Gilead
De Viquipèdia
Gilead (hebreu גִּלְעָד àrab جلعاد) fou un districte de Palestina, al est del Jordà, al sud de la Decàpolis. Gilead es el nom bíblic de la regió muntanyosa al est del Jordà, entre el del mar Mort (el riu Arnon) i la regió al nord del riu Jabbok al centre. El seu nom arameu es Yegar Sahdutha que vol dir el mateix que en hebreu (Massa rugosa o Turó del testimoni). Abraçava els territoris de les tribus de Ruben i de Gad, i fins i tot part de Manasseh. El seu límit al nord fou el Bashan i al sud Moab i Ammon.
Quant Moisès va anar de les planes de Moab al mont Nebo, a Pisgah, oposada a Jericó, Iavhé li va ensenyar la terra de Gilead fins a Dan, Neftalí, Efraim i Manasès; la terra de Judà fins a la mar, el Neguev, i la plana, i la vall de Jericó fins a Zoar, i li va dir que era la terra promesa a Abraham, Isaac i Jacob i que la donaria als seus descendents, però ell només la veuria però no hi aniria (Deuteronomi 34:1-4 RSV).
Segons la Bíblia la part sud fou posseïda per Sihon i al nord del riu Jabbok per Og rei de Bashan. Derrotat Sihon les seves possessions foren repartides i en la divisió entre las tribus va correspondre a les de Gad (al sud del Jabbok), Manasès (al nord del mateix riu) i Ruben (al sud de Gad). Durant la revolta d'Amasa, fill de Ithra l'ismaïlita, contra el rei David, aquest va arribar a Mahanaim, i Absalom, cap de l'exèrcit en lloc de Joab ben Zeruiah (degut a que Nahash, la germana del pare o mare de Joab, Zeruiah, tenia una filla, Abigal, que estava casada amb Amasa), va creuar el Jordà amb els soldats jueus i va acampar a Gilead.. En aquesta regió van néixer els jutges Jair i Jephthah, el rei d'Israel Jehu, i el profeta Elies. Sota Tiglatpileser III d'Assíria fou una província anomenada Galazu
El 1948 aquesta regió fou atribuïda a Transjordània, i actualment tot el territori pertany al Regne de Jordània.
