Home de Cro-Magnon
De Viquipèdia
|
Home de Cro-Magnon Estat: Segur |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| {{{caption}}} | ||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Homo sapiens ssp. Cro-Magnon Linnaeus, 1758 |
L'home de Cro-Magnon és una branca de la subespècie de l' Homo sapiens, que va desenvolupar-se des d'aproximament fa uns 50.000 anys i que podria descendir d'exemplars migrats des de l'Àfrica fa uns cent mil anys.
S'estengué per tot Europa cap el 40.000 aC i eliminà l'home de Neandertal. A Catalunya s'estengué fa uns vint mil anys i menys unes poques troballes corresponents al període cultural anomenat “aurinyacià”, les troballes corresponen al període de cultura anomenat “gravetià” que fou la fase mitja del "perigordià". En canvi durant els períodes anomenats "solutrià" i "magdalenià" el fons gravetià es manté viu i fins i tot s’allarga més que enlloc (a aquesta darrera fase se l’anomena a Catalunya Epi gravetià).
La seva alçària mitjana era de 1,85 metres, és a dir 25 centímetres més alt que els seus predecessors. Vivia en coves i de vegades en campaments a l'aire lliure. Caçava en grups, els animals grossos amb trampes i els petits amb pedres i fletxes. Les dones recollien els fruits. No eren nòmades però de vegades abandonaven els seus llocs d’assentament.
Era un home força evolucionat, caminava erecte, era dolicocèfal, de nas ample i de mentó prominent. La seva adaptació al medi i la seva capacitat física i cultural era molt superior a la de l'home de Neandertal, al qual no va tardar en expulsar de les seves terres de cacera, arraconant-los fins a provocar la seva extinció.
Algunes restes trobades de l'home de Cro-Magnon presenten algunes característiques clarament Neandertaleses, però s’ha de descartar una fusió entre ambdós grups, i en tot cas es pot parlar només d’una absorció parcial sobretot de les dones que quedaven aïllades si els mascles de la tribu morien.
Al final del Paleolític Superior l’home de Cro-Magnon ja s’havia imposat als Neandertal, que de fet s'havien extingit.
El geòleg Louis Lartet va descobrir els cinc primers esquelets d’homes de Cro-magnon el març de 1868 al lloc anomenat Cro-Magnon a Les Eyzies, regió de Dordonya, a França. Després se'n van trobar més a tot Europa i a l'orient mitjà.
Les troballes més importants als Països Catalans corresponen a la Cova del Parpalló a Gandia, on s’han trobat plaques de pedra pintada i plaques gravades (pintura de l'estil de les de tipus parietals d’Altamira i Lascaux). Hi ha altres coves a la Garrotxa però sense pintures ni gravats. Les pintures s’han datat al període solutrià, perquè a la Cova del Parpalló les capes restaven intactes.
