va enfrontar a una batalla a Nihiriya per l'hegemonia sobre els territoris hurrites. Fou el darrer gran rei.

Vegeu: Tudhalias IV

Fou enderrocat segurament per Kuruntas o Kuruntiyas, fill de Muwatallis II, que es creu que va tenir el suport d'una de les faccions religioses. L'arqueologia de la capital mostra un cert nivell de destrucció i després reparació. Les teories divergeixen sobre si fou el mateix Tudhalias IV qui va recuperar el tron o fou el seu fill Arnuwandas III, que antigament es pensava que havia tingut un regnat curt però darrerament es suposa que fou mes llarg. Arnuwandas va exigir al rei d'Ugarit, Ibiranu (que havia succeït a Ammistamru) el compliment de les seves obligacions militars i de vassallatge que sembla que el rei siri no complia.

Vers el 1207 aC va pujar al tron Subiluliuma II fill de Tudhalias IV i germà o germanastre d'Arnuwandas III. Alashiya es va revoltar i el rei va fer una campanya contra l'illa en les que va lliurar tres batalles navals i després a terra; a l'illa va aixecar un monument de victòria. Egipte li va enviar gra per una fam que es va produir. A Karkemish (Kargamis) Talmi-Tesub va succeir sense problemes a Ini-Tesub i el fill del nou rei Kunzi-Tesub es també esmentat en aquesta època (potser encara no era rei). A Ugarit regnava Ammurapi, i fou probablement la base naval hitita principal, efectiva sobretot per dominar la revolta d'Alashiya. A Isuwa va fer una campanya que no va tenir èxit i un altra campanya es esmentada a Tarhuntasa on regnava el príncep hitita Kurunta.

Vers el 1185 els pobles de la mar van començar a assolar la costa. El rei hitita va intentar resistir i va demanar ajut a tots els vassalls. La flota principal era a Ugarit que va quedar desguarnida. Segurament els hittites foren derrotats al oest i algunes forces navals hittites es van rendir llavors a Alashiya o en algun altra lloc. Els Pobles de la mar van devastar tota la costa del imperi i van destruir la desguarnida Ugarit. Els kashkes també es van revoltar i van atacar Hattusa. El rei va establir la seva línea de defensa a Lawasanda a Cilícia però fou derrotat i probablement mort. Kunzi-Tesub, rei de Karkemish o Kargamis, i rebesnét de Subiluliuma I, va agafar el titol de gran rei, pero poc després Karkemish també fou ocupada pels Pobles de la mar.