Carlet

De Viquipèdia

Per a d'altres significats, vegeu Carlet (desambiguació).

Carlet

Localització

Municipi de la Ribera Alta

Carletí
Carletina

14.622

45,60 km²

320,66 hab/km²

48 m

Nuclis de població

Codi postal

46240

Coordenades

39° 13’ 35” N
0° 31’ 16” W

Predomini lingüístic històric

Valencià

Partit judicial

Carlet

Pressupost municipal
2003

10.304.007,72 €

El terme, de 45,60 km2, i gairebé pla se situa en la vall dels Alcalans i es troba solcat pel riu Magre, d’escàs cabdal però forts avingudes, el riu Sec, o barranc de Montortal i la rambla la Parra.

[edita] Història

De l’àrab Qualaet que siginificava, "castell" o "plaça fort". Tot i que hi ha escasses mostres de poblament anteriors a la fundació musulmana, s’han trobat alguns atifells del Paleolític i del Neolític a La Parra; dels ibers al poblat de Matamon i a la Font Blanca i dels romans hi ha les deixalles d’una possible vil·la rústica en la partida de Fornals i algunes romanalles a la Font Blanca i al Pedregalet. La primera menció rera la conquesta és el 5 de juny 1238 al Llibre del Repartiment, en eixa data el castell i la vila de Carlet van ser donats a Pere de Montagut qui atorga carta pobla el 17 de gener de 1252 als pobladors musulmans que hi romangueren i delegà en Joan de Campolo, rector de l’església de sant Andreu de València el repoblament amb cristians de les alqueries; a la mort del cavaller Montagut hereta el lloc el seu fill, Pelegrí de Montagut; el 23 de desembre del 1329, el rei Alfons IV concedeix al senyor la meitat de les penes i el coneixement de les causes criminals, excepte les condemnes a mort i mutilació de membres; en 1348 passa a la família Vilanova i s’independitza d’Alzira amb el títol de vila; el 1374, Vidal de Vilanova, casat amb Elvira de Montagut, ven Carlet als jurats de València i aquests, el 1375, a Gonçal de Castellví, en 1393 Joan I dóna en fiança a Ferrer de Canet la suprema jurisdicció de Carlet, però posteriorment l'obtindria la família Castellví; en 1520 Carlet posseeix dues cartes pobles, una per a mudèjars i una altra per a cristians i el 1610 darrere l'expulsió dels moriscs es va donar una més per als nous pobladors, en les del 1520 ja detenta la suprema jurisdicció, regalies, drets (host, cavalcada, morabatí), el terç delme i el pagament de rendes emfitèutiques personals com llaurança de terra, els mudèjars pagaven també drets de tipus musulmà com alcendia, alfarda i alfatera; en temps de la Germania, els agermanats de Carlet assaltaren i saquejaren el castell dels Castellví, nogensmenys, els musulmans, amb condicions vassallàtiques més oneroses, es mantingueren fidels al senyor i la població cristiana als agermanats¸ en 1604 es crea el comtat de Carlet a favor de Jordi de Castellví i López de Mendoza; en la carta de població del 1610 les condicions eren similars encara que s'eliminaren els drets musulmans, la supressió dels serveis personals i la reducció de la partició de fruits en l'oli, el poble queda dividit en dos: Antic i Nou, cadascú amb ajuntament propi que es renovava anualment; el segle XVII estigué marcat pels continus enfrontaments dels vassalls amb el senyor per les traves d’aquest a la comercialització dels productes; en 1801 un avalot popular acabà amb l el saqueig del palau del comte, el 1805 els veins i l’Ajuntament demanen la incorporació a la Corona; en 1812, durant la guerra contra els francesos, el convent de la vila fou saquejat per les tropes invasores; el 19 de juny de 1872 un terratrémol causa importants destrosses en el poble que, aqueix mateix any es proveït de fonts públiques; en 1891 es derrueix el palau comtal per eixamplar alguns carrers; en 1894 el ferrocarril arriba a Carlet amb les importants conseqüències que se’n deriven; en 1926 a ran d’una visita del dictador Primo de Rivera el municipi abasta el títol de ciutat; en 1957 una riuà assola la població; en 1970 es demolit l’antic convent i en seu lloc s’aixeca el nou ajuntament.

[edita] Llocs d'interés

Al llarg del carrers sant Bernat, Major, Reixes, Flatoses i de la plaça Major trobem edificis d’interés restaurats i de la resta del patrimoni parlem tot seguit:

Església de l’Assumpció. Dividida en dues plantes de què la baixa era l’antic convent de dominics. La façana fou restaurada en 2002.

Ermita de sant Bernat. Excepcionalment, de planta heptagonal (set costats) De 1766. S’hi celebra una romeria anualment i molts amics i famílies van de paella els caps de semana.

Parc Escolar, mot popular del col·legi Juan Vicente Mora. Eclèctic, de 1926.

Residència La Llum. Antic Hospital. De planta anterior, fou reconstruit en 1910 en estil neoclàssic.(Allí estaven els estudis de Ràdio Matamon fins a mitjans de la decada dels 90)

Estació del Ferrocarril. Eclèctica, 1925.

Els Pinets. Antics dipòsits d’aigua. De 1927.

Mercat Municipal. Construït per Mariano Peset en 1930 en estil art-decó.

Teatre Giner. Aixecat en 1912 sobre una antiga fàbrica vins.

Teatre de El Siglo. Recreació a menor escala del Teatre Princesa de València. Inaugurat el 2 de febrer de 1889 i referent des d’aleshores en la cultura i en l’oci carletí. Actualment és propietat municipal i es troba en un lamentable estat.

[edita] Cultura i espectacles

Fidel a la tradició musical valenciana, Carlet compta amb dues bandes de música, L’Artística i La Unión Musical i una Coral Polifònica; s’ha d’esmentar la important tasca que fa l'Associació Cultural "El Trencall", que treballa en la recuperació del folklore carletí i la Big Band Nou Mil.lenni, dedicada a la musica Jazz.

[edita] Gastronomia

Dels menjars esmentar, com no, els arrossos de tota mena, la sardinà i la rosca en all.

[edita] Festes

El primer i segon diumenge de setembre en honor a Sant Bernat i les germanes, Santa Rita, Santa Bàrbara, "San Isidro, llaurador", Santa Maria de Carlet,la Mare de Déu de Gràcia.

El dia 23 de juliol, tradicional romeria a l'Ermita de Sant Bernat.

[edita] Altres dades

Actualment els 14.398 habitants (cens de 2003) s’hi reparteixen en els nuclis de Carlet i Ausiàs March, el gentilici és carletins i l’ajuntament està governat pel PP que té 10 regidors (eleccions de 2003; 4 en té el PSPV i 3 el BLOC. Un 81,94% dels habitants parlen valencià, segons cens de 2.001.

L’economia de Carlet és bàsicament agrària i el conreu més extès els cítrics. Compta també amb un polígon industrial on hi ha fàbriques dedicades a la comercialització dels productes agrícoles, fusteria metàl·lica, productes per a la llar, etc.