Accent obert
De Viquipèdia
| Signes diacrítics |
|---|
breu ( ˘ )
croc / dấu hỏi ( ̉ ) |
| Signes de puntuació com a diacrítics: |
|
apòstrof ( ’ ) |
L'accent obert o greu és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada que es col·loca sobre la lletra que ha de modificar (en la majoria de llengües, és una vocal). Pot tenir diverses funcions segons l'idioma que l'empri:
- Obertura: Marca que la vocal es pronuncia oberta, com passa en català o en francès (ò, è)
- Tonicitat: Marca la síl·laba tònica de la paraula, com en italià
- Canvi de significat: Es col·loca per distingir dues paraules que s'escriuen igual però signifiquen coses diferents (accent diacrític), con en català mà i ma
- Llargada vocàlica: Indica que una vocal és llarga, com en gaèlic escocès; o bé curta, com en gal·lès
- To: Indica un to descendent, com en algunes romanitzacions del xinès
- Elisió o contracció: Indica que s'ha format una contracció entre dues paraules o que s'ha elidit un so, com en portuguès
- Canvi de grafia: En les transliteracions d'altres llengües, un accent obert marca que s'ha d'agafar la tercera variant de la llista de grafies similars (la primera és la lletra sense marcar i la segona l'accent tancat)
- Sensibilització: S'usa en mètrica per indicar que un so que normalment no es pronuncia, s'ha de recitar per quadrar les exigències del vers, com en anglès
