Constitució Espanyola de 1978
De Viquipèdia
La Constitució Espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978.
Taula de continguts |
[edita] Gestació
El 15 de desembre de 1976 es ratifica la Llei per la Reforma Política que posa punt final al règim franquista i obrí el camí a unes corts constituents, amb la qual cosa s'obre un procés que culminarà amb l'aprovació per referèndum del 6 de desembre de 1978 de la Constitució.
Amb les eleccions del 15 de juny de 1977 es formen unes corts constituents, formades per dues Cambres: el Congrés i el Senat. Es va elegir una Comissió Constituent del Congrés, la qual designà una Ponència integrada pels Diputats Gabriel Cisneros de UCD, Manuel Fraga Iribarne (AP), Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD), Gregorio Peces-Barba (Socialistas del Congreso), José Pedro Pérez Llorca (UCD), Miquel Roca i Junyent (Minoria Catalana), i Jordi Solé Tura (PCE).
Després de rebre 3.100 esmenes al text inicial fou redactat un segon projecte que va ser aprovat per les dues Cambres i, per referèndum, pels espanyols el 6 de desembre de 1978.
[edita] Contingut
La Constitució de 1978 fou aprovada per un ample consens, i donat lloc a un sistema democràtic que es pot homologar amb les altres democràcies occidentals. Proclama els drets fonamentals, les llibertats públiques, la divisió de poders, la sobirania popular i un Estat social i democràtic de dret, que adopta com a forma de governa la Monarquia Parlamentària. La Constitució de 1978 reconeix plenament les Comunitats Autònomes.
[edita] Reformes
Amb la creació de la Unió Europea les Corts Generals reformaren l'article 13.2 per fer possible que qualsevol ciutadà de la Unió resident a Espanya tingui dret a ser elegible a les eleccions municipals, d'acord amb les exigències del Tractat de Maastrich.
[edita] Vegeu també
- Constitució de Cadis de 1812
- Constitució Espanyola de 1931
- Transició espanyola sobre el procés de transició entre la dictadura i el restabliment de la democràcia a les dècades del 70 i 80.
