Xipella
De Viquipèdia
El xipella ha estat considerat un subdialecte o variant del català central, tot i que més aviat es tracta d'un parlar de trasició situat a la frontera entre el bloc oriental i l'occidental. S'estén per aquesta frontera de forma discontínua entre l'Alt Urgell i la Conca de Barberà.
Es caracteritza perquè articula en [i] les /e/ posttòniques: formatgi, donavi, lis vaquis.
Aquesta característica, que provoca molts cops les burles de parlants de zones lingüístiques properes, fa que aquest parlar es trobi en recessió, especialment entre les generacions joves. Només es manté amb certa vitalitat en algunes poblacions de la Conca de Barberà, com Solivella, convertit en una mena de símbol d'orgull local. Aquest nom s'ha usat modernament per designar també un grup de rock, un vi i una casa de colònies.
[edita] Bibliografia
- PLAZA ARQUÉ, Carme (1996). La parla de la Conca de Barberà. Tarragona: Diputació de Tarragona.
 |
Aquest article sobre Llengua i literatura catalana és un esborrany i possiblement li calga una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seua qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
