Web Analytics
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions Estocolm - Viquipèdia

Estocolm

De Viquipèdia

La ciutat vella d'Estocolm
Ampliar
La ciutat vella d'Estocolm

Estocolm (en suec Stockholm) (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en suec) és la capital del Regne de Suècia i la més gran de les capitals escandinaves. La seva conurbació, a cavall del llac Mälaren i el mar Bàltic, passa del milió d'habitants. La ciutat s'estén per un conjunt d'illes, de les quals la més significativa és la que forma la Gamla Stan, o ciutat vella. L'edifici seu de l'Ajuntament és famós internacionalment, ja que és on es fa el lliurament dels prestigiosos Premis Nobel.

La ciutat d'Estocolm parlant pròpiament (Stockholms Kommun) compta 771.038 habitants (finals de 2005). No obstant això, el nom d'Estocolm és generalment donat al conjunt del comtat d'Estocolm, que en reagrupa 1.704.930.

En tant que capital sueca, el govern hi resideix i el parlament s'hi reuneix. És igualment la residència del cap de l'Estat, el rei Carl XVI Gustav.

L'església de Sofia
Ampliar
L'església de Sofia

Taula de continguts

[edita] Geografia

Si bé Estocolm va ser fundada sobre la petita illa de Gamla Stan (vella ciutat) situada exactament entre el llac Mälaren i el mar Bàltic, s'ha desenvolupat cap al nord on es troben Norrmalm i Östermalm, i al sud cap a Södermalm. En total, s'estira sobre 14 illes, fent de l'aigua un element omnipresent. La ciutat compta amb 53 ponts que permeten circular entre els diferents barris.

Estocolm disposa d'un important arxipèlag, constituït de milers d'illes, paradís per als habitants de la ciutat a qui agrada passejar-s'hi el cap de setmana.

Com totes les ciutats escandinaves, es troba molt ben comunicada via marítima amb les altres ciutats importants del seu entorn, com Göteborg (via llacs interiors i el Göta Älv), Hèlsinki o Copenhaguen i les ciutats costaneres d'Alemanya, Polònia i les repúbliques bàltiques.

Les coordenades d'Estocolm són : 59°21'N, 18°4'E.

[edita] Política

Estocolm és un dels 290 municipis de Suècia, i és la capital del comtat d'Estocolm. Aquest últim és responsable de les polítiques de salut i de transport de la ciutat, així com dels principals centres culturals.

El municipi està dividit des de 1998 en 18 districtes, que tenen la responsabilitat de les escoles primàries, l'assistència social, els lleures i els mitjans culturals locals. L'actual alcalde d'Estocolm és Annika Billström (des de 2002), del partit socialdemòcrata del treball.

[edita] Història

[edita] Els començaments d'Estocolm

La primera menció de la ciutat d'Estocolm data de 1252. La ciutat es redueix llavors a la petita illa de Gamla Stan (Vella ciutat). Hauria estat fundada per Birger Jarl, per tal de protegir Suècia d'invasions de flotes estrangeres i per tal de posar fi als pillatges dels quals n'eren víctimes ciutats com a Sigtuna situada sobre el llac Mälaren. El primer edifici construït va ser un fort que controlava el trànsit marítim entre el mar Bàltic i el llac Mälaren.

El llac Mälaren amb la part vella, els inicis de la ciutat
Ampliar
El llac Mälaren amb la part vella, els inicis de la ciutat

Sota la influència de Magnus Ladulås, Estocolm prospera gràcies a les seves relacions comercials amb Lübeck. Forma llavors part de la lliga hanseàtica. El 1270, Estocolm és descrita per documents com una verdadera ciutat, i el 1289 és ja la major ciutat de Suècia. La primera estimació fiable de la seva talla es remunta al segle XV. Reuneix llavors aproximadament un miler de llars que equivalia a uns cinc a sis mil habitants.

El 1350, la ciutat coneix un episodi de pesta negra devastador.

[edita] La unió de Kalmar

Christian I de Dinamarca
Ampliar
Christian I de Dinamarca

No és fins al 1419 que Estocolm és proclamada capital de Suècia. La seva posició estratègica, així com el seu pes econòmic en fan una plaça important en les relacions entre els reis danesos de la unió de Kalmar i el moviment d'independència suec durant el segle XV. Es desenvolopen nombroses batalles, sobretot la batalla de Brunkeberg guanyada el 1471 per Sten Sture el vell contra el rei de Dinamarca Christian I, i el bany de sang d'Estocolm que tindrà lloc el 1520 sota els ordres de Christian II de Dinamarca, posant fi a la unió de Kalmar.

[edita] El període dels Vasa

El 1521, Gustav Vasa fa la seva entrada a Estocolm i signa el començament d'una nova era per a Suècia. Estocolm creix i s'estira més enllà de Stadsholmen sobre Södermalm i Norrmalm. El 1600, ja compta uns deu mil habitants.

[edita] 1600-1800

El Parlament de Suècia
Ampliar
El Parlament de Suècia

Al segle XVII Estocolm es fa una ciutat europea d'envergadura. Entre 1610 i 1680 la seva població es multiplica per sis. Ladugårdslandet, ara anomenat Östermalm així com l'illa de Kungsholmen són en aquells moments absorvits per la ciutat. El 1628, el Vasa arriba a Estocolm. Poc després són instaurades les regles que donen a Estocolm un monopoli sobre els intercanvis entre els negociants estrangers i els territoris escandinaus. En aquesta època són construïts molts castells i palaus, entre els quals la casa de la noblesa (riddarhuset) i al segle XVIII el palau reial.

Després de la guerra del Nord que arrossega la destrucció parcial de la ciutat, Estocolm veu com el seu creixement comença a afluixar. Conserva tanmateix el seu paper de capital política de Suècia, i sota el regnat de Gustave III de Suècia afirma la seva superioritat cultural. L'òpera reial és un bon exemple de l'arquitectura d'aquesta època.

[edita] 1800-1900

Al començament del segle XIX, Estocolm perd encara més la seva influència econòmica. Norrköping esdevé la principal ciutat industrial del país, i Göteborg un port ineludible gràcies a la seva localització sobre el mar del Nord. En la segona part del segle, Estocolm troba el seu paper de líder en l'aspecte econòmic amb l'aparició de noves indústries, i es fa un centre important per al comerç i els serveis, així com la principal porta d'entrada de Suècia.

La seva població creix llavors de manera molt important per una forta immigració. Al final del segle, només el 40% dels habitants de la ciutat hi havien nascut. Es comencen llavors a desenvolupar barris més enllà dels límits d'Estocolm, al camp i sobre les costes. És també en aquesta època que la ciutat augmenta el seu paper central en l'educació i la cultura, amb l'obertura de nombroses universitats, com el Karolinska Institut.

[edita] Segle XX

Konserthuset construït al barri de Hötorget.
Ampliar
Konserthuset construït al barri de Hötorget.

Durant el segle XX, Estocolm rehabilita una gran part del seu centre, que barrejava carrers estrets i embolicats que plantejaven problemes a mesura que la circulació augmentava. Les autoritats municipals hi prohibeixen la renovació dels edificis i els compren sobre tot els de la zona prop de l'estació central, de Hötorget a Sergels torg, durant la primera meitat del segle. De 1945 a 1967 la zona és derruïda i després reconstruïda, amb amples carrers de vianants així com gratacels.

Al final del segle, Estocolm és una ciutat moderna, cosmopolita i molt avançada en l'àmbit tecnològics. El 1923 el govern del municipi canvia de seu i passa al nou ajuntament. El metro d'Estocolm és construït a partir de 1950, i el districte de Kista s'ha convertit en un important centre per a les noves tecnologies.

[edita] Esdeveniments recents

El 1986 el primer ministre Olof Palme és abatut en ple carrer, i el 2003 la ministra d'afers exteriors Anna Lindh és assassinada al gran magatzem Nordiska Kompaniet.

[edita] Cultura

El castell de Drottningholm.
Ampliar
El castell de Drottningholm.

Capital de Suècia, Estocolm compta amb una gran part dels principals llocs culturals de Suècia, com teatres, museus o òperes. A Estocolm i els seus voltants s'hi troben dos indrets inscrits en la llista del patrimoni mundial de l'UNESCO:

D'altra banda, Estocolm ha estat designada capital europea de la cultura el 1998.

[edita] Museus

El vaixell Vasa
Ampliar
El vaixell Vasa

Estocolm compta prop d'un centenar de museus, alguns dels quals són gratuïts. Els més cèlebres són:

  • el museu Vasa
  • el Skansen
  • el museu històric
  • el museu d'art modern
  • el museu nacional de belles arts
  • el museu de ciències naturals i d'història natural
  • el museu nòrdic.



[edita] Esport

Cartell dels Jocs Olímpis del 1912
Ampliar
Cartell dels Jocs Olímpis del 1912

Estocolm va acollir els jocs Olímpics d'estiu 1912, i posseeix l'estadi olímpic, el globen i l'amfiteatre de Råsunda per a la pràctica del futbol, de l'hoquei sobre gel o inclús del bandy. Els pincipals clubs de futbol de la ciutat són el Djurgårdens IF i l'AIK Solna. La presència de nombroses basses fa propici la pràctica del patí a gel en període hivernal.

[edita] Els principals barris

La part principal d'Estocolm està composada de diversos barris que constitueixen bonics llocs per visitar.

  • La vella ciutat, Gamla Stan se situa principalment sobre l'illa de Stadsholmen. Està constituïda d'estrets carrerons i s'hi troben nombrosos llocs d'interès com el palau reial, el museu Nobel, l'església alemanya, Storkyrkan o la casa de la noblesa.
L'estació central a Norrmalm
Ampliar
L'estació central a Norrmalm
  • Djurgården, una de les illes d'Estocolm, reuneix les principals atraccions turístiques de la ciutat. Hom hi touve el museu Vasa, Skansen, el museu nòrdic, el parc d'atracció de Gröna Lund així com un gran parc.
  • Södermalm és un barri molt animat, on s'hi troben moltes discoteques. La plaça de mariatorget és un lloc molt preuat, així com les nombroses esglésies.

Els altres barris notables són Norrmalm, Östermalm, Kungsholmen o Skeppsholmen.

[edita] Transports

Els barris d'Estocolm.
Ampliar
Els barris d'Estocolm.
Els barris des de l'aire.
Ampliar
Els barris des de l'aire.

Estocolm és el punt central del sistema de ferrocarril suec. La ciutat posseeix un aeroport internacional, Arlanda, així com dos aeroports menys importants : Skavsta i Bromma.

Estocolm és igualment un port important, amb relacions sobretot cap a les ciutats d'Hèlsinki, Sant Petersburg, Turku i Tallin.

Els transports públics són d'una gran varietat. Un metro (Tunnelbana) para als llocs principals de la ciutat i implica tres línies de tramvia-trens (pendeltåg, roslagsbana i saltsjöbana) que permeten d'anar als afores a llargues distàncies (un centenar de quilòmetres del nord al sud). Hi ha també tramvies (tvärbana, nockebybana, lidingöbana i djurgårdslinje), així com una vasta xarxa de bus. Els equipaments són propietat la societat Storstockholms Lokaltrafik (SL, propietat del comtat d'Estocolm), i són explotats i mantinguts per subcontractistes. El tramsport amb vaixell són igualment utilitzats cap a l'arxipèlag.

El 3 de gener de 2006 ha estat instaurat un sistema de peatge urbà semblant al de Londres, per a un període de prova de sis mesos. Al final d'aquest període, un referèndum decidirà sobre si es continua o es para aquest sistema. Els objectius principals són de reduir els embussos i la contaminació generada pel trànsit per carretera. La xarxa de bus ha estat reforçada per aquesta ocasió.

[edita] Economia

El domicili social de més del 40% de les empreses sueques se situa a Estocolm, que és el centre econòmic i financer de Suècia. Estocolm posseeix algunes empreses d'alta tecnologia, com Ericsson, electrolux o AstraZeneca. El districte de Kista és un dels centres europeus més dinàmics per a les tecnologies de la informació i de la comunicació.

El turisme s'ha fet des de fa alguns anys una activitat molt important per la ciutat d'Estocolm amb set milions de visitants anualment.

[edita] Formació

La facultat de matemàtiques Albano a la universitat d'Estocolm
Ampliar
La facultat de matemàtiques Albano a la universitat d'Estocolm

Estocolm posseeix 16 grans escoles i universitats, entre les quals el Karolinska Institut, la universitat d'Estocolm i l'institut reial de tecnologia. El seu nombre és en expansió, com a mostra la creació de Södertörns Högskola, al sud (Flemingsberg).

Acadèmies reials són igualment situades a Estocolm, com l'acadèmia reial de les ciències de Suècia i l'acadèmia sueca que entre altre distribueixen tots els anys els preus|premis Nobel.

[edita] Personatges cèlebres

Els personatges següents van néixer tots a Estocolm.

  • Benny Andersson (1946-), cantant
  • Ingrid Bergman (1915-1982), actriu
  • Folke Bernadotte (1895-1948), diplomàtic
  • Charles-Louis Didelot (1767-1837), ballarí
  • Christer Fuglesang (1957-), astronauta
  • Greta Garbo (1905-1990), actriu
  • Lars Gyllensten (1921-), novel·lista
  • Carl Larsson (1852-1919), pintor
  • Sven Lindqvist (1932-), escriptor
  • Yngwie Malmsteen (1963-), guitarrista
  • Alfred Nobel (1833-1896), industrial i científic
  • Rolf Sievert (1896-1966), físic
  • Annika Sörenstam (1970-), jugadora de golf
  • Art Spiegelman (1948-), autor teatral
  • August Strindberg (1849-1912), escriptor
  • Emanuel Swedenborg (1688-1772), científic, teòleg i filòsof
  • Marie Taglioni (1804-1884), ballarina
  • Raoul Wallenberg (1912-date de defunció incerta), diplomàtic
Imatge panoràmica de la ciutat des de l'Ajuntament
Ampliar
Imatge panoràmica de la ciutat des de l'Ajuntament
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Estocolm

THIS WEB:

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - be - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - closed_zh_tw - co - cr - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - haw - he - hi - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - ru_sib - rw - sa - sc - scn - sco - sd - se - searchcom - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sq - sr - ss - st - su - sv - sw - ta - te - test - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tokipona - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007:

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - be - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - closed_zh_tw - co - cr - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - haw - he - hi - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - ru_sib - rw - sa - sc - scn - sco - sd - se - searchcom - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sq - sr - ss - st - su - sv - sw - ta - te - test - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tokipona - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia 2006:

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - be - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - closed_zh_tw - co - cr - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - haw - he - hi - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - ru_sib - rw - sa - sc - scn - sco - sd - se - searchcom - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sq - sr - ss - st - su - sv - sw - ta - te - test - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tokipona - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu