Imperi Alemany
De Viquipèdia
L'Imperi Alemany es va construir al segle XIX i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Des de mitjan del segle IX, els pobles germànics van quedar agrupats dins de l'anomenat Sacre Imperi Romanogermànic, que va ser una entitat política peculiar que agrupava sota un emperador (amb la inclusió però d'altres territoris) a tots els pobles on avui es parla alemany.
Encara que aquest imperi va durar formalment fins la seva dissolució per Napoleó el 6 d'agost de 1806, quan Francesc II renuncià al títol d'emperador del Sacre Imperi RomanoGermànic. La seva existència real va acabar el 1648, quan el tractat de Westfàlia va dividir l'imperi en 350 petits estats molt autònoms i amb l'autoritat imperial pràcticament nul·la a la major part del territori.
El 1701, dins del Sacre Imperi es va crear el regne de Prússia, que acabaria convertint-se en el capdavanter del procés unificador. Els filòsofs de finals del segle XVIII i principi del XIX com Herder, Hegel i Fichte elaboraren les bases ideològiques del nacionalisme alemany i estengueren els conceptes de Volksgemeinschaft (comunitat nacional) com a organisme biològic mogut pel Volksgeist (esperit nacional o ànima col·lectiva).
[edita] Procés unificador
Entre el 1803 i el 1806, més d'un centenar d'estats alemanys foren incorporats a entitats polítiques de major abast geogràfic i el nombre d'estats alemanys quedà reduït a 38. El 1806, els principats alemanys del marge dret del Rin i del Sud d'Alemanya constituïren la Confederació del Rin, de la qual Napoleó fou nomenat Protector.
Un primer pas vers la unitat política va ser la unió duanera (Zollverein) de 1834, on hi participaven 33 estats, entre ells la mateixa Prússia. Àustria en canvi no s'hi va incorporar.
El 1848, després dels fets revolucionaris, es va autoritzar l'Assemblea de Frankfurt, amb diputats escollits per elecció popular directa els quals oferiren a Frederic Guillem IV de Prússia el títol d'emperador d'Alemanya, però aquest no ho acceptà.
El 1862, el rei Guillem I de Prússia encomanà la direcció del govern a Otto von Bismarck, el qual en el seu llarg mandat de 30 anys s'encarregà de portar a terme totes les mesures d'unificació política d'Alemanya. Entre el 1864 i el 1871, Bismarck va realitzar la unitat política d'Alemanya a través de tres guerres:
- Guerra dels Ducats (1864). Bismarck guanyà la guerra contra Dinamarca i s'annexionà els territoris de parla alemanya situats a la península de Jutlàndia: Slesvig-Holstein.
- Guerra austroprussiana (1866). Després de la derrota d'Àustria, va ser dissolta la Confederació del Rin i el 1867 es va establir la Confederació d'Alemanya del Nord sense integrar a Àustria.
- Guerra francoprussiana (1870-1871). Després de vèncer el 1870 la guerra contra França i d'incorporar a l'imperi els territoris germanoparlants, fins aleshores francesos, d'Alsàcia i Lorena, el 1871 Guillem I fou proclamat emperador d'Alemanya. També van passar a l'imperi els territoris alemanys de Baviera, Baden-Wurtemberg Hessen i Darmstadt.
[edita] L'Imperi Alemany
Amb la creació de l'Imperi Alemany o Segon Reich s'inicia un període de gran desenvolupament de la nació alemanya en tots els camps; econòmicament, geogràficament, políticament i militarment. A partir d'aquest moment Alemanya es transforma juntament amb el Regne Unit en una de les dues grans potències mundials, si bé la presència colonial d'Alemanya es molt inferior a la dels britànics.
A partir d'aquest punt i durant les següients dues dècades s'estableixen els anomenats "sistemes bismarckians", que dominen la política europea en aquest període. Entre 1884 i 1885 Bismarck convoca la Conferència de Berlín en la que les potències estableixen les pautes per el repartiment colonial d'Àfrica.
Amb la coronació de Guillem II com a Kàiser, s'inicia un enfrontament entre aquest i Bismarck, el qual provoca la caiguda del canceller. L'emperador serà incapaç de continuar amb les polítiques implantades per Bismarck i Alemanya es veu poc a poc en la incapacitat de mantenir l'equilibri europeu que llavors era més que mai la base de l'equilibri mundial.
El 1914 esclata la Primera Guerra Mundial que, en provocar la derrota d'Alemanya el 1918, marca la fi de la dinastia Hohenzollern i de l'imperi. Les nacions vencedores imposen el Tractat de Versalles. El territori alemany es troba altre cop dividit.
[edita] En l'actualitat
A part de l'actual Alemanya, l'Imperi alemany va tenir les següents posessions a Europa:
| nom alemany | Estat | Regió |
|---|---|---|
| Eupen i Malmedy | Bèlgica | Eupen i Malmedy, dues ciutats a la província de Lieja |
| Hultschiner Ländchen | República Txeca | L'àrea de Hlučínsko |
| Südjütlands Amt | Dinamarca | Comtat de Sønderjyllands Amt |
| Elsaß-Lothringen | França | Els departaments de Bas-Rhin i Haut-Rhin (Alsàcia), i Moselle |
| Memelland, Memel | Lituània | Regió de Klaipėda |
| Pommern, Schlesien, Land Lebus, Ermland, Masuren (Ostpreußen) |
Polònia | Les parts nord i oest, incloent Pomerània, Silèsia, Lubusz i Warmia i Mazury |
| Königsberg | Rússia | Kaliningrad al Bàltic |
