Escriptura hitita
De Viquipèdia
L'escriptura hitita es el sistema d'escriptura per representar la llengua hitita.
Els hitites van desenvolupar la seva pròpia escriptura basada en pictogrames dels que s'han trobat alguns exemples però no s'han pogut desxifrar ni tan sols associat amb la posterior escriptura hitita. Era una escriptura ideofonografica (amb ideogrames, fonogrames, determinants, complements fonetics i signes auxiliars de lectura). Per la seva forma externa es d'influencia egipcia pero pels principis que la regeixen deriva del sistema grafic sumèrio-accadi. L'orientació pot ser de dreta a esquerra o al revés, i si te mes d'una ratlla segeuix el principi bustrofèdic. Fou usada nomes en segells. Es coneix com "hitita jeroglífic".
Després del 1500 aC van adoptar l'escriptura cuneïforme influenciats per la civilització de Mesopotàmia, anomenada modernament "hitita cuneïforme" que està influenciat pel silabic sumeri-accadi, i en deriva a través d'un intermediari encara no precisat.
La majoria de tauletes en escriptura hittita s'han trobat a Hattusa; hi ha alguns exemples a Ugarit, Alalakh, Tars i Tell al-Amarna. Les mes antigues corresponen al Imperi Hitita Antic però en general son copies de documents d'aquesta època fetes al Imperi Hitita Modern. Els escrits dels arxius hitites son en vuit llengües diferents però en els documents religiosos, administratius i similars predomina la llengua hitita i en els documents diplomàtics l'acadià
