Xiva (Foia de Bunyol)
De Viquipèdia
| Xiva Chiva |
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Foia de Bunyol | |||
| Gentilici | Xivà Xivana |
||
| Població (2004) | 11.386 | ||
| Superfície | 178,70 km2 | ||
| Densitat | 63,71 hab/km2 | ||
| Altitud | 240 m | ||
| Nuclis de població | 1 | ||
| Coordenades | 39° 28’ 25” N 0° 43’ 06” W |
||
| Predomini lingüístic històric | Castellà | ||
| Partit judicial | Requena | ||
Xiva, també conegut com Xiva de Bunyol. és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.
[edita] Història
En el terme de Xiva s'han trobat restes de l'Edat dels Metalls, de l'època ibèrica i de la romana. Conquerida cap el 1246 o 1247 als musulmans per Jaume I, hi va prevaler gran part de la població musulmana i canvià constantment de mans senyorials als segles següents. Quan el 1519 esclata el moviment de les Germanies, encetat per sectors artesans i burgesos del litoral, aquesta població s'hi confrontarà, ja que els aixecats exigeixen el bateig dels musulmans. L'expulsió d'aquests elements moriscos el 1609 originà un despoblament quasi total del terme, que la carta pobla oferida per Gaston de Moncada, virrei d'Aragó i senyor aleshores de la baronia de Xiva, no va resoldre de manera total. Cavaries, cap el 1797, constata una important recuperació demogràfica lligada principalment al desenvolupament de l'agricultura tant de secà com de regadiu. El rebuig de les exigències senyorials contribuïx a explicar el recolzament a l'arxiduc Carles en la Guerra de Successió, a primeries del segle XVIII, i l'afany d'incorporació a la Corona en les dècades següents.
En el segle XIX, juntament a l'existència d'alguns carlins, lligats a la defensa de l'Antic Règim, és major en Xiva la presència de liberals, interessats en una sèrie de canvis profunds de signe burgès, que formen milícies per combatre Cabrera i d'altres generals carlins que actuen a la zona. La informació de Madoz cap el 1845-1850 revela algun desenvolupament industrial relacionat amb les activitats agràries, si bé es l'arribada posterior del ferrocarril i l'expansió de la vid el que portarà a una major vigorització econòmica.
En el segle XX es desenvolupa de manera important el moviment obrer, com ho demostra la repercussió que hi tingueren la vaga anarquista del 1911 i la de la crisi del 1917, així com els bons resultats electorals del PSOE el 1919 i l'experiència col.lectivitzadora anarquista durant la guerra civil. El període posterior del franquisme significarà un tancament per al moviment obrer i una insistència major en les fórmules cooperativistes. Durant tot aquest segle, s'assisteix en Xiva a una major intensificació dels conreus, major desenvolupament industrial i creixement demogràfic important.
[edita] Demografia
Durant el segle XX, la seua demografia ha sofert lleugeres oscil·lacions, si bé amb un balanç final positiu. Així, dels 4.975 habitants que tenia en 1900, passà a 11.386 en 2005.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
