Art etrusc
De Viquipèdia
Amb l'expressió Art etrusc és fa referència a les manifestacions artístiques dels etruscs en els diversos camps.
S'han trobat nombroses escultures etrusques a les tombes, especialment a Perugia, Volterra i Chiusi, que representen objectes o subjectes mitològics. En general utilitzen la pedra calcaria i la terra cuita i ignoren el marbre. Les estàtues de terracotta procedeixen del temple de Veïs. Estàtues assegudes es van trobar a Chiusi. Els etruscs treballaven molt be el bronze. A [Volsinii] es van trobar centenars d'estàtues de bronze. Les figures mes anomenades son la Lleona (que es al Capitol), la Quimera d'Arezzo (a la galeria de Florència) l'Orador (també a la galeria de Florència) i una estàtua d'un noi, que es a Leyden.
Les figures petites son innumerables, especialment amb bronze, i en general representa a la Tyrrhena sigilla dels romans ; també hi ha canelobres, i una gran varietat d'objectes d'ornament i utensilis. Els etruscs gravaven miralls de bronze (anomenats erròniament Paterae) dels que també s'han descobert centenars. Algunes copes d'or i altres treballs de foneria i orfebreria s'han trobat al llarg dels anys i mostren clares influencies orientals. Ll'orfebreria era en general molt rica i de formes complexes.
La ceràmica d'importació coríntia o àtica va influir en la de fabricació local que es de dos tipus: la ceràmica llisa i negra (la principal la del bucchero nero) o la d'imitació de la grega de figures negres anomenades hídries ceretanes. Les ceràmiques trobades a la tomba Regolini-Galassi son les mes importants. Els principals objectes provenen d'Arretium i Clusium, adornades aquestes per figures en relleu moltes grotesques i de caràcter oriental. Les gerres pintades s'han trobar a Clusium, Tarquinii i Vulci i son conegudes com gots etruscs i son clarament influïts pel art grec i casi idèntics als trobats a Campània, sud d'Itàlia, Sicília i Grècia i representen elements mitològics grecs.
Els etruscs van explotar les mines de ferro d'Elba i les de coure d'Etrúria. Aquestes darreres van permetre els seus treballs de decoració en bronze tant aconseguits i també armes i elements per la flota. Amb bronze van fer les seves monedes, les quals eren grans i estaven fets amb motllos i no manualment.
D'origen etrusc semblen ser objectes d'us diari per a la comoditat de la vida: entre ells el vestit ornamental per les processons triomfals (que semblen ser un invent etrusc) i els vestits dels reis i magistrats de Roma (Toga picta, toga praetexta, bulla daurada, la cadira curul d'ivori). Els etruscs eren molt aficionats a la gastronomia i a la bona taula, i foren ridiculitzats pels romans perquè eren molts grossos en general.
L'art etrusc va perdre la seva originalitat al segle IV aC i va esdevenir una prolongació del grec al que es va assimilar al segle III aC.
- Vegeu tambe: Arquitectura etrusca i etruscs
