Bagratuni

De Viquipèdia

Els Bagratuni eren una família de senyors hereditaris que governaren una regió d’Armènia (el Bagrevand) entre el tomb del any 300 i l’any 800 i mes tard van governar a Geòrgia. Se’ls coneixen generalment com a Bagràtides. La família avui dia es diu Bagratión i reclamen la corona a Geòrgia. Per la branca georgiana vegeu Bagràtides

Principals senyors (nakharar)

• Sembat I Bagratuni c. 370
• Sahak I Bagratuni c. 390 (governava la regió de Sper a la zona del riu Tshorok)
• Sahak II Bagratuni c. 440
• Tir o Tirots Bagratuni c. 450
• Sahak III Bagratuni c. 480
• Aschot Bagratuni c. 590
• Pap Bagratuni (fill d'Aschot) c. 596
• Sembat II Bagratuni c. 596
• Varaztirots Bagratuni (fill de Sembat II) c. 597
• Sembat III Bagratuni (fill de Varaztirots) c. 640
• Achot I Bagratuni (fill de Sembat III) c. 685

Llavors apareixen dues branques: la de Dariunq, dirigida per Varaz Sahak Bagratuni (fill de Sembat II Bagratuni). El seu successor va ser el seu fill Sembat IV Bagratuni, senyor de Dariunq, i després el seu (fill?) Achot II Bagratuni. Cap el 751, els Mamikonian van incorporar Taiq als seus dominis. Dariunq i Khelat van ser presos per els musulmans. Vaspurakan va caure en poder de la família Ardzruni. Mes tard (c. 770) van dirigir la família Sembat V Bagratuni i el seu fill Ashot I Msaker Bagratuni, i Vasak Bagratuni (germà de Sembat). Aquest darrer va adquirir Taron el 771 però la va perdre el 772 i va emigrar a Klardjètia (l’actua’l regió d'Ardahan) on va fundar la branca georgiana de la família.

L’altra branca, sorgida d’un altra fill de Sembat III (i germà d'Ashot I), va obtenir Tarón cap el 700, i desprès va ser dirigida per Sahak IV Bagratuni (c. 750-771) i el seu fill Ashot II Bagratuni (771). Tarón fou incorporada el 771 als dominis de l’altra branca representada per Vasak Bagratuni.

La branca principal, va continuar amb el ja anomenat Ashot I Msaker que el 806 va ser reconegut gran príncep pel Califa

• Ashot I Msaker (fill de Sembat V Bagratuni, gran príncep 806-826
• Sembat I Ablabas (fill) 826-854
• Bagrat I Bagratuni (germà, gran príncep a Khoit, Sasun i Tarón) 830-851
• Ashot d'Sper, gran príncep a Sper cap el 837
• Galabar Grigor Ichkhanikh, gran príncep a Sper cap el 851
• Ashot I el gran (fill de Sembat) 854-890
• Sembat I el màrtir (Nahadak) (fill) 890-914
• Ashot II Erkath (fill) 914-928/929
• Abas I primer rei (germà) 928/929-953, pare de Mushel, primer rei de Kars

Reis d'Ani

• Ashot III Olormadz (fill ) 953-977
• Sembat II Tiezerakal (fill) 977-989
• Gagik I d'Ani (germà) 989-1020
• Hovhannes-Sembat d'Ani (fill) 1020-1040/1041
• Ashot IV Qadj 1021-1039/1040
• Sargis d'Ani (usurpador) 1040/1041-1042
• Gagik II d'Ani (fill d'Ashot IV) 1042-1045
• a Bizanci 1045

Un net de David, anomenat Ashot V d'Ani (fill de Hovhannes) va ser mes tard governador d'Ani per compte de la dinastia Shaddàdida.

Reis de Kars

• Mushel de Kars 961-984
• Abas I de Kars 984-989
• Abas II de Kars 989-1029
• Gagik Abas de Kars 1029-1064
• a Bizanci 1064

De Bagrat Bagratuni, gran príncep del 830 al 851 a Sasun, Khoit i Tarón va sorgir la rama dels Bagràtides de Tarón:

• Ashot I, senyor de Tarón 851
• ocupació musulmana 851-858
• Ashot I (segona vegada) 858-863
• Gurgen de Mardastàn 863-c. 875
• Ashot I (tercera vergada) c. 875-878
• David de Tarón (germà de Ashot) 878-895
• Gurgen de Tarón (fill d'Achot) 895-897
• ocupat pels Shaybànides el 897-898
• Ashot II de Tarón (fill de David) pretendent 897-898
• Grigorigos (fill de Thornik que era germà de David) 898-923
• Bagarat Pankratios, senyor de Keltzene (fill) 923-940
• Thornik (fill de Apoganem, germà de Grigorigos) senyor de Tarón cap el 938
• Ashot III (germà) 940-966/967
• Grigor (fill) 966/967-968

De Sembat Ablabas, gran príncep del 826 al 854, va sorgir la rama de senyors de Mokq iniciada pel seu fill Sembat cap el 854.

• Sembat senyor de Mokq 854-?
• Mushel de Mokq (fill)  ?-896
• Grigor (fill) 896-després del 918
• Gurgen (germà
• Zaphanik (parentesc desconegut) cap el 985

I d'Achot I, gran príncep del 854 al 890, va sorgir la rama dels reis de Bagaran, iniciada pel seu fill Shapuh

• Shapuh, senyor de Bagaran y Kolb 890-921
• Ashot, senyor de Bagaràn y Kolb (921-922) i rei de Bagaràn 924-936 (+936)

I del rei Ashot III Olomudz d'Ani va surgir un altra dinastia real la dels reis korikain de Lori que van subsistir fins el segle XIII i que també van portar el títol de Reis de Tashir.

• Gurgen I, senyor de Tashir (fill d'Ashot III) 977-980, rei de Tashir 980-989
• David Anholin conegut com a Gurgen II (fill) 989-1048
• Gurgen III Kvirike I (fill) 1048-1089

Es casa amb una filla del rei Kvirike III de Kajetia i ambdós seran el tronc dels Bagràtides de Tashir reis korikain de Lori.