Gagik II d'Ani
De Viquipèdia
Gagik II fou el darrer rei d'Armènia al Gugarq i Shirak (Ani) del 1040 al 1045.
El 1039 o 1040 va succeir al seu pare Ashot IV Qadj com a rei de Gugarq. El 1040 (o 1041) va tractar de succeir al seu oncle Hovhannes-Sembat d'Ani (regió de Shirak). L'emperador bizanti Miguel VIII va reclamar el regne en virtut del testament de Hovhannes-Sembat del 1022, en què el va llegar a la seva mort a l'Imperi Bizantí.
El vestiari de la cort d'Ani, Sargis, de la família reial de Siunia, conspirava per fer-se amb el poder per manca d'hereu, però Bahram Pahlavuni i trenta nobles més no ho van acceptar. Sargis s'havia fet amb el domini d'Ani aprofitant el buit, però els nobles de Pahlavuni van proclamar a Gagik II al qual van fer entrar en secret a Ani. Sargis va fugir a la fortalesa de Surb Mariam però fou fet presoner.
Vers el 1042 els bizantins van enviar un exèrcit a assetjar Ani però els armenis els van atacar i els van rebutjar. Llavors els nakharars encapçalats per Bahram Pahlavuni i el patriarca Petros van consagrar rei a Gagik II.
En els següents dos anys va reforçar l'exèrcit i va combatre contra bandes turques a les quals almenys un cop Gregori Pahlavuni (conegut com Gregori Magistros) nebot de Bahram, va derrotar prop de Bedjni a la riba del riu Huradzan.
El 1043 Bahram va iniciar converses amb el nou emperador bizantí Constantí Monòmac. Gagik II va oferir ser vassall (doulos) del emperador, però els bizantins no van acceptar i van preparar una nova expedició que van encarregar a l'arcont d'Ibèria, Miguel Iasites, però va fracassar davant la resistència armènia.
Llavors els bizantins es van aliar a Abul Uswar de Dwin al qual el parakimomene Nikolaos (encarregat de la conquesta d'Ani) va demanar atacar Ani a canvi de diners i dignitats però l'emir va demanar la possessió dels territoris que conquerís i finalment l'emperador ho va acceptar per un crisòbul segellat amb la gran butlla d'or reservada als caps d'estat aliats.
Abul Uswar va atacar Shirak i va conquistar algunes fortaleses i viles (1044).
L'exvestiari Sargis, que havia estat alliberat pel rei, fou cridat per aquest per aconsellar-lo. Sargis volia venjar-se i no va tardar a difamar a Gregori Pahlavuni (Gregori Magistros) que fou destituït (i va exiliar-se a Bizanci on va obtenir aviat el títol de magistros pel que és conegut). Després Sargis va escriure a l'emperador per preparar un parany contra Gagik.
L'emperador va escriure a Gagik i li va oferir que l'anés a veure i que li conservaria el regne però seria possessió bizantina. L'emperador oferia també tornar les claus de la ciutat (que Petros havia entregat a Bizanci el 1022). El rei el va creure i quan va arribar a Constantinoble fou ben rebut i tractat amb consideració però ja no va poder tornar.
A Ani el poble es negava a rendir-se a l'eunuc Nikolaos. Van fer una sortida que va derrotar a les forces bizantines (hivern del 1044 al 1045) i els bizantins van anar a passar l'hivern a Olti al Taiq.
Els nakharars comprenent que Gagik no podria tornar, van estudiar donar la corona al bagràtida David Anholin de Lori o a l'emir de Dwin, Abul Uswar, casat amb una germana de David Anholin, i fins i tot a Bagrat IV de Geòrgia. En canvi ningú va pensar en el bagràtida Gagik Abas rei de Kars. El patriarca Petros no aprovava cap dels tres candidats i finalment va acordar l'entrega de la ciutat i altres fortaleses als bizantins, cosa que es va produir el 1045. Algunes fonts diuen que Sargis, encarregat pel rei en la seva absència, del govern de la ciutat, fou qui la va entregar amb la autorització del patriarca. Finalment el rei, gairebé un presoner, va haver de confirmar la cessió i va obtenir el títol de magistros, el palau de Galane a Constantinoble, i terres a Capadòcia als themes de Khàrsian i Lykandos (dominis de Kalonpeghat i de Pizu).
Miguel Iasites, duc d'Ibèria fou encarregat del govern d'Ani, i va fer tornar a l'emir de Dwin les fortaleses que ocupava i que els bizantins havien solemnement promès que podria conservar. Però no solament això sinó que van atacar Dwin que esperaven ocupar. Però Abul Uswar els hi va preparar un parany i desenes d'arquers amagats a les vinyes de la rodalia van destruir l'exèrcit grec. En aquestes lluites dirigides per l'arcont Iasites i el magister Constantí l’alà van morir Bahram Pahlavuni i el seu fill Grigor. El parakimomene Nikolaos fou informat de la desfeta a finals del 1045. Miguel Iasites fou substituït al govern d'Ani per Katakalon Kekaumenos, i Nikolaos per un oficial d'origen àrab, el gran heteriarc l'eunuc Constantí. El nou governador va enviar al patriarca Petros a Ardzen, al nord de Teodosiòpolis i mes tard fou tancat a una fortalesa (Seavqar = La Roca Negra) junt amb el seu nebot i futur patriarca Khatshik, per ser finalment portats a Constantinoble davant l'emperador.
Sargis va passar al servei de Bagrat IV de Geòrgia al qual va entregar 9 fortaleses.
El hivern del 1046-1047 els bizantins van tornar a atacar Dwin sense èxit, però van conquerir les fortaleses que abans foren d'Ani: Sourb Mariam, Ampier o Anberd, Hagios Gregorios i Khelidonion (probablement la ciutadella d'Erevan).
Gagik II va viure a la Capadòcia, i fou reconegut pels reis de Sebaste i el de Tzamandos com al seu superior feudal.
Vers el 1066 va viatjar a territori selèucida buscant restablir la independència sota protecció d'Alp Arslan, però no va arribar a concretar res.
Un dia quan tornava d'un viatge a Tarse va parar a la fortalesa de Kizistara o Kyzistra on els governadors bizantins (tres germans anomenats els fills de Mandaléo o Pantaleó) el van assassinar (entre 1077 i 1080).
Va deixar dos fills, Hovhannes (+ vers 1080) i David, aquest darrer casat amb una filla d'un príncep Ardzruni de nom Abdelgharib fill de Hasan que havia rebut en feu la vila de Tarse.
El fill de Hovhannes, Ashot, va anar a Ani vers 1080 i es feu investir amb el govern de la ciutat per Manutsher, fill i successor del governador shaddàdida Fadlun ben Abul Aswar, però els auxiliars de Manutsher el van enverinar.
