Manuel Fraga Iribarne
De Viquipèdia
Manuel Fraga Iribarne (Vilalba, Lugo, 23 de novembre de 1922) és un polític i diplomàtic espanyol d'extensa carrera, tant durant la dictadura franquista com a l'època democràtica posterior.
Taula de continguts |
[edita] Inicis i formació (1922-1961)
Format en Dret, Política i Economia, Fraga va ingressar al cos de lletrats de les Corts el 1945 i va iniciar la carrera de diplomàtic el 1947. Va exercir carrecs polítics importants a diferents òrgans de l'Estat des de 1951.
Catedràtic de Dret Polític des de 1948 (València), va obtenir la plaça de Teoria de l'Estat i Dret Constitucional de la Universitat Complutense de Madrid el 1953. Va conjugar la docència amb els seus càrrecs polítics amb algun breu parèntesi, fins el 1987, any de la seva jubilació com a professor.
[edita] Ministre d'Informació i Turisme (1962-1969)
Des del juliol de 1962, com a ministre d'Informació i Turisme, va promoure el desenvolupament del turisme, sobre tot afavorint la imprescindible relaxació de l'estricta moral pública imperant els anys anteriors. D'aquests anys és l'eslògan Spain is different! ("Espanya és diferent!"), interpretat per alguns com una justificació encoberta del règim polític franquista. Els ingressos pel turisme es van convertir ràpidament en el principal capítol de l'economia nacional i, sumats als diners enviats pel nombrós contingent d'emigrants, van permetre una millora considerable de les condicions de vida de la població. Com a conseqüència indirecta, les noves costums portades pels turistes es van convertir en un factor més d'afebliment del règim, identificat amb un catolicisme preconciliar.
Per una altra banda, en tant que ministre de Propaganda (informació) va haver d'assumir tasques com la justificació de l'assassinat d'oponents al franquisme. Es va distingir pel zel amb què es va aplicar en el cas del dirigent comunista Julián Grimau, executat, segons la terminologia del règim, el 1963. En un tret distintiu de la seva forta personalitat, mai no ha admès tenir cap obligació de retractar-se per la seva participació als fets de la dictadura.
Després de l'accident que va patir el 1966 un bombarder nord-americà, a conseqüència del qual es va produir una fuita radioactiva i una bomba d'hidrogen va caure al mar, Fraga es va banyar suposadament a Palomares en un intent de calmar l'opinió pública i demostrar que no hi havia cap risc. En realitat, aquest va ser l'accident amb armes nuclears més greu de la història: el 29% de la població local presenta plutoni en el seu organisme.
Aquest mateix any va presentar una Llei de Premsa, coneguda com la Llei Fraga, que, en suprimir la censura prèvia, va tenir l'efecte de permetre una més gran llibertat de premsa, encara que extremadament restringida i sotmesa a autocensura. Conseqüència d'aquesta llei van ser, per exemple, el segrest del diari ABC el 1966 i, dos anys més tard del del diari Madrid, que va acabar amb la voladura del seu edifici el 1971.
[edita] La fi del règim franquista (1969-1982)
El 1969, any de l'estat d'excepció que es va produir a conseqüència del procés de Burgos, va cessar com a ministre, en el transcurs de la crisi de govern produïda pel cas Matesa, en la que liderava el sector blau (falangistes) que anava quedant arraconat en favor dels sectors pròxims a l'Opus Dei encapçalats per Luis Carrero Blanco. El 1973 va ser anomenat ambaixador al Regne Unit, càrrec que va exercir fins a la mort de Franco.
El 1975 va ser anomenat vicepresident i ministre de Governació (càrrec equivalent a l'actual ministre d'Interior) del govern de Carlos Arias Navarro, primer del règim franquista després de la mort del dictador. Poc després, el 1976, va pronunciar la frase «La calle es mía», després d'un incident en que van morir diverses persones pels trets de les forces de seguretat durant el desallotjament d'una concentració a la catedral de Vitòria.
El fracàs del govern d'Arias Navarro va dur al nomenament d'Adolfo Suárez com a nou president. Aquest va aconseguir aglutinar elements molt heterogenis, des de membres del règim de Franco partidaris d'una reforma profunda, fins a centristes que havien gaudit d'una relativa tolerància, al partit que va batejar Unión de Centro Democrático (UCD).
[edita] Cap de l'oposició (1982-1987)
Fraga, que no trobava el seu encaix a la UCD, va fundar el partit conservador Alianza Popular (AP), que més tard es va anomenar Partido Popular (PP). El partit, que inicialment incloïa sobre tot a polítics actius durant el règim de Franco, no va tenir gaire acceptació els primers anys d'existència, però va guanyar popularitat quan la Unión de Centro Democrático (UCD), partit de centre-dreta que va guanyar les dues primeres elecciones democràtiques, es va desfer i molts dels seus membres van afiliar-se a AP. Alianza Popular, en coalició amb el Partido Demócrata Popular i el Partido Liberal, ambdues formacions procedents de la UCD, va obtindre un 26% dels vots a les eleccions de 1982 i de 1986, el que va convertir a Fraga en cap de l'oposició. Va ser escollit diputat per AP en les eleccions de 1977, 1979, 1982 i 1986.
[edita] President de Galícia (1987-2005)
El 1987, Fraga va cedir la presidència del PP a José María Aznar i va tornar a la seva terra natal, Galícia. Va guanyar les eleccions autonòmiques de 1989, passant a ser president de Galícia, carrec que va mantenir fins l'any 2005; escollit al congrès del PP gallec com a candidat del partit a les eleccions autonòmiques d'aquell any, va perdre la majoria absoluta per escàs marge.
Com a conseqüència del naufragi del petroler Prestige a prop de les costes gallegues a finals del 2002, Fraga va ser molt criticat per la seva actuació a la crisi, encara que pocs mesos després, el Partido Popular de Galicia guanyava les eleccions municipals a bona part de les poblacions costaneres que van ser afectades per la marea negra.
En les autonòmiques del 2005 no va obtenir la majoria absoluta. L'aliança entre el PSdG i el BNG va fer fora de la presidència de la Xunta de Galicia al PP després de 16 anys al poder. Actualment, el PP de Galícia prepara la successió de Fraga, els principals candidats per a la qual són Alberte Núñez Feijóo, Xosé Cuíña, Xosé Luis Barreiro i l'ex-conselleiro de Pesca e Asuntos Marítimos, Henrique López Veiga.
[edita] Actualitat
Actualment, Manuel Fraga Iribarne és senador del PP en representació de Galícia.
| Precedit per: Fernando Ignacio González Laxe |
President de Galícia Febrer1990 – Desembre 2005 |
Succeït per: Emilio Pérez Touriño |
| Precedit per: José García Hernández |
Ministre de Governació 1975 –1976 |
Succeït per: Rodolfo Martín Villa |
| Precedit per: Gabriel Arias Salgado |
Ministre d'Informació i Turisme 1962 – Desembre 1969 |
Succeït per: Alfredo Sánchez Bella |
| Precedit per: - |
President d'Alianza Popular 1977 – 1987 |
Succeït per: Antonio Hernández Mancha |
| Precedit per: President d'Aliança Popular Antonio Hernández Mancha |
President del PP 1987 – Desembre 1990 |
Succeït per: José María Aznar López |
