Ramon Borrell
De Viquipèdia
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 1017), Comte de Barcelona, Girona i Osona (992-1017).
Fill gran del comte Borrell II de Barcelona i de la seva primera esposa Letgarda de Tolosa.
Associat al poder pel seu pare el 988, va governar sol a partir de la mort d'aquest, el 992.
El 993 es casà amb Ermessenda de Carcassona, filla de Roger I, comte de Carcassona. Van tenir un fill: Berenguer Ramon I (v. 1006). Ermessenda participà amb ell en el govern dels comtats, en la presidència de les assemblees i tribunals i en les campanyes militars a Al-Àndalus.
Durant els anys 1000-1002, va ser objecte de diverses ràtzies del cabdill musulmà Almansor. El 1003 va dirigir una expedició a Lleida que va ser contestada amb una nova ràtzia del fill d'Almansor, Abd al-Malik.
L'any 1010, aprofitant que el Califat de Còrdova havia entrat en un procés de descomposició en taifes, va organitzar una expedició a Còrdova juntament amb Ermengol I d'Urgell, Bernat de Besalú i Wahid, un cabdill musulmà partidari de l'omeia Muhammad al-Mahdi. L'expedició va derrotar Sulayman prop de Còrdova, fet que va posar fi, definitivament, al domini musulmà sobre Catalunya. A més, amb la seva relació directa amb el Papa Silvestre II, va reforçar la seva indepèndencia respecte el rei de França. Els anys 1015-1016 va realitzar noves expedicions a l'Ebre i al Segre.
Durant aquestes ràtzies, sobretot en la de l'any 1010, a més de victòries militars es van obtenir importants botins, principal motiu de la participació dels nobles en la guerra.
De cares a l'interior, va estimular la repoblació de la part oriental de la Segarra, la Conca de Barberà i el Camp de Tarragona. També va impulsar la construcció de la catedral de Barcelona.
Com a curiositat, direm que Ramon Borrell va ser el primer comte català que encunyà moneda pròpia.
A la seva mort, el 1017, va ser succeït pel seu fill Berenguer Ramon I. La seva vídua Ermessenda actuarà com a regent fins a la majoria d'edat de l'infant, el 1023.
| Precedit per: Borrell II |
Comte de Barcelona, Girona i Osona amb Ermessenda 992–1017 |
Succeït per: Berenguer Ramon I |
