Història de la pintura a l'antic Egipte
De Viquipèdia
A l'antic Egipte es desenvolupà una pintura mural, essencialment narrativa, amb representacions de cerimònies i fets remarcables. Juntament amb aquests temes, apareixen representacions molt reixides de la vida privada o dels animals i vegetals.
Els egipcis pintaven el baixrelleu que degut a la seva escassa profunditat sovint porta a confusió respecte a un o altre art. A partir de la III dinastia la pintura sobre les parets de les tombes sustitueix al baixrelleu, del qual adopta les principals convencions.
La pintura, com tot l'art de l'antic Egipte estava sotmesa a unes convencions o cànons i regles molt estrictes, entre les quals destaquen:
La frontalitat o manera de representar les figures consistent en disposar el cap i les cames de perfil però les espatlles i el pit de front, la qual cosa proporciona a les figures un posat característic. La frontalitat estava reservada a la figura humana o dels Déus i sovint, només als personatges més notables.
L'alçada de les figures té una relació directa amb la seva importància relativa, així tenim que el Faraó és alt en les escenes familiars on les seves dones i els esclaus son petits. Però el Faraó és petit en preséncia dels Déus, els quals en les corresponents escenes són grans o adhuc gegantins.
Altres convencions de la pintura al Antic Egipte són: La figura humana està orientada generalment cap a la dreta. El color de la pell dels homes era bru, mentres que en les dones era groc. L'or o el seu color eren el símbol del sol. No es feien gradacions de tonalitats de color.
La tècnica pictòrica dels egipcis era un antecedent de la pintura al fresc o tèmpera, ja que aglutinaven pigments naturals, extrets de diferents terres de color, amb clara d'ou i ho disolvien en aigua per aplicar-ho sobre les parets nues, es a dir, directament sobre la pedra calcària o revestides amb un enguixat sec.
Taula de continguts |
[edita] Pintura a l'Imperi Antic
Durant l'Imperi Antic no és pot disociar el baixrelleu de la pintura ja que, de fet, els temes són els mateixos i tenen idèntica finalitat: imitar la vida quotidiana i la natura per tal que pugui ser recreada en l'altra vida.
En les tombes, els temes representats són essencialment materialistes: la preparació dels aliments, del pa o de la cervesa, escenes agrícoles, escenes de caça i pesca, etc., posteriorment s'afegeixen altres com la construcció de vaixells, la fabricació de joies, estatues i teixits etc.
En els temes cerimonials i representatius, o en la figura del difunt impera el cànon de frontalitat, però en els temes d'animals, com en les famoses oques de Meidium, es dona ja una gran soltura tècnica. Els conjunts de pintura més destacats de l'Imperi Antic són:
- A la Mastaba de Ti (V dinastia, vers el 2450 AC.) hi ha diversos baixrelleus pintats amb escenes de treballs agricoles, entre ells l'home amb una somera que porta un fardell amb el seu pollí i l'escena del pas d'un gual amb un esclau que porta un vadell a coll-i-bé. En una mostra de l'excel.lent realisme de la pintura d'animals, el vadell gira el cap per cridar a la seva mare que va al darrera.
-
Pintura mural en la tomba de la princesa Itet, actualment al Museu d'El Caire
Al costat: Fris en la cambra dedicada al culte de la tomba de la princesa Itet. IV dinastía, vers el 2700 AC
A la part superior, escena de caça d'aus amb les sis "oques de Meidium".
A la part inferior, escena de treballs agrícoles.
