Benimodo

El terme municipal de Benimodo té una superfície de 12,2 km2, dividida en dues parts, una de forma allargada que és la més gran i en la qual es troba situat el nucli poblacional on hi ha l’església barroca de la Puríssima Concepció, i una altra a uns poc km cap al sud anomenada El Resalany. L’economia és bàsicament agrícola. Cavanilles ja parla en les seues Observacions de raïm, olivera, garrofa i secà en general. A hores d’ara, gràcies a la construcció de séquies i canals per al reg predomina el reguiu: taronger i fruiters. Hi ha també una incipient activitat ramadera i alguna fàbrica.

[edita] Origen

Com indica el seu nom la fundació és àrab. Rere la conquesta, Jaume I la donà a Pere de Montagut; en 1330 apareix hi ha la primera notícia documentada de Benimodo en què se l’esmenta com a llogaret poblat per moriscs sota senyoriu de Pelegrí de Montagut, senyor de Carlet. Posteriorment passa als Vilanova, els quals, en 1362, la van vendre, juntament amb Carlet, a la ciutat de València. El 1375 va ser comprada pels Castellví. Els agermanats d’Alzira la saquejaren en 1522. En el moment de l’expulsió, amb la qual va romandre deshabitada, comptava amb 150 cases. La següent notícia sobre població és de 1715 en què comptava amb 405 veïns al poble actual; pel que respecta al lloc conegut com El Resalany mai més no ha tornat a repoblar-se.

[edita] Festes

A Sant Felip Benici, del 22 al 25 d'agost.

[edita] Altres dades

L’ajuntament està regentat pel PSPV que en les eleccions de 2003 va obtenir 5 regidors; 4 en té el PP. En 2002 la xifra d’empadronats era de 1.957. El gentilici és benimodí, i també benimodolí. El 88,94% dels habitants declararen saber parlar valencià al cens de 2.001.