Bernat Tallaferro
De Viquipèdia
Bernat I de Besalú Tallaferro ( v 970 - Provença 1020 ), comte de Besalú (998-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).
[edita] Orígens familiars
Fill del comte Oliba Cabreta i la seva esposa, Ermengarda d'Empúries, la qual exercí de regent els primers anys del seu nomenament, fins a la mort d'ella el 994.
Ermengarda fou la que dividí l'herència del seu pare Oliba Cabreta en els seus dos fills, així mentre Bernat rebia Besalú els seus germans Guifré rebia la Cerdanya i Oliba rebia el comtat de Berga i el de Ripoll.
[edita] Núpcies i descendents
El 992 es casà amb Toda de Provença, filla de Guillem I de Provença. D'aquesta unió en nasqueren:
- l'infant Guillem I de Besalú (?-1052), comte de Besalú
- l'infant Guifré de Besalú (?-1054), bisbe de Besalú i Carcassona
- l'infant Hug Berenguer de Besalú
- la infanta Adelaida de Besalú, casada amb Ponç I d'Empúries i el 1050 amb Ermengol III d'Urgell
- la infanta Garsenda de Besalú, casada amb el vescomte Berenguer I de Narbona
- l'infant Enric de Besalú
- la infanta Constança de Besalú, casada amb Ermengol II d'Urgell
[edita] Vida política
Dominà el Vallespir i el Fenollet i adquirí el comtat de Ripoll per la renúncia del seu germà l'Abat Oliba el 1003.
Viatjà fins a Roma en dues ocasions, la primera el 998 per participar en un sínode i la segona el 1016 per reclamar un bisbat propi per a Besalú. En va ser bisbe el seu fill Guifré, però dit bisbat durà molt poc (1017-1020).
El 1010 va ajudar a Ramon Borrell de Barcelona en la seva expedició a Còrdova i també va ajudar el comte Gausfred II de Rosselló contra Hug I d'Empúries per tal d'assegurar la separació dels dos comtats.
Va morir camí de Provença, en terres del riu Roine, l'any 1020.
| Precedit per: Oliba Cabreta |
Comte de Besalú 988–1020 |
Succeït per: Guillem I |
| Precedit per: Abat Oliba |
Comte de Ripoll 1003–1020 |
